dilluns, 11 de setembre del 2017

Bací de pisa...

El primer trimestre d'aquest any el Museu de Lleida ha augmentat la seva col·lecció amb peces procedents del Museu d'Art de Catalunya (MNAC) o comprades per la Generalitat. Al desembre es modificà la categoria del M:LL, passant a ser un dels set Museus d'Interès Nacional que hi ha a Catalunya.
El tres de març el conseller de Cultura presentà al museu lleidatà les cinc taules gòtiques de finals del segle XV procedents del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Lleida, i el calvari romànic datat entre l'últim quart del segle XII i el primer del segle XIII procedent de Tragó de Noguera. Sis peces que els seguidors del blog veureu detalladament en properes entrades.


Avui donarem un cop d'ull a les peces de ceràmica lleidatana del segle XVII que la Generalitat adquirí a un col·leccionista de Sant Fruitós del Bages l'any 2.016 per 90.000 euros i que s'exposaren temporalment al Museu de Lleida abans d'anar al magatzem...


La col·lecció consta de vint-i-quatre peces, que a més a més dels dos pots d'apotecari de pisa blava de finals del segle XVII-inicis del XVIII de la fotografia anterior, està formada per: una safata de pisa blava, un pot d'apotecari, vuit plats fruiters, quatre plats petits set safates i un bací, tots policromats.


La col·lecció de Josep Iglesias Brucart es formà durant més de trenta anys de recerca. Els grans estudiosos de la ceràmica catalana, Andreu Batllori i Lluís Maria Llubià, l'any 1.949 parlaven per primera vegada de la possibilitat que a Lleida s'hagués fet pisa blava i policromada durant el segle XVII, hipòtesi que es confirmà quatre dècades després. En les excavacions trobaren moltes peces, material de rebuig i forns dels ceramistes.


A l'excavació del març de 1.986 al carrer sant Anastasi, carrer que acarona l'antic convent de santa Clara i molt a prop del Museu de Lleida, es documentà l'existència d'un taller de ceràmica. Les excavacions fetes entre 1.988 i 1.990 al Pati del Miqueló i les del carrer Obradors ( 2.003 - 2.005 ), encara aportaren més restes dels tallers dels ceramistes lleidatans. Ja al segle XV apareix documentada al carrer dels Escudellers ( actual carrer de Sant Anastasi ), la presència de tallers ceràmics. Recordeu que els escudellers eren els artesans que feien o venien escudelles, plats i altres peces de terrissa.


Les peces de pisa, ceràmica de pasta fina i porosa recoberta d'un vernís vitrificat transparent o opac, que feien ens ceramistes de la Lleida del segle XVII estaven destinats a servir de vaixella de taula. Dels forns d'aquests obradors van sortir: plats petits i mitjans, plates, fruiteres, escudelles, salers, gerretes, pots de farmàcia, canelobres, càntirs, i ... bacins de barber!
A la fotografia anterior sembla que a la vitrina estan exposades tres plates, però la peça de l'esquerra és un bací.


Les peces lleidatanes tenen una clara influència dels ceramistes de Barcelona, Muel, Talavera i de les ciutats italianes de Ligúria i Savona. El bací, de la segona meitat del segle XVII, és una de les peces més destacades de la pisa policromada lleidatana trobada; i està influenciada clarament per les produccions de la ciutat italiana de Savona. És l'únic bací de  barber de ceràmica documentat a Lleida.


A l'entrada "Alta peluquería" visitàrem virtualment el carrer Major de la Seu d'Urgell, concretament el número 28 on encara es pot veure un bací d'aram...


Aquesta mena de tassa gran, de metall o ceràmica, amb una esmotxadura semicircular a la vora en la que el client posava el coll; era usat pels barbers per humitejar i ensabonar la barba. El Quixot en portava un al cap com elm...


Al barri de sant Llorenç. on trobem el nostre estimat museu, fou un lloc en el que des de l'edat mitjana treballaven els ceramistes. Ara, al mateix barri, podeu veure algunes de les seves peces..
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada