dijous, 15 de juny de 2017

Al petit aparador de Flix...

Al nord de la Ribera d'Ebre la vila de Flix, per on l'Ebre passa dues vegades, ens espera envoltada pel gran meandre del riu. Passejant tranquil·lament pels seus carrers el senzill aparador d'una petita ferreteria ens parla d'un ofici molt antic que encara és ben viu.


Ja sé que em direu que la fotografia anterior no us permet saber de que us parlo. Tranquils, la següent imatge  mostra clarament, a l'esquerra, quatre sarpetes també anomenades rasquetes o pintes... 


Si no sou de terres productores d'oli no sabreu de que us parlo però al sud de Lleida, on es fa un dels millors olis verge extra del món, quan ve el fred els pagesos armats de sarpetes mecàniques o manuals es dediquen a la dura feina de collir olives.
Sabeu com es diu el carrer de la ferreteria que exposa les sarpetes a l'aparador? És el carrer Doctor Müller, però qui era aquest personatge?
Quan entre a Flix venint de Lleida ràpidament us quedarà molt clar que la principal empresa de la localitat és la factoria electroquímica, que té els seus orígens l'any 1.897, quan un grup d'industrials espanyols, alemanys i suïssos es van associar i fundar la Sociedad Electro-Química de Flix, la primera de l'Estat i la tercera d'Europa en aplicar l'electricitat per fabricar clor. Els primers anys del segle XX la fàbrica, amb la intenció de fer-hi una colònia industrial, va comprar uns terrenys propers. El Doctor Müller ( Wilhelm Müller Icker ) fou el promotor d'aquesta colònia industrial també coneguda com barri internacional de Flix.


Deixem la petita ferreteria i anem a la dreta uns metres fins arribar al carrer Pont on girarem a l'esquerra i ja veurem ràpidament el nostre objectiu d'avui.


A la llinda de la porta podem llegir: "Prime die id aprilis MDCCLXXXIII Antonino VI" , en referència a Antonio Castellví, comerciant dedicat al transport fluvial de mercaderies.


Encara en ús, us convido a entrar en l'antic molí que començà a funcionar l'any 1.783 i que actualment està especialitzat el la producció d'oli ecològic. El molí d'Oliflix ens permet gaudir observant com amb l'estil artesanal s'obté oli d'oliva verge extra de primera pressió en fred.


Les olives recollides manualment i transportades en caixes passen per una línia de rentat que les deixa preparades per començar el procés.


Dues grans rodes de granit giren a una velocitat de divuit voltes per minut. Penseu que cada roda pesa dos-mil quilograms. En una de les meves estades al molí vaig fer uns senzills vídeos que avui comparteixo amb vosaltres.


Quan les olives estan triturades la pasta d'oliva s'aboca a la pila de recepció. A la fotografia anterior, a l'esquerra, podeu veure un operari agafant pasta d'aquesta pila.


Ara els operaris han d'agafar la pasta d'oliva i anar omplint els esportins amb ella. Un esportí és un recipient fet amb dos discs d'espart cosits per les vores amb una obertura central i circular per on introduir la pasta i que també serveis per apilar-los al peu. Ara la majoria dels esportins són de plàstic...


Quan hem superposat els esportins fins arribar a l'alçaria establerta, portem el peu empenyent-lo i conduint-lo pels carrils, que podeu veure clarament a la propera fotografia, per introduir-lo a la premsa hidràulica.


De la primera pressió aplicada en fred als esportins apilats obtindrem un autèntic tresor, el primer suc de les olives d'on sortirà l'oli d'oliva verge extra.


Aquest líquid oliós que va a les piques o bases de decantació està format per aigua vegetal de l'oliva, coneguda com oliasa, i per oli. Com que tenen densitats diferents, l'oli i l'oliasa es separen per decantació.


Aquí acaba el procés de l'elaboració de l'oli, presidit en tot moment per un cartell amb un missatge molt important i clar: GUARDEU ORDRE I NETEDAT. Ara només cal embotellar-lo, i sobre tot gaudir-ne. Abans de marxar dono un cop d'ull a l'antic molí...


No som conscients de la gran joia que produïm al nostre petit país i que no sabem comercialitzar com cal.
Atentament.
Senyor i  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada