dimarts, 22 d’agost de 2017

Tan a prop, però tan lluny...

Divendres passat ens aturàrem al número nou de l'avinguda de Blondel per donar un cop d'ull a la Casa Xam-mar, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell que fou arquitecte municipal de Lleida durant treta-cinc anys i responsable de la majoria dels edificis modernistes de la ciutat.
Lleida, amb una història convulsa plena de guerres en les que li ha tocat rebre de valent, té un patrimoni reduït però que els lleidatans estimem molt i en tenim cura. Ara sembla evident, però en altres temps no hem respectat gaire el nostre patrimoni arquitectònic, com en el cas de la Casa Mangrané edifici modernista de la rambla de Ferran enderrocat als anys 50 del segle passat per construir-hi les oficines del Banc de Bilbao... 


Font fotografia: Arxiu Institut d'Estudis Ilerdencs.

Altres intervencions menys contundents han alterat força alguns edificis històrics, com en al cas de la Casa Xam-mar. Eren temps en els que no es vetllava per la conservació de patrimoni i la llei no el protegia.

 
La que fou gran entrada pels carruatges es transformà, amb molt poca cura, en cafeteria-restaurant. En l'accés per l'avinguda de Blondel podeu veure, sobre el cartell amb el nom de l'establiment, un tancament d'alumini on hi ha tres petits fragments del que fou aquella part de la casa...


No es poden apreciar nítidament les tres columnes amb els seus capitells. La mala llum, la pols i els reflexos als vidres fan difícil veure'ls clarament


El contrast dels antics elements arquitectònics amb els materials del tancament d'alumini i de la façana del restaurant-cafeteria fa mal d'ulls...


A només uns passos, tan a prop, però tan lluny, tenim l'entrada a la casa construïda l'any 1.920. Renoi quina diferència d'estils arquitectònics.


 Aquest espai ens ajuda a imaginar-nos com podia ser la desapareguda entrada de carruatges, que era l'accés principal dels edificis importants d'aquella època.


L'entrada de carruatges permetia l'accés a un pati que s'allargava fins gairebé el final de la planta. Els detalls d'ornamentació ens donen la benvinguda.


Ens apropem a l'escala que ens permetrà pujar a la primera planta en la que hi ha la consulta de l'otorinolaringòleg Francesc Xam-mar i Alonso, que molt gentilment ens permetrà observar alguns detalls decoratius de les seves consultes.

  
Sembla que les ornamentacions d'aquesta misteriosa entrada ens segueixen amb la seva mirada. Voleu pujar a la consulta de la Casa Xam-mar?
Atentament.
Senyor i

divendres, 18 d’agost de 2017

Cases singulars de Lleida (9a).

Deixem la Casa Melcior, una de les edificacions modernistes més importants de Lleida, amb una façana que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a la plaça de Sant Francesc, per continuar passejant  una minuts per l'avinguda de Blondel. Al número nou d'aquesta avinguda ens espera la Casa Xam-mar, obra també de Francesc de Paula Morera i Gatell (1.869-1.951).


Construïda l'any 1.920, tenia una gran entrada pels carruatges que anava fins al final de la planta. No queda gairebé res d'aquella entrada que fou totalment modificada per encabir-hi un restaurant-cafeteria. Quan s'edificà es construïren dues plantes, però l'any 1.950 s'afegiren dues plantes més seguint el projecte de Marià Gomà.  


Contrasten tristament els baixos on hi ha el restaurant amb la tribuna, l'element més destacable de la façana. És evident que aquella intervenció fou totalment desafortunada.


És una obra modernista però amb elements historicistes, moviment arquitectònic del segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats recuperant i a vegades reinterpretant els estils arquitectònics del moment. D'aquí sorgiren estils com: neogòtic, neobizantí, neoàrab, neobarroc... 


Arquitectes fonamentals del modernisme català com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch  van emprar elements historicistes neogòtics en les seves construccions.
Als balcons que hi ha sobre la porta d'entrada i la tribuna, trobem un  elegant treball de forja.


La Casa Xam-mar és un habitatge entre mitgeres amb dues façanes, una que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a l'avinguda de Madrid. Als balcons, a més a més del treball de fotja, destaquen les garlandes i les línies d'encoixinats ( carreus treballats en relleu en la seva cara vista )  de pedra.


A la tribuna vidriada es barregen les línies horitzontals i verticals de gairebé tota la fusteria, amb les formes ondulades d'algunes peces de la fusteria i del treball de forja de la part superior. Al medalló central de la part baixa de la tribuna podem llegir les inicials F i X.


Molt amablement el doctor Francesc Xam-mar Alonso m'explicà que aquestes inicials corresponen al germà gran del seu avi patern. Ell fou qui encomanà a Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció de la Casa Xam-mar. Em digué també que ell es diu Francesc perquè el germà gran del seu avi patern es deia així.


Però aquí no s'acaba la descoberta de la Casa Xam-mar perquè el Francesc Xam-mar m'autoritzà a pujar a la seva consulta per mostrar-me alguns detalls de gran bellesa. Els voleu veure?
Atentament.
Senyor i

dilluns, 14 d’agost de 2017

Hotel Sant Roc (1).

Començar la descoberta del patrimoni modernista solsoní per la glorieta de la Vil·la Riu és agosarat. Està molt clar que el protagonisme principal és per l'hotel Sant Roc, però vaig voler iniciar el passat mes de juliol aquest periple per aquest petita joia obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig, que també tingué un paper essencial en la construcció de l'hotel Sant Roc al que avui ens apropem.
Baixem la Pujada del Seminari i quan arribem a l'Avinguda Mare de Déu del Claustre anem a la dreta i passegem fins al Portal del Pont. Continuem per la carretera de Bassella fins trobar el carrer Vall Fred on ens espera, majestuós, l'hotel Sant Roc.


Es sorprenent contemplar el luxe de l'hotel que es construí entre els anys 1.915 i 1.929 en una petita ciutat de la Catlunya Central. Penseu que Solsona l'any 1.930 tenia 3.280 babitants.


La gent de Solsona explica que quan Isidre Guitart i Sort ( 1.860 - 1.929 )  era un nen va baixar a Solsona des de casa seva, cal Galtanegra de l'Alsina d'Alinyà, acompanyant al pastor amb el ramat. Ja a la plaça Sant Roc, el pastor va marxar a dinar i deixà l'Isidre vigilant el ramat. El pastor s'oblidà del nen i tornà a la plaça molt tard. Quan l'Isidre es recuperà dels mals moments viscuts, va jurar que allò no li tornaria a passar i que en aquella plaça faria quan fos més gran un hotel...


L'any 1.906 comprà el terreny a Joan Jalmar i Puig per 4.145 pessetes. L'Isidre Guitart encarregà els plànols del seu hotel a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsà ( 1863 - 1.914 ), que a cauna de la seva mort prematura no va poder dirigir la construcció. A la propera fotografia podeu observar diferents perspectives en aquarel·la de l'hotel de l'Ignasi Oms.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

Després de la mort d'Ignasi Oms i Ponsà, la direcció de l'obra fou per Bernardí Martorell i Puig ( 1.877 - 1937 ), que aprofitant el projecte de l'Ignasi, i introduint algunes modificacions en la distribució dels espais interns, s'encarregà de la construcció de l'hotel.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

A la fotografia anterior podeu  gaudir del dibuix d'Ignasi Oms de les façanes de l'hotel. Bernardí Martorell i Puig fou l'arquitecte diocesà de Solsona o la seva obra més coneguda a la comarca és el cementiri modernista d'Olius, del 1.916.


La façana principal i les laterals són esglaonades i recorden les de molts edificis dels països nòrdics. Més propera és la de la Casa Amatller a Barcelona, també amb aquest esglaonament de la façana i que ja visitàrem virtualment al blog. Com podeu veure a la fotografia següent de la façana que mira al Passatge Guitart, els esgrafiats en són també protagonistes.


L'esgreafiat consisteix en traçar dibuixos al mur i fer saltar la primera capa superficial que revesteix la façana, deixant al descobert la seguent capa que és d'un altre color. La propera fotografia de detall permet apreciar aquesta decoració.


L'any 2.004 Promocions Brixton 2.002 S.L editaren el llibre "Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004 ). Gràcies a la gentilesa dels responsables de l'hotel puc montrar-vos, en aquesta i a la propera entrada que ens permetran una visita virtual a l'edifici modernista, diverses imatges com la propera de la plaça de Sant Roc un dia de mercat dels anys 60 del segle passat.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004). Arxiu Històric Comarcal de Solsona- Fons Josep Serra i Forn

Fent un viatge en el temps podem entrar en una de les habitacions i veure com eren als anys 30 del segle XX. Després de les obres de rehabilitació del 2.002 el canvi és impressionant.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004). Antoni Boix i Serra.

L'hotel va tancar les portes quan es jubilà el seu director Enric Serra i Mayà. L'any 2.002, una rehabilitació integral  donè nova vida a l'hotel Sant Roc.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

Si voleu saber qui fou aquell nen que es proposà fer un hotel a la plaça on va passar moltes hores vigilant el ramat i esperant al pastor, i entar-hi virtualment no deixeu de llegir la propera entrada dedicada a l'hotel Sant Roc.
Atentament.
Senyor i

dijous, 10 d’agost de 2017

Cases singulars de Lleida (8).

Deixem l'Edifici Pal·las, encarregat per Eduard Aunós a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per continuar passejant per l'avinguda de Blondel fins arribar a la plaça de Sant Francesc on ens espera la protagonista d'avui, la Casa Melcior, una de les perles del modernisme lleidatà.


Projectada l'any 1.910, també per Francesc de Paula Morera i Gatell, l'edifici té dues façanes,una que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a la plaça de Sant Francesc. Aquest arquitecte és el responsable de la majoria de les obres modernistes de la ciutat de Lleida: Aquàrium, tanca dels Jardins dels Camps Elisis, Casa Bergós, Casa Xam-mar, Cases Noves o de Balasch, Edifici Pal·las, Escorxador, farinera la Meta i la direcció d'obra del Mercat del Pla.


Observar detalladament de la Casa Melcior és gaudir d'una de les edificacions modernistes més importants de la capital del Segrià. Un sòcol de pedra uneix la planta baixa i l'entresòl. Aquesta part de l'edifici s'ha modificat per acollir diferents comerços.

   
Els habitatges estan distribuïts en quatre plantes que estan unides verticalment per una senzilla decoració on hi ha els balcons en voladís. L'ordre mil·limètric de les façanes es trenca amb la tribuna que dóna a la plaça de Sant Francesc.


A la tribuna de la primera i segona planta podem hi ha vidrieres policromades, un magnífic treball de forja i uns medallons amb rostres femenins que observen plàcidament la vida de la ciutat. Entre els dos medallons en veureu un altre amb les inicials J i M corresponents a Josep Melcior que fou qui encomanà la casa a Francesc de Paula Morera i Gatell.


Contrasta el treball de forja dels balcons de les dues façanes, molt elaborat a la que dóna a la plaça de Sant Francesc i molt més senzill a la façana que mira al riu Segre.


A més a més de les baranes dels balcons també destaca el treball de forja que trobem en el sòcol que ocupa la planta baixa i l'entresòl ( façana de la plaça de Sant Francesc), sobre la porta d'entrada de la casa, les reixes de les finestres i el cartell de l'antiga botiga de material elèctric Casa Baiget. 


Vigileu al passejar a prop de les finestres de la planta baixa, no oloreu les flors de la reixa o us punxareu amb el pistil...


Gairebé a la cantonada de l'edifici podeu veure la signatura del que fou arquitecte municipal de la ciutat durant trenta-cinc anys, i responsable de la majoria de les construccions modernistes de la ciutat:
 F.co Ð P. Morera. 
Arquitecte. Any 1910.


Casualment quan feia la fotografia anterior dues senyores grans obrien la porta del número 2 de la Plaça de Sant Francesc. Vaig demanar-los-hi que em deixessin fer alguna fotografia de l'entrada i molt gentilment i accediren. Gràcies.

   
Una de les senyores m'explica que la casa on viu és molt bonica. Evidentment he de donar-li la raó, quina sort viure a la Casa Melcior!


L'escala, de fusta, paviment hidràulic i rajola de València, ens deixa molt clar el pas del temps. Com podeu veure a la propera fotografia, la part de fusta "explica" que molta gent l' ha pujat i baixat en els seus més de cent anys ...


Agraeixo l'amabilitat de les senyores i surto a de la Casa Melcior per continuar el meu periple fins a l'avinguda de Blondel número 9 on ens espera la Casa Xam-mar.
Atentament.
Senyor i
 

diumenge, 6 d’agost de 2017

Circ Històric Raluy (i 2).

Ara que ja ens hem quedat bocabadats amb els carruatges històrics col·leccionats per la família Raluy durant una colla d'anys i que formen un "petit poble" al voltant de la carpa del circ, entrem al Circ Històric Raluy on a pocs metres ens espera un sorprenent orgue de fira del 1.910.


Aquests orgues són molt populars i apreciats a Gran Bretanya, Holanda i Alemanya. L'any 1.806 Giacomo Gavioli (1.786-1.875), comença a construir orgues de fira que imitaven la música de les bandes militars. A la propera fotografia de detall podeu observar darrere dels tres personatges articulats, els tubs de l'orgue.


El que ens dóna la benvinguda al circ fou fabricat pel constructor francès Charles Marenghi & Cie, que comença a treballar a la famosa fàbrica d'orgues de fira Gavioli & Cie de Paris, on l'any 1.900 era el cap de tallers. L'any 1.903 fundà el seu propi negoci. 
El proper vídeo, encara que molt senzill, us permetrà fer-vos una idea de com funciona aquest orgue centenari.


Al costat de l'orgue trobem unes escaletes que ens permeten pujar al carruatge cafeteria, construït l'any 1.925 per  Mack Waldkirch , tota una peça de museu...


El carruatge és una petita joia feta de fusta massissa de roure alemany i amb un sostre recobert amb noranta peces de coure. Seure-hi a prendre un cafè, abans d'entrar o al descans de l'espectacle, és emocionant.


Al sortir del carruatge cafeteria, just davant, trobareu el carruatge històric on podeu comprar llibres, postals, samarretes, records, crispetes, begudes...


És el carruatge 55, construït l'any 1.959. Quan us apropeu per donar-hi un cop d'ull podreu apreciar els detalls de fusta de la seva decoració.


Però ja falta molt poc perquè comenci l'espectacle. Entrem a la carpa on ens esperen dues hores de circ clàssic, tot un plaer,,,


Només entrar gaudireu del sabor de les coses ben fetes. En aquests temps en els que la tecnologia sembla imprescindible cada moment de la nostra vida és tot un luxe estar al Circ Històric Raluy. Aixequeu la mirada..., renoi quina cúpula pintada!


El cap de la nissaga circense, Carles Raluy ( segona generació ), als 70 anys és el director del circ, presentador i mestre de cerimònies.


A les petites llotges de fusta que envolten la pista trobem uns frontals amb decoració inspirada en el ón màgic del circ. Els daurats i el vermell són els protagonistes.


Els artistes comencen ràpidament a demostrar el seu perfecte domini del cos. La força i la bellesa es combinen magistralment en les diferents actuacions d'aquest antic circ.


No pretenc explicar-vos tot l'espectacle, però sí fer-vos unes petites pinzellades de Fortius. El que us recomano, sense dubtar-ho un segon, és anar al Circ Històric Raluy quan s'aturi a la vostra ciutat. Impressionant l'Artur Robin "Fortius", és gratificant veure un forçut com els d'abans!


Kimberley i Jilian Giribaldi Raluy, netes d'en Carles Raluy i quarta generació de la nissaga circense, ens presenten Icaris. Realment fascinant, és l'única parella femenina del món que fa aquest exercici.


Zoltan & Gergely, dos artistes polonesos, ens regalen un exercici d'una bellesa i precisió admirable, un equilibri i control de la força entre els seus cossos.


Tot s'acaba, també el delicat espectacle que ens ofereix el Circ Històric Raluy. Si sou uns enamorats del circ podeu dormir al carruatge del 1.939 totalment restaurat i adaptat. És el petit Hotel Circ Raluy.


No ho dubteu, si us agrada la feina ben feta, amb molta sensibilitat i bellesa, no deixeu de visitar el Circ Històric Raluy, una petita joia de les arts escèniques.
Atetament.
Senyor i