Després d'observar la senzilla bellesa de la Casa Morera anomenada popularment com la Casa de la Lira i tristament poc coneguda pels lleidatans, continuem passejant per l'avinguda de Blondel fins arribar a l'encreuament amb el carrer Cavallers. Enfilarem uns pocs metres per aquest carrer per trobar-nos amb el tresor del modernisme de la capital del Segrià, la Casa Magí Llorens. A la propera fotografia a l'esquerra de la Capella del Peu del Romeu, erigida l'any 1.399, el protagonisme és pel xamfrà amb la magnífica tribuna de la casa protagonista d'avui.
L'edifici de planta baixa i quatre pisos, construït entre 1.905 i 1.907 per l'arquitecte Francesc Lamolla Morante ( 1.869-1928), s'anomena així perquè el seu promotor fou el banquer Magí Llorens i Dragó. Els plànols de la casa que consten a l'Ajuntament de Lleida són del 1.898.
La tribuna envidrada del xamfrà de la primera, segona i tercera planta i els seus treballs de forja, és d'una gran bellesa com podeu constatar a les fotografies anteriors i a la següent.
Indiscutiblement situada en un lloc molt cèntric de la ciutat, s'ha convertit en seu d'entitats molt diferenciades ideològicament com la impremta de Joventut Republicana, l'OJE ( Organización Juvenil Española ) i també de la Creu Roja.
Al juliol del 2.009 a les entrades "Història dels cinemes lleidatans" i "Història dels cinemes lleidatans (2)" donàrem un cop d'ull a l'exposició Lleida: Sessió Continua, amb la que els amants del cinema descobrírem els trenta-tres cinemes que ha tingut la nostra petita ciutat.
Als baixos de la Casa Magí Llorens l'industrial Enric Serecigni i Taverné instal·là el Diorama ( 1.906-1.907), el primer cinema estable de Lleida que al 1.907 va canviar el nom pel de Portoliograf. L'any 1.911 es va fusionar amb el cinema Moderno formant la societat Mulet y Cía. Popularment la sala era coneguda com El Portolio.
A la propera fotografia podeu veure un detall del diari El Ideal, portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, del dia 17 d'octubre del 1.907 amb la programació del Cinematógrafo Portoliograf
Les sessions oferien set pel·lícules, quatre d'estrena i tres reposicions que, evidentment, tenien una durada curta perquè les projeccions començaven a dos quarts de set, de vuit, de deu i d'onze.
Avui la nostra joia modernista es mostra orgullosa als passejants, però al 1.998 la Casa Magí Llorens estava en unes condicions lamentables i afortunadament fou rehabilitat per transformar-lo en un edifici d'habitatges amb l'interior completament reformat.
La façana ens regala, a més a més de la tribuna del xamfrà, els balcons amb les seves baranes de ferro forjat, el fris de la segona planta i els motius florals de pedra de la planta baixa.
Després de la rehabilitació s'han instal·lat als baixos de la casa moderns establiments comercials. Gràcies als nous apartaments i a l'activitat comercial, la casa Magí Llorens ha recuperat la seva esplendor.
Donem l'últim cop d'ull a l'ala que mira al carrer Cavallers per gaudir especialment de la decoració vegetal en pedra i de les rajoles de la part inferior d'alguns balcons.
L'estretor del carrer Major fa més difícil assaborir aquesta ala de l'edifici perquè costa molt agafar una mica de perspectiva per poder admirar-lo.
Si entrem al vestíbul, visitable en horari comercial, podrem xalar amb les pintures ornamentals. Els grans murals que ocupen parets i sostre estan fets en dos moments històrics diferents.
Només queden alguns fragments dels més antics que es van pintar quan es construí l'edifici. A la segona meitat del segle passat es va pintar bona part d'aquest espai reproduint els models originals modernistes.
Els murals del vestíbul, originals o rehabilitats, són d'una gran delicadesa. La decoració, en pedra o pintada, de la casa Magí Llorens és fascinant.
Tornem al carrer Major, però abans de marxar fem una última mirada a la porta dels números 74 i 76 del principal carrer de Lleida, que dóna accés als apartaments.
Tornem a l'avinguda de Blondel on passejarem fins a l'Arc del Pont on ens espera la propera descoberta.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada