dimarts, 17 d’octubre de 2017

Cases singulars de Lleida (10).

Continuem a l'avinguda de Blondel després de visitar la casa Xam-mar, al costat de la que tornarem el dia 2 de novembre per recordar un dels dies més tristos de la història lleidatana del segle XX quan la capital de Segrià fou bombardejada per l'aviació feixista. Van morir dos-cents cinquanta lleidatans, dels que una cinquantena eren nens i mestres de l'enyorada escola del Liceu Escolar...
Però ara caminem virtualment uns pocs metres en direcció a l'Ajuntament per trobar el nostre protagonista d'avui, l'Antic Casino Principal.


Podeu accedir-hi per l'avinguda de Blondel 38-40 o pel carrer Major número 31 bis. Construït entre 1.913 i 1,920 per Isidre Gili Monculill i Pau Salvat Espasa, és d'estil historicista de base clàssica. A la façana de Blondel destaquen la gran tribuna amb vidriera ( afegida l'any 1.944 per l'arquitecte Mariano Gomà ) i les garlandes inspirades en el tardobarroc que decoren les obertures circulars de la part superior.


A la fotografia anterior podeu observar detalladament l'element de coronament de la façana que mira al riu. En aquest mena de timpà flanquejat per dues àmfores, hi ha l'escut de la ciutat i les inicials C i P de Casino Principal.


L'historicisme arquitectònic es desenvolupà al segle XIX i pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats imitant estils i incorporant algunes característiques d'aquell segle.
Entrem al Casino Principal per la porta de la dreta ( la de la reixa ) que veieu a la primera fotografia. La de l'esquerra ens convida a entrar a una sala d'exposicions. Cal enfilar les escales de fusta per superar el pis de desnivell entre l'avinguda de Blondel i el carrer Major.


Era conegut com el "casino dels senyors" perquè era el lloc de te trobada de la gent més acabalada de la ciutat. Després de la Guerra Civil els socis es queixaren a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS perquè la Jefatura Provincial s'hi havia instal·lat. Les queixes van fer que els falangistes busquessin una altra seu per la Jefatura Provincial...


Els lleidatans que ja tenim uns anyets recordem perfectament aquests senyors asseguts  a les grans butaques des de les que dominaven el  carrer Major a través dels grans finestrals. Ells llegien el diari,xerraven , prenien un cafè o una copa...


Els socis també gaudien d'un gran saló de ball amb tribuna per a l'orquestra que avui té la funció de sala d'exposicions. L'any 2.007 l'antic casino es va convertir en la seu provisional del Museu d'Art Jaume Morera.


Està previst que l'any 2.019 el museu tingui la seu definitiva a la rambla de Ferran. L'edifici de l'Antiga Audiència Provincial serà el nou Museu d'Art de Lleida, recuperant el nom que tenia quan s'inaugurà l'any 1.917 al Mercat de Sant Lluís.


Sortim per la porta que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior al carrer Major on trobem a la façana una balconada amb arcs de mig punt sobre columnes amb capitells jònics. També és destacable el treball de forja d'aquest gran balcó. En aquesta façana hi ha l'Oficina de Turisme de Lleida.


Per donar un cop d'ull a la propera casa singular no cal anar gaire lluny, tocant al Casino Principal tenim l'enigmàtica casa Segura...
Atentament.
Senyor i

divendres, 13 d’octubre de 2017

Petites esglésies bizantines.

Si sou uns enamorats de l'art i de la història no podeu deixar de visitar Atenes. La ciutat, a més a més de les grans joies del patrimoni, ens regala mentre hi passegem , una colla de petites esglésies bizantines. Avui donarem un cop d'ull a quatre d'elles, però són moltes més les que us esperen a la capital grega.
Començarem per una de les zones més comercials, el carrer de vianants Ermou, que comença a la plaça Sintagma i avança pel centre històric fins arribar als barris de Plaka i de Monastiraki. Al mig d'aquest carrer ple de botigues trobem la petita i bella església de Kapnikarea, construïda al segle XI.  


Dedicada a la Presentació de la Mare de Déu, es coneix com l'església de la Princesa. És un autèntic miracle que aquesta església envoltada d'edificis moderns no fos enderrocada quan es va fer el carrer. El rei Lluís I de Baviera la va salvar l'any 1.834 quan modernitzaven la ciutat. Actualment pertany a la Universitat d'Atenes. És de planta cruciforme i la seva cúpula descansa sobre quatre columnes romanes.


Continuem passejant per Ermou i quan arribem al carrer Karaiskaki l'agafem per endinsar-nos al barri de Psiri, un antic barri que ha canviat molt i ara ens ofereix edificis neoclàssics i força botigues i bars. On es creuen els carrers Anargiron i Agatharchou trobem la petita església d'Agia Paraskevi.


Podeu descansar en qualsevol de les moltes terrasses del barri, al costat de l'església en teniu una, abans de seguir el nostre periple en el que anirem fins a l'àgora antiga on ens espera l'església dels Sants Apòstols construïda fa mil anys... 


Fou la primera església construïda en el període mitjà bizantí, conegut com Segona Edat d'Or ( 913-1.024). S'edificà sobre un nymphaeum del segle II ( nimfeu en català), que és un monument dedicat a les nimfes de les fonts.


És una de les esglésies més antigues d'Atenes, datada entre els anys 1.000 i 1.025. Durant els enfrontaments entre otomans i venecians, en patí les conseqüències. Entre 1.954 i 1.957 fou reconstruïda i es van retirar els afegits del segle XIX. És de plata quadrada cruciforme i la cúpula observa tranquil·lament l'àgora grega.

  
Si encara no esteu cansats us proposo sortir de l'àgora antiga i començar a enfilar el turó coronat per l'Acròpolis. Al carrer Theorias ens espera  l'església de la Transfiguració.


Està al costat del museu arqueològic Kanellopoulos, una de les col·leccions privades més importants d'Atenes, amb més de sis mil peces.
Quan els turcs avançaven cap als monestirs de Metéora, els monjos tingueren que fugir. Aquesta fou un dels vint-i-quatre monestirs que tingué la comunitat en el segle XV. 
Deixem les petites esglésies bizantines per anar fins al nostre proper objectiu: la porta d'Adrià i el Temple de Zeus.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Les cinc taules del retaule major (1).

Fa pocs dies us explicava el retorn a terres lleidatanes del calvari romànic de  Tragó de Noguera i de cinc de les taules gòtiques del retaule major de l'antiga església de Sant Joan de Lleida procedents del MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ). L'entrada "Calvari" ens permeté observar-lo detalladament. Avui comencem una sèrie de cinc entrades per gaudir de les taules de Pere Garcia de Benavarri


D'esquerra a dreta podeu veure el naixement de sant Joan Baptista, la inscripció del nom de sant Joan Baptista, el baptisme de Crist i la decapitació de sant Joan Baptista. Després de la presentació en públic de les taules, la de sant Jeroni es guardà al magatzem...
A la taula protagonista de l'entrada d'avui,la del naixement de sant Joan Baptista, un grup de cinc parteres o serventes assisteixen a Isabel ( mare d'en Joan situada a l'esquerra ), portant-li beguda, ous, pa i una au cuinada.


En primer terme hi ha tres dones més, dues assegudes al costat d'un braser de forma quadrangular de ferro forjat. La del centre és Maria, la cosina d'Isabel, mare de Joan Baptista.


Alguns d'aquests brasers es conserven en diferents museus del nostre país, com el que podeu veure a la propera fotografia, datat entre els segles XIII-XIV de la Seu Vella de Lleida. El trobareu al Museu de Lleida


La pintura sobre taula és una tècnica en la que el suport pictòric és una fusta, substituint al llenç. Normalment per pintar sobre taula s'empra oli o tremp. Aquesta tècnica ja s'utilitzava a Grècia i Roma.
La propera fotografia de detall ens permet veure a Maria i al petit Joan, tots dos nimbe, el cercle lluminós que els pintors col·loquen darrere del cap dels personatges sagrats.


Els pocs elements que es conserven de l'antiga església de Sant Joan i els diferents documents parlen d'un imponent edifici que fou destruït l'any 1.868 durant el moviment revolucionari conegut amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron a Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques. L'excusa d'aquest fets de la revolució de setembre fou que l'edifici amenaçava ruïna...


Les taules foren pintades amb tremp sobre fusta per un dels principals pintors gòtics Pere Garcia de Benavarri. El retaule major de l'església de sant Joan fou un dels encàrrecs més importants de la seva carrera. Un gran retaule per la que, en aquell moment històric, era la parròquia més important de la ciutat de Lleida.


A més a més del retaule de l'altar major de l'antiga església de sant Joan, Pere Garcia de Benavarri treballava aquells ans amb altres obres.Tal quantitat de feina fa suposar als historiadors de l'art que un grup de col·laboradors l'ajudava.


 Les taules  del naixement, la inscripció del nom , la decapitació i la de sant Jeroni foren adquirides l'any 1.907 per la Junta de Museus de Barcelona per 10.000 pessetes.La taula que observem avui, la del naixement de sant Joan Baptista, fa 196,5 x 122 x 7 centímetres.
A la propera fotografia podeu observar  el nimbe poligonal que duu Isabel, la mare de sant Joan Baptista. Els nimbes no són sempre circulars i poden tenir diferents formes: triangular, radiada, oval...


Però quin fou el camí seguit per aquest magnífic retaule des de l'any 1.678 quan deixà de presidir l'antiga església de sant Joan i fou substituït per un de nou? A les properes entrades dedicades a les taules que han tornat a Lleida, mentre les observem detalladament, descobrirem la resposta.
Atentament.
Senyor i

dijous, 5 d’octubre de 2017

La biblioteca d'Adrià.

Deixem l'edifici neoclàssic construït l'any 1.875 que acull el Mercat Central d'Atenes després de les dues entrades en les l'hem caminat virtualment  entre les seves cent parades de carn i cent cinquanta de peix. Baixem  passejant tranquil·lament pel carrer Athinas fins al barri de Monastiraki, que en grec significa petit monestir. A molts pocs metres de la plaça central, sempre plena de gent, al costat de la mesquita Tzistarakis, tenim el nostre objectiu d'avui: la biblioteca d'Adrià.


Les columnes corínties ens donen la benvinguda. A l'esquerra de la fotografia de la façana oest de la biblioteca, que és on hi havia l'entrada, podeu veure la mesquita otomana de Tzistarakis, construïda  l'any 1.759 i que actualment és un annex del Museu d'Arts Populars Grec. La biblioteca d'Adrià, també coneguda com biblioteca de les cent columnes, era un edifici de planta rectangular de 122 metres de llarg per 82 d'ample situat al nord de l'àgora romana d'Atenes. Les set columnes corínties de marbre verd de Karystos, un dels marbres més famosos de Grècia, ens mostra amb bastanta claredat com era la part esquerra de la façana d'entrada a la biblioteca. Darrere de les columnes hi ha un imponent mur de marbre pentèlic. Sembla que sobre aquestes columnes hi hagué estàtues. 


El proper dibuix, que podeu veure al plafó informatiu de l'entrada, ens mostra com era la biblioteca. El propileu corinti de quatre columnes per on s'entrava tenia vint-i-dos metres d'amplada. Recordeu que un propileu és una mena de vestíbul amb una façana de columnes davant  l'entrada. D'aquest propileu queda una columna sencera i fragments de les altres tres columnes. Encara es conserven bona part dels set graons de marbre que convidaven a entrar a la biblioteca.


Una petitíssima  part del mur desaparegut de la dreta del propileu està reconstruït amb marbre pentèlic diferenciant-se clarament aquesta intervenció, de l'obra original com podeu apreciar a la propera fotografia.


La biblioteca forma part de l'impressionant llegat que l'emperador romà Publius Aelius Traianus Hadrianus  ( Adrià 76-138) , que clarament s'enamorà d'Atenes, deixà a la capital grega. Fou construïda l'any 132 com edifici multifuncional en el que hi havia llibres, documents legals i administratius, sales de lectura, espais per conferències i reunions... Era l'edifici públic més gran edificat per l'emperador a la ciutat d'Atenes. Les biblioteques no eren a l'antiguitat un espai de préstec de llibres sinó un lloc de lectura, consulta i estudi.
El gran pati interior estava envoltat d'un peristil ( una sèrie llarga de cent columnes -columnata- unides per un arquitrau). De tota aquesta colla de columnes avui només conserven la verticalitat quatre... Sembla que fins i tot hi havia una petita piscina o estany que fou substituït per una primitiva església cristiana. A principis del segle V hi havia un edifici quadrilobulat amb paviment de mosaic que ocupava la centralitat del pati.


La part principal de l'edifici estava a la façana est, on hi havia la biblioteca. Si l'entrada pel propileu està en un dels costats curts del rectangle, la biblioteca estava ubicada a l'altre costat curt. Al mateix plafó informatiu del que us he parlat abans i del que podeu veure una part a la tercera fotografia de l'entrada, també hi ha un dibuix de la planta de la que a continuació podreu veure la part est. La distribució era la següent: al centre la biblioteca (7), a dreta i esquerra de la biblioteca  hi havia les sales de lectura (8), i als extrema dret i esquerre les sales de conferències-auditori (9).


Una inscripció indica que la biblioteca estava oberta de la primera hora fins a la sisena. A les sales de conferències.auditori els seients es distribuïen com en un amfiteatre. L'estructura tenia una segona planta o àtic on s'emmagatzemaven els llibres i documents. A la propera fotografia podeu veure el que queda de la biblioteca...


Els llibres i documents es guardaven en forma de rotlle que el lector enrotllava i desenrotllava al voltant d'un o dos cilindres de fusta o d'os. Els rotlles es guardaven en armaris de fusta repartits en quaranta nínxols. Es calcula que hi havia 16.800 llibres.


Pausànias, geògraf, historiador i viatger grec que visqué a l'època de l'emperador Adrià, va fer un relat de l'antiga Grècia  a la seva impressionant obra de deu volums "Descripció de Grècia". Al Llibre I: Àtica i Megara, parla de la biblioteca d'Adrià i ens explica que és un edifici amb cent columnes de marbre frigi amb sostres d'alabastre realçat amb or. 
La fotografia següent mostra el plafó informatiu que trobareu en aquesta part de l'edifici i que us ajudarà a imaginar-vos com era.


Marxem de la biblioteca per visitar altres construccions que l'emperador Adrià va manar construir a la capital grega. És sorprenent veure entre els murs algunes reutilitzacions, com aquest capitell jònic de marbre...


A pocs metres de distància continua la lliçó, una nova reutilització en un mur ens mostra un capitell corinti...


Passejar per Atenes és tota una lliçó d'història de l'art i un autèntic plaer.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Athena Varvakeion.

Si esteu enamorats de l'art i la història el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, que acull la col·lecció més exquisida d'antiguitats gregues, és una visita imprescindible. Al 28is Oktovniou-Patission 44 ens espera l'imponent edifici neoclàssic construït entre 1.866 i 1.889 que obrí al públic l'any 1.891 per convertir-se en una de les principals referències mundials en arqueologia. Durant la Segona Guerra Mundial el museu tancà les portes i guardà les obres en caixes protectores que foren enterrades per evitar el saqueig o la destrucció. L'any 1,945 tornà a obrir les seves portes...


Començarem el periple donant un cop d'ull a una reproducció, de l'època romana, de la majestuosa escultura criselefantina d'Athena Pàrtenos obra de Fídies ( 490 aC-430 aC ) considerat el millor escultor clàssic. L'estàtua, coneguda amb el nom d'Athena Varvakeion, es considera la reproducció més fidel d'Athena Pàrtenos. La tècnica del criselefantí, apareguda a la Grècia del segle IV aC,  consistia en muntar sobre una armadura de fusta plaques d'ivori ( pel cos ) i pa d'or ( per la roba, cabells, guarniments,...).


Aquesta copia romana de marbre pentèlic de metre i mig d'alçària, es va fer entre els anys 200 i 250. Penseu que l'obra original de Fídies feis 26 colzes, uns dotze metres, un metre i mig dels quals eren del pedestal que suportava a Athena Pàrtenos. 
AthenaVarvakeion està vestida amb un peple, una capa de l'antiguitat clàssica només utilitzada per les dones, sobre la qual duu una ègia decorada amb serps amb el gorgoneion al centre. L'èrgia és una peça protectora del pit durant el combat, i el gorgoneion era un amulet que mostrava el cap de la Gòrgona ( un monstre marí de la mitologia grega ) amb la finalitat d'horroritzar. 


Duu un casc àtic amb les proteccions per les galtes cap amunt i tres crestes amb una esfinx al centre i un Pegàs a l'esquerra i un altre a la dreta. En la mitologia grega Pegàs era un cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, un monstre femení que convertia a la gent en pedra al mirar-los fixament...


Amb la mà esquerra agafa un escut amb el oikourus ophis , la serp sagrada, que s'identifica amb Erictoni fill d'Hefest, un dels primers reis d'Atenes. La mà dreta estesa es recolza en una columna i sosté  una figura de Niké decapitada, en la mitologia grega la deessa de la victòria filla de Zeus i Temis.


A l'escultura d'Athena Varvakeion encara es poden veure restes de pintura vermella i groga. La base és plana mentre que a la d'Athena Pàrternos de Fídies, estava decorada amb un fris amb el naixement de Pandora. Aquesta bellíssima reproducció té el nom d'Athena Varvakeion perquè fou descoberta l'any 1.880 prop d'on estava l'Escola Varvakeion.
Fídies començà l'escultura gegantina d'Athena Pàrtenos al voltant del 447 aC per ocupar la cel·la del Partenó. Làcares, l'any 296 aC va retirar les làmines d'or per pagar les seves tropes i un incendi la danyà l'any 165 aC. Sembla que al segle V continuava estant al Partenó. Sembla que fou destruïda per un incendi al segle V, encara que un relat del segle X la situa a Constantinoble. Però per "veure-la" ens hem de conformar amb les reproduccions fetes a partir de la documentació.


Font: Wikimedia Commons.

Aquest dibuix  del 1.887 recrea l'interior del Partenó amb Athena Pàrteno de protagonista. L'autor és Jacob von Falke ( 1.825-1.897 ).
Ara que ja estem al Museu Arqueològic d'Atenes aprofitarem per donar un detallat cop d'ull a algunes de les joies que acull.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 27 de setembre de 2017

Calvari.

La representació de la crucifixió de Jesucrist flanquejat per la seva mare, la Verge  Maria i per sant Joan Evangelista, s'anomena en el món de l'art, calvari. El protagonista de l'entrada d'avui és un calvari de fusta policromada datat entre el darrer quart del segle XII i el primer quart del segle XIII. Aquesta escultura medieval romànica és una de les sis peces que van arribar, per quedar-se, al Museu de Lleida els primers dies del passat mes de març.


El Conseller de Cultura Santi Vila diposità aquest calvari romànic i cinc taules gòtiques ( que veurem detalladament en properes entrades ), procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ), al Museu de Lleida, un dels set Museus d'Interès Nacional que té Catalunya.


Les sis obres, originàries del bisbat de Lleida, tornen a casa, El calvari romànic probablement és de Tragó de Noguera ( Os de Balaguer ). i les cinc taules gòtiques de finals del segle XV formaven part del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Lleida.
A la part posterior de la creu hi ha representat l'Agnus Dei, que haureu de veure en una fotografia del plafó informatiu que hi ha a l'esquerra del calvari.


En aquest crucifix, flanquejat per dues petites talles de Maria i sant Joan Evangelista, podem veure un Christus Patiens. patint, amb el cap a un costat i els ulls tancats. Un perizoni, o drap de puresa, amaga la seva nuesa. La corona que duu és cilíndrica.


A la seva dreta, fixada a l'extrem del travesser de la creu, trobareu una petita talla que representa la Verge Maria. Podeu veure-la detalladament en la propera fotografia.


A l'altre extrem del travesser de la creu, i pitjor conservada, al costat de la mà esquerra de Crist crucificat tenim la petita talla que representa a sant Joan Evangelista.


Aquest calvari va ser adquirit l'any 1.912 per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona, la col·lecció del qual fou la base de Museu Nacional d'Art de Catalunya


D'autor anònim, fa un metre i mig d'alçada, i el travesser de la creu és de 82  centímetres. Sembla que estava a l'antic monestir cistercenc femení de santa Maria de Vallverd a Tragó de Noguera, construït l'any 1.172. Entre els anys 1.448 i 1.452 s'uniren els monestirs de Tragó i el de les Franqueses de Balaguer; i al 1.474 foren absorbits pel monestir de Poblet.
En properes entrades observarem detalladament les cinc taules gòtiques de Pere Garcia de Benavarri que han tornat a casa.
Atentament.
Senyor i  

dissabte, 23 de setembre de 2017

El Mercat Central d'Atenes ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al popular mercat de la capital grega, passejàrem fins al carrer Athinas on ens esperava l'edifici neoclàssic, construït l'any 1.875, que l'acull. Si ja ens vam quedar impressionats de les cent parades de carn, algunes de les quals pertanyen a nissagues familiars de carnissers que ja porten treballant un segle al mercat, avui ens esperen cent cinquanta parades de peix...


En aquest espai del mercat també hi ha un formigueig permanent de gent comprant i les bombetes continuen il·luminant les parades, però hi ha molta més llum natural com podeu apreciar a la fotografia anterior. 


Les peixateres i peixaters posen la nostra compra en unes grans paperines de paper. La majoria dels cartells amb el nom i preu del peix són indesxifrables perquè estan escrits en alfabet grec. Aquest alfabet que es desenvolupà els segle IX o VIII aC, és descendent directe de l'alfabet fenici, encara es fa servir actualment.


El peix i el marisc són els protagonistes d'aquesta part del Mercat Central d'Atenes, a ala que es pot accedir des de les carnisseries o pels grans arcs del carrer Athinas.


Els calamars i el pop són molt apreciats, també trobareu parades amb peix espasa. Els seguidors del blog potser recordareu la visita virtual al mercat de la Pescheria de Catània on també hi havia paix espasa. Si voleu recordar aquell mercat sicilià cliqueu sobre "El fascinant mercat de la Pescheria (1)".


A més a més de les parades de carn i peix, si sortiu del mercat i creueu el carrer Athinas, a la plaça hi trobareu una vuitantena de parades amb fruita, hortalisses, olives,... 


En aquesta zona hi ha, amagada, una de les petites joies culinàries d'Atenes. Parlo de la gens turística taverna Diporto especialitzada en sopa de cigrons ( revithia ) i peix a la brasa. És al carrer Theatrou cantonada amb Sokratous, no hi ha cap cartell indicador i cal baixar unes escales...


Alguns dels peixaters decoren la parada de peix fresc amb diferents hortalisses. L'espectacle sota les bombetes omnipresents del mercat, és una mica recarregat.


No ho dubteu, si visiteu Atenes, guardeu-vos un temps per passejar per aquest mercat. Les caixes de fusta amb gel picat i plenes de peix fresc, els colors i les olors us acompanyaran.


Molt a prop del mercat trobareu la plaça Kodzia que durant la segona meitat del segle XIX fou el centre d'Atenes. En aquesta plaça hi ha l'Ajuntament de la capital grega, un edifici del 1.874 i el Banc Nacional construït l'any 1.842. Al rehabilitar la plaça van trobar-hi prop de cinc-centes tombes.
Continuem el nostre periple atenenc  passejant tranquil·lament fins a la Biblioteca d'Adrià.
Atentament.
Senyor i