A la riba dreta de l'Ebre, al peu d'un turó d'uns cent metres s'alçada, Miravet mira el riu. Aquesta vila de la Ribera d'Ebre està dividida en dues parts: les cases del nucli antic i el nucli urbà modern edificat al llarg de la plana esquerra d'un antic canal natural del riu anomenat Galatxo. D'aquest antic canal, els terrissaires obtenen l'argila.
Comencem a enfilar-nos pel nucli antic o Cap de Vila amb l'objectiu de visitar virtualment l'antiga fortalesa medieval d'origen andalusí que al segle XII els cavallers del Temple transformaren en un castell convent. A la dreta de la propera fotografia podeu veure l'església Vella, temple renaixentista construït per l'Ordre de l'Hospital entre els anys 1.565 i 1.585.
Un impressionant perímetre de muralles de vint-i-cinc metres s'alçada protegeixen el castell que, després de ser recuperat pels cristians l'any 1.153, fou lliurat pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als Templers perquè l'ordre militar defensés aquell sector del país. El van restaurar i reorganitzar fins que l'any 1.165 s'independitzà de Tortosa per formar la comanda de Miravet.
El pati d'armes és l'espai des del qual s'estructura el castell, al voltant del qual els templers van construir-hi entre finals del segle XII i el segle XII les dependències seguint l'estil arquitectònic romànic tardà. Actualment és més gran que a l'època dels templers perquè alguns edificis s l'ala oest han desaparegut. S'ha trobat documentada l'existència d'una cuina, un molí i un forn. A la propera fotografia podeu veure un raconet d'aquest pati d'armes.
Entrant a l'espai que fou el refetor, el menjador de la comunitat que vivia al castell, el primer que ens crida l'atenció són els pilars que eren el fonament de les columnes. La seva construcció fou una de les obres que van emprendre els templers a partir del 1.153 amb la finalitat d'adaptar el castell andalusí a les necessitats de l'ordre militar.
Calia ampliar l'espai del recinte sobirà, l'espai residencial del castell, i per això van enderrocar la muralla andalusina i reomplir el terreny amb la runa fins anivellar-ho amb el pati d'armes. Sobre aquesta ampliació construïren el refetor cobert amb volta de canó. Aquest espai deixà de ser menjador de la comunitat per passar a dormitori de la tropa quan el castell de Miravet fou destinat a un ús únicament militar.
Deixem el refetor i anem al primer pis on hi ha l'església del castell, d'una sola nau amb volta de canó. Està integrada en l'estructura arquitectònica del castell, per això no es pot reconèixer des de l'exterior. Al ser l'Ordre del Temple era molt austera no hi ha elements decoratius a destacar. L'absis, cobert per una volta de quart d'esfera. té una finestra una mica descentrada.
El recinte jussà, l'espai que acull tots els serveis necessaris per al manteniment d'un castell, té 12.000 metres quadrats ocupats per: cavallerisses, corrals, magatzems, tallers,cisterna d'aigua i horts. El perímetre del recinte jussà coincideix amb l'albacar, un tipus de fortificació pròpia de la baixa edat mitjana que oferia protecció a la població en cas de perill.
Observar el riu Ebre des de l'imponent muralla és difícil d'oblidar. Però quan ho feu recordeu que ja fa molts segles que els humans contemplaven el riu enfilats al turó, com demostren les restes trobades en l'espai que ocupa el castell d'un establiment iber del segle II aC.
No deixeu de visitar el castell de Miravet, considerat com un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada