dimecres, 30 d’agost de 2017

Hotel Sant Roc ( i 2 ).

Al final de la primera entrada dedicada a l'hotel Sant Roc us explicava que descobriríem qui fou l'Isidre Guitart i Sort, aquell nen de cal Galtanegra de l'Alsina d'Alinyà que es proposà construir un hotel a la plaça on havia passat moltes hores vigilant el ramat, esperant que tornés el pastor...
L'Isidre, l'any 1.911 creà una empresa d'autobusos quan l'Hispano Manresana tancà. Transports Galtanegra, amb els seus vehicles de color vermell donà servei a la Catalunya Central fins la dècada dels 80 del segle XX quan passà a mans de l'empresa ATSA.
A la propera fotografia podeu veure un autoòmnibus de la casa Hispano-Suiza de Transportes Galtanegra, a la placeta del Santuari del Miracle.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929-2.004 ). Angelina Rosas i Parera / Toni Guitart i Rosas.
L'Isidre no va poder gaudir de la inauguració de l'hotel Sant Roc el 16 d'agost de 1.929 perquè l'onze de gener d'aquell any moria a Solsona...  L'hotel des de la mort de l'Isidre ha estat propietat de membres de la família Guitart. El fundador de l'hotel va confiar la seva direcció a Domingo Boix i Ramonet. Aquesta nissaga familiar se n'encarregà fins que l'Enric Serra i Mayà es jubilà i l'hotel va tancar les portes per fer-ne una rehabilitació integral entre els anys 2.002 i 2.004.


Una restauració que, evidentment, respectà els elements modernistes com els tiradors de les portes per accedir a cada planta de l'hotel. Tiradors que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.


Tot l'edifici s'articula a partir de l'escala senyorial de marbre de la que accedim als passadissos de cada planta que ens condueixen a les habitacions. La barana de forja amb les seves formes ondulades típiques del modernisme, és molt lleugera i ens dóna la benvinguda quan deixem la zona de recepció per accedir a l'escala.


Aquesta barana contrasta amb la que trobarem quan comencem a pujar l'escala, que és la que tenia l'hotel abans de la rehabilitació, molt més sòbria i de fusta.


L'ull de l'escala, un espai buit molt alt del que sembla caure una pluja de llum gràcies a una làmpada molt sorprenent...


És difícil resistir-se a la temptació de pujar tota l'escala i gaudir-ne. Al final hi ha premi, podeu veure gairebé a tocar l'ancoratge de l'original làmpada, la decoració amb blaus, i les finestres i la barana que coronen l'escala.


La distribució general de l'edifici, després de la restauració feta per Promocions Brixton 2.002 S.L respectà el projecte original. A la planta baixa hi ha el menjador principal i la recepció, amb més superfície. A més a més es va fer un menjador més petit on abans hi havia la cuina. La cuina i els magatzems actuals s'ubiquen en un edifici annex i al pati posterior.
Una vegada resoltes les patologies estructurals ( tèrmits als canyissos i a les bigues dels sostres ), es van restaurar tots els elements decoratius que estaven protegits durant la rehabilitació. A la fotografia següent podeu veure la decoració del sostre del menjador amb base de pa d'or.


De principis dels anys 30 del segle passat, la propera fotografia ens mostra un detall del menjador de primera classe. La fotografia és de l'Antoni Boix i Serra.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929-2.004 )
La cura amb la que s'ha fet la restauració ens permet gaudir plenament de les pintures murals que decoren el sostre del restaurant.


L'hotel Sant Roc tenia un parament impressionant format per les millors cases comercials del moment. El seu mobiliari, coberteria, cristalleria,.. eren tot un luxe. A la següent fotografia, també de l'Antoni Boix i Serra, podeu veure com era als primers anys 30 del segle passat, l'estança que dóna a la terrassa.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929-2.004 )
La gran rehabilitació es completa amb la instal·lació de dos ascensors, dos muntacàrregues i una escala d'emergències en el bloc annex adossat a la façana posterior. El plantejament arquitectònic d'aquest espai és totalment diferent a l'obra original, amb un acabat amb acer corten que amb l'envelliment contrasta amb el color de la façana.


Avui l'hotel Sant Roc és un establiment de quatre estrelles que disposa de vint-i-cinc habitacions i que pertany a un grup d'empreses especialitzades en la gestió d'hotels i hotels apartament de quatre i cinc estrelles als Alps i als Pirineus francesos.
A molts pocs metres de l'hotel tenim el nostre proper objectiu en aquest periple per la Solsona modernista: la farinera Moles.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 26 d’agost de 2017

Cases singulars de Lleida (9b).

Si dimarts feia una reflexió inicial sobre la conservació del nostre patrimoni per posteriorment accedir a l'entrada de la Casa Xam-mar amb intenció de veure alguns detalls ornamentals de la consulta del doctor Francesc Xam-mar i Alonso, que gentilment m'autoritzà a fotografiar-la; avui pujarem a la primera planta per l'escala de marbre.


Els quatre primers graons ens porten a la primera sorpresa, els antics timbres de la casa, que com podeu veure a la propera fotografia de detall, no dissimulen el pas del temps.

  
La barana de forja i fusta ens acompanyà fins a la caixa d'escala on hi ha l'ascensor. Abans d'arribar al Principal, ja només ens ajuda a pujar el passamans.


Ja estem preparats per entrar, però abans cal apreciar la bellesa de l'espiell i el tirador de la porta de la consulta.


Els treballs ornamentals amb sanefes i guixeries dels sostres de les diferents sales centraran la nostra atenció durant la visita. A la propera fotografia podeu veure les de la sala d'espera.


Les motllures senzilles també formen part de l'ornamentació. Un llarg passadís ens porta de l'avinguda de Blondel a l'avinguda de Madrid. Els vidres de les portes faciliten l'entrada de llum natural.


Alguna de les sales encara conserva la làmpada d'aranya del sostre que es resisteix a ser reemplaçada. La fotografia següent mostra l'aranya de la consulta que dóna a la tribuna de l'avinguda de Blondel.


Aquest tipus de làmpada s'anomena aranya perquè recorda les vuit potes d'aquests artròpodes. En català també reben el nom de salamó. Els rics de l'edat mitjana van utilitzar els primers salamons d'espelmes.


No puc resistir-me a la temptació d'observar la ciutat des de la tribuna vidrada, l'element més interessant de la façana de l'avinguda de Blondel. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra l'Institut d'Estudis Ilerdencs, al centre el Patí de les Comèdies i a la dreta una petita part de la font de l'Hospital.


Aprofitant que tinc la sort d'estar a la tribuna, faig la fotografia que podeu veure a continuació en la que podeu constatar que el treball de forja dels laterals de la barana del balcó és més senzill que el frontal. A l'esquerra també s'aprecien els encoixinats de pedra, que són els carreus treballats en relleu en la seva cara vista.


Per acabar la visita virtual us proposo anar a l'altre extrem de la casa , on també trobem una gran consulta mèdica amb la seva làmpada d'aranya i una tribuna que mira a l'avinguda de Madrid i al riu Segre. Però abans entrem en una petita sala per veure la decoració de guix.


Aquesta tribuna, sense decoració en la façana i amb els balcons de la primera i segona planta molt més senzills que els de l'avinguda de Blondel, ens convida a seure i llegir plàcidament.


Cal continuar el nostre periple per Lleida descobrint les seves cases singulars, no sense tornar a agrair al Francesc la seva gentilesa. Però abans de passejar fins a la propera casa singular ens aturarem a l'edifici contigu a la casa Xam-mar, espai tristíssim de la història del segle XX de la nostra petita i estimada ciutat.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 22 d’agost de 2017

Tan a prop, però tan lluny...

Divendres passat ens aturàrem al número nou de l'avinguda de Blondel per donar un cop d'ull a la Casa Xam-mar, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell que fou arquitecte municipal de Lleida durant treta-cinc anys i responsable de la majoria dels edificis modernistes de la ciutat.
Lleida, amb una història convulsa plena de guerres en les que li ha tocat rebre de valent, té un patrimoni reduït però que els lleidatans estimem molt i en tenim cura. Ara sembla evident, però en altres temps no hem respectat gaire el nostre patrimoni arquitectònic, com en el cas de la Casa Mangrané edifici modernista de la rambla de Ferran enderrocat als anys 50 del segle passat per construir-hi les oficines del Banc de Bilbao... 


Font fotografia: Arxiu Institut d'Estudis Ilerdencs.

Altres intervencions menys contundents han alterat força alguns edificis històrics, com en al cas de la Casa Xam-mar. Eren temps en els que no es vetllava per la conservació de patrimoni i la llei no el protegia.

 
La que fou gran entrada pels carruatges es transformà, amb molt poca cura, en cafeteria-restaurant. En l'accés per l'avinguda de Blondel podeu veure, sobre el cartell amb el nom de l'establiment, un tancament d'alumini on hi ha tres petits fragments del que fou aquella part de la casa...


No es poden apreciar nítidament les tres columnes amb els seus capitells. La mala llum, la pols i els reflexos als vidres fan difícil veure'ls clarament


El contrast dels antics elements arquitectònics amb els materials del tancament d'alumini i de la façana del restaurant-cafeteria fa mal d'ulls...


A només uns passos, tan a prop, però tan lluny, tenim l'entrada a la casa construïda l'any 1.920. Renoi quina diferència d'estils arquitectònics.


 Aquest espai ens ajuda a imaginar-nos com podia ser la desapareguda entrada de carruatges, que era l'accés principal dels edificis importants d'aquella època.


L'entrada de carruatges permetia l'accés a un pati que s'allargava fins gairebé el final de la planta. Els detalls d'ornamentació ens donen la benvinguda.


Ens apropem a l'escala que ens permetrà pujar a la primera planta en la que hi ha la consulta de l'otorinolaringòleg Francesc Xam-mar i Alonso, que molt gentilment ens permetrà observar alguns detalls decoratius de les seves consultes.

  
Sembla que les ornamentacions d'aquesta misteriosa entrada ens segueixen amb la seva mirada. Voleu pujar a la consulta de la Casa Xam-mar?
Atentament.
Senyor i

divendres, 18 d’agost de 2017

Cases singulars de Lleida (9a).

Deixem la Casa Melcior, una de les edificacions modernistes més importants de Lleida, amb una façana que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a la plaça de Sant Francesc, per continuar passejant  una minuts per l'avinguda de Blondel. Al número nou d'aquesta avinguda ens espera la Casa Xam-mar, obra també de Francesc de Paula Morera i Gatell (1.869-1.951).


Construïda l'any 1.920, tenia una gran entrada pels carruatges que anava fins al final de la planta. No queda gairebé res d'aquella entrada que fou totalment modificada per encabir-hi un restaurant-cafeteria. Quan s'edificà es construïren dues plantes, però l'any 1.950 s'afegiren dues plantes més seguint el projecte de Marià Gomà.  


Contrasten tristament els baixos on hi ha el restaurant amb la tribuna, l'element més destacable de la façana. És evident que aquella intervenció fou totalment desafortunada.


És una obra modernista però amb elements historicistes, moviment arquitectònic del segle XIX que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats recuperant i a vegades reinterpretant els estils arquitectònics del moment. D'aquí sorgiren estils com: neogòtic, neobizantí, neoàrab, neobarroc... 


Arquitectes fonamentals del modernisme català com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch  van emprar elements historicistes neogòtics en les seves construccions.
Als balcons que hi ha sobre la porta d'entrada i la tribuna, trobem un  elegant treball de forja.


La Casa Xam-mar és un habitatge entre mitgeres amb dues façanes, una que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a l'avinguda de Madrid. Als balcons, a més a més del treball de fotja, destaquen les garlandes i les línies d'encoixinats ( carreus treballats en relleu en la seva cara vista )  de pedra.


A la tribuna vidriada es barregen les línies horitzontals i verticals de gairebé tota la fusteria, amb les formes ondulades d'algunes peces de la fusteria i del treball de forja de la part superior. Al medalló central de la part baixa de la tribuna podem llegir les inicials F i X.


Molt amablement el doctor Francesc Xam-mar Alonso m'explicà que aquestes inicials corresponen al germà gran del seu avi patern. Ell fou qui encomanà a Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció de la Casa Xam-mar. Em digué també que ell es diu Francesc perquè el germà gran del seu avi patern es deia així.


Però aquí no s'acaba la descoberta de la Casa Xam-mar perquè el Francesc Xam-mar m'autoritzà a pujar a la seva consulta per mostrar-me alguns detalls de gran bellesa. Els voleu veure?
Atentament.
Senyor i

dilluns, 14 d’agost de 2017

Hotel Sant Roc (1).

Començar la descoberta del patrimoni modernista solsoní per la glorieta de la Vil·la Riu és agosarat. Està molt clar que el protagonisme principal és per l'hotel Sant Roc, però vaig voler iniciar el passat mes de juliol aquest periple per aquest petita joia obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig, que també tingué un paper essencial en la construcció de l'hotel Sant Roc al que avui ens apropem.
Baixem la Pujada del Seminari i quan arribem a l'Avinguda Mare de Déu del Claustre anem a la dreta i passegem fins al Portal del Pont. Continuem per la carretera de Bassella fins trobar el carrer Vall Fred on ens espera, majestuós, l'hotel Sant Roc.


Es sorprenent contemplar el luxe de l'hotel que es construí entre els anys 1.915 i 1.929 en una petita ciutat de la Catalunya Central. Penseu que Solsona l'any 1.930 tenia 3.280 habitants.


La gent de Solsona explica que quan Isidre Guitart i Sort ( 1.860 - 1.929 )  era un nen va baixar a Solsona des de casa seva, cal Galtanegra de l'Alsina d'Alinyà, acompanyant al pastor amb el ramat. Ja a la plaça Sant Roc, el pastor va marxar a dinar i deixà l'Isidre vigilant el ramat. El pastor s'oblidà del nen i tornà a la plaça molt tard. Quan l'Isidre es recuperà dels mals moments viscuts, va jurar que allò no li tornaria a passar i que en aquella plaça faria quan fos més gran un hotel...


L'any 1.906 comprà el terreny a Joan Jalmar i Puig per 4.145 pessetes. L'Isidre Guitart encarregà els plànols del seu hotel a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsà ( 1863 - 1.914 ), que a causa de la seva mort prematura no va poder dirigir la construcció. A la propera fotografia podeu observar diferents perspectives en aquarel·la de l'hotel de l'Ignasi Oms.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

Després de la mort d'Ignasi Oms i Ponsà, la direcció de l'obra fou per Bernardí Martorell i Puig ( 1.877 - 1937 ), que aprofitant el projecte de l'Ignasi, i introduint algunes modificacions en la distribució dels espais interns, s'encarregà de la construcció de l'hotel.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

A la fotografia anterior podeu  gaudir del dibuix d'Ignasi Oms de les façanes de l'hotel. Bernardí Martorell i Puig fou l'arquitecte diocesà de Solsona o la seva obra més coneguda a la comarca és el cementiri modernista d'Olius, del 1.916.


La façana principal i les laterals són esglaonades i recorden les de molts edificis dels països nòrdics. Més propera és la de la Casa Amatller a Barcelona, també amb aquest esglaonament de la façana i que ja visitàrem virtualment al blog. Com podeu veure a la fotografia següent de la façana que mira al Passatge Guitart, els esgrafiats en són també protagonistes.


L'esgrafiat consisteix en traçar dibuixos al mur i fer saltar la primera capa superficial que revesteix la façana, deixant al descobert la següent capa que és d'un altre color. La propera fotografia de detall permet apreciar aquesta decoració.


L'any 2.004 Promocions Brixton 2.002 S.L editaren el llibre "Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004 ). Gràcies a la gentilesa dels responsables de l'hotel puc mostrar-vos, en aquesta i a la propera entrada que ens permetran una visita virtual a l'edifici modernista, diverses imatges com la propera de la plaça de Sant Roc un dia de mercat dels anys 60 del segle passat.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004). Arxiu Històric Comarcal de Solsona- Fons Josep Serra i Forn

Fent un viatge en el temps podem entrar en una de les habitacions i veure com eren als anys 30 del segle XX. Després de les obres de rehabilitació del 2.002 el canvi és impressionant.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004). Antoni Boix i Serra.

L'hotel va tancar les portes quan es jubilà el seu director Enric Serra i Mayà. L'any 2.002, una rehabilitació integral  donà nova vida a l'hotel Sant Roc.


Font: Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004).

Si voleu saber qui fou aquell nen que es proposà fer un hotel a la plaça on va passar moltes hores vigilant el ramat i esperant al pastor, i entrar-hi virtualment no deixeu de llegir la propera entrada dedicada a l'hotel Sant Roc.
Atentament.
Senyor i