dimarts, 31 de maig del 2016

L'espai museístic del cinema ( i 4 ).

Per acabar la visita virtual a l'únic museu del cinema de les terres de Lleida, en el que podem veure una petita mostra de les 20.000 peces que Josep M Queraltó va aconseguir reunir al llarg de trenta-cinc anys, avui ens centrarem en l'últim dels espais del museu, el dedicat al món de Josep M Queraltó.
Ja vaig explicar-vos en una entrada anterior dedicada a l'espai museístic del cinema, que de jove Josep M Queraltó els caps de setmana es dedicava a fer d'operador al cinema. Per desplaçar-se pels pobles de la rodalia de Vallbona de les Monges tenia la bicicleta que es mostra al museu.


Era la dècada dels 50 del segle passat quan pedalant i pedalant portava les pel·lícules d'un poble a un altre en el sac que podeu veure a la propera fotografia.


Josep M Queraltó va fer un curs oficial de ràdio a distància a l'Escola Maimó de Barcelona. Començà a guanyar-se la vida reparant aparells de ràdio i altres electrodomèstics a Vallbona de les Monges i comarca. A més a més, com he dit abans, feia d'operador de cinema. Aviat començà a fabricar els seus propis aparells de ràdio, muntant els kits que li enviaven de Barcelona. La fotografia següent ens mostra una reproducció del seu taller quan en Josep M era jove.


L'any 1.963 es traslladà a Barcelona i al 1.974 va fundar Suministros Kelonik amb José Fiestas i Martí Martrus; una empresa dedicada a la fabricació d'equips cinematogràfics. La seva feia li ha permès accedir a materials de gran valor històric relacionats amb el cinema, conservar-los i restaurar-los.


En aquest espai dedicat al món de Josep M Queraltó trobem un projector mut de 35 mm de la dècada dels 40 del segle passat, del mateix model amb el que el nostre protagonista va començar com a projeccionista a Vallbona de les Monges.


Té un lector de banda sonora de la casa Ossa. La llanterna destinada a font de llum és més antiga, aproximadament del 1.910, i consisteix en un arc voltaic amb carbons de corrent altern. El cavallet de fusta és una rèplica del que tenia el cinematògraf dels germans Lumière del 1.895.


A la fotografia anterior, a l'esquerra del projector, al costat de la finestra podeu veure un gravador magnètic d'àudio del 1.980 molt utilitzat per a muntatges cinematogràfics. La propera fotografia us el mostra més detalladament.


Una prestatgeria mostra llibres sobre cinema entre els que hi ha publicacions sobre exposicions i altres activitats organitzades per Josep M Queraltó i la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M Queraltó, que presideix.


Deixem l'espai museístic del cinema esperant que sigui el primer pas de la creació d'un gran espai en el que puguem gaudir de moltes més peces de la col·lecció Josep M Queraltó.
Atentament.
Senyor i

divendres, 27 de maig del 2016

La Palabrería.

Avui passejarem virtualment pel cor de Còrdova, fins a la Plaza de la Corredera, l'única plaça major quadrangular d'Andalusia. Fins l'any 1.946 fou el gran mercat de la ciutat, però aquest espai cordovès ha viscut moments històrics molt diversos, com quan era utilitzada per fer curses de braus perquè corredera ve de corrida de toros.


La Inquisició celebrava en aquesta plaça els actes de fe, i l'exercit francès hi tenia el patíbul on executava als condemnats a mort. Quan fou remodelada al segle XVII, dos edificis del costat sud es conservaren: la Vivienda del Corregidor y Cárcel i las Casas de Doña Ana Jacinta. Acompanyeu-me, si us plau, a l'antiga presó...


En el moment d'entrar-hi una pissarra situada a la dreta ens presenta la protagonista d'avui. El Miguel ha escrit amb el guix:
La palabrería.
Libros de segunda mano / second hand books
PUESTO 23
...Tú seguirás allí desnuda como tú
y yo seguiré aquí desnudo como yo"....


La pissarra ens regala un fragment d'un dels poemes del poeta argentí Roberto Juaroz ( 1.925 - 1.995 ), concretament el poema 44 de la seva Poesia Vertical. Entrem al Mercado de la Corredera, antic Mercado de Sánchez Peña, que anteriorment fou presó, edifici consistorial, caserna i fábrica de sombreros y fieltros. Cal descobrir el PUESTO 23...


Els primers anys de la dècada dels 40 del segle XIX José Sánchez Peña comprà la presó per 104.986 reales, i després d'invertir-ne 120.000 més en la seva remodelació, nasqué l'any 1.846 la primera fàbrica de barrets que emprava màquines de vapor.
Totes les parades tenen un número a la part superior, ens aturem a la parada 23 que ens proposava l'escrit de la pissarra: La palabrería.


Quan José Sánchez Peña es retirà, la part baixa de la fábrica de sombreros y fieltros es començà a llogar l'any 1.875 a diferents comerços, és l'inici del mercat. Al costat de les parades de peix, carn, fruites i verdures, trobem La palabrería, una parada de venda de llibres a pes...


Miguel Marzo, un cordovès de 35 anys llicenciat en humanitats, és el responsable de la parada on trobem ordenadament als prestatges: narrativa ( espanyola, hispanoamericana, anglosaxona ),  poesia, història, filosofia, teatre, assaig, guies de viatge, cuina, literatura infantil i juvenil, i un calaix de sastre amb la resta de temàtiques.


Amb aquesta genial iniciativa, al mercat en el que compres productes frescos -que pots tastar allí mateix- per alimentar el cos, una parada et permet alimentar l'esperit...


A l'entrada a la petita parada podem llegir en una senzilla bafarada feta amb cartolina negra, en lloc del típic "Pasen y vean", "Pasen y lean". Cal entrar, remenar, triar i pesar els llibres a la bàscula...


La proposta té uns preus seductors:
Libros a peso.
10 € / Kilo
mínimo 1€/ libro
Miguel Marzo té previst fer activitats de lectura dirigides als nens, petites exposicions i concerts de petit format. La palabrería, visiteu-la si la vida us porta a Còrdova.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 23 de maig del 2016

Tornem al taller d'escultura ( i 2 ).

La primera entrada dedicada al Taller d'escultura Casserras, acabava amb la magnífica notícia de trobar-hi treballant a la Teresa filla i la Teresa dona del Manelet. Teresa Casserras ha agafat el timó i el taller continua viu, la nissaga de geganters ja té una tercera generació. Mare i filla em conviden a entrar, quin magnífic regal.


M'emociono al taller recordant aquell matí màgic d'abril del 2.008 en el que d'una manera genial Manel Casserras i Solé ( 1.957 - 2.015 ), Manelet , escultor i constructor de gegants ens descobrí l'ofici de geganter.


Gegants en procés de restauració, figuretes dels improperis ( gegants, àguila, drac, mulassa...) omplen els espais del taller. A la fotografia anterior podeu veure una figureta i dos bustos del Gegant Vell, documentat al llibre de comtes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre l'any 1.675. Els gegants vells actuals els va fer Manel Casserras i Boix, pare del Manelet, l'any 1.959.


Als capgrossos encara els calen una colla d'hores de feina per sortir del taller. Segur que la Teresa Casserras farà una magnífica feina amb ells.


Al fons del taller, gairebé en la penombra, un gegant no em resulta desconegut. Com que les dones del Manelet m'han donat llibertat per gaudir del taller i observar, m'apropo...


Sembla el Mustafà, un dels Gegants del Pi de Barcelona, construït l'any 1.772 per Ramon Amadeu i restaurat l'any 1.960, amb Elisenda -l'altra gegant del Pi-per Manel Casserras i Boix. Però Mustafà té una alçària de 4,28 metres i pesa 63 quilograms, i el que estem observant és bastant més petit. Qui és ?...
La parròquia de Santa Maria del Pi té documentada la participació de gegants l'any 1.601, en aquell moment el gegant del Pi anava vestit de guerrer cristià. Els gegants actuals - Mustafà i Elisenda- són del 1.772, probablement obra de Ramon Amadeu. La cançó popular, creada el dia de Corpus de 1.798, fa que siguin molt coneguts. Però el que molta gent desconeix és el significat de ballar pel camí i ballar pel terrat... En aquell temps a La Rambla de Barcelona s'havia fet una reforma en la que el passeig central quedava elevat ( popularment s'anomenava "el terrat" ). El passeig central, quedava flanquejat per dos passos inferiors per carruatges que la gent anomenava camí.


Al veure els meus dubtes el gegant m'explicà, a cau d'orella, que es tracta del Gegantó Mustafà Petit del Pi, construït l'any 2.014 pel Manelet. Aquesta rèplica infantil de 2,10 metres d'alçària i 12 quilograms de pes, està pensat perquè el portin nens i nenes. El Mustafà Petit balla acompanyat de la resta de gegants del Pi a les Festes de Santa Eulàlia, Sant Josep Oriol i la Mercè.

  
Dono les gràcies a les dones del Manelet. El recordo explicant-me que estava una mica trist perquè no hi hauria una tercera generació de geganters. Ell ja no ho pot veure, però segur que estaria molt emocionat observant a la seva filla treballant al taller d'escultura Casserras.
Atentament.
Senyor i

dijous, 19 de maig del 2016

Al comtat de Wicklow...

Després de passejar per Dublín per mostrar-vos espais relacionats amb Leopold Bloom, el protagonista d'Ulisses, o amb el mateix James Joyce; explicava que deixaríem la literària ciutat per viatjar al comtat de Wicklow on tancaríem la sèrie d'entrades dedicades a Irlanda.
Concretament anem a Glendalough, una vall glacial coneguda pel seu monestir de l'alta edat mitjana. Glendalough, en gaèlic irlandès Gleann Dá Loch, significa " vall dels dos llacs". La seva proximitat a la capital d'Irlanda fa que sigui un espai molt valorat pels dublinesos per esbargir-se.


Darrere de les tres daines que estan menjant plàcidament, podeu veure al fons el llac que dóna nom a la vall. Un camí circular permet gaudir-ne passejant tranquil·lament. La vall es coneix bàsicament pel monestir de sant Kevin, fundat el segle VI i destruït pels normands l'any 1.398.


L'estat actual fa difícil imaginar-se la gran activitat del monestir en el que tenien tallers, es copiaven i escrivien llibres, disposaven d'infermeria, camps de cultiu, i fins i tot tenia funció d'hostal.

 
Les esteles i les creus celtes sembla que agraden moltíssim als líquens perquè les han colonitzat. Passejant submergits en el color verd pel senderó del cementiri, ràpidament descobrim la capella de sant Kevin, amb el bosc al fons.


La capella, amb teulada de pedra,  era un petit oratori amb campanar cilíndric amb teulara en forma cònica, construïda al segle XI. Originalment tenia una nau i un primer pis de fusta.


Sant Kevin descendia d'una de les famílies nobles de Leinster, la província occidental d'Irlanda. La llegenda diu que va viure 120 anys ( 498 - 618 ). Estudià custodiat per tres ants: Eoghan, Lochan i Eanna. Posteriorment, amb un petit grup de monjos, va fundar el monestir. Els sis segles posteriors a la seva mort foren els de màxima esplendor, en els que era un important centre de peregrinació.


El monestir va ser atacat diverses ocasions pels víkings però la destrucció, com he explicat abans, vingué de la mà dels normands l'any 1.398. Encara que molt malmesa ens podem imaginar la catedral edificada al segle XII, la nau més antiga de la qual encara es conserva. A terra i recolzades als murs hi ha làpides paleocristianes i medievals.


Però el que deixa bocabadat a tothom és la torre cilíndrica de 30 metres d'altura, amb una entrada que està a 3,5 metres de terra. La teulada cònica fou reconstruïda amb pedres originals l'any 1.876.


La torre tenia  sis pisos de fusta comunicats per escales de mà també fetes amb fusta. Les primeres plantes només tenien una petita finestra d'il·luminació, però el pis superior té quatre finestres als quatre punts cardinals. Les funcions d'aquesta construcció eren múltiples: rebost, campanar, magatzem i refugi en cas d'atac.


Els petits plafons informatius estan escrits en anglès i gaèlic irlandès, una de les tres llengües goidèliques, amb el gaèlic escocès i el gaèlic manx ( el de l'illa de Man ). L'any 1.974 moriren les últimes persones que tenien el gaèlic manx com llengua materna, però un grup de persones que l'havien après, imtenten que no desaparegui...


Algunes creus celtes estan molt treballades. Aquestes creus, molt comuns en el cristianisme cèltic, podrien tenir orígens precristians. La creu celta apareixen al segle V, amb la conversió dels celtes al cristianisme. Combina una creu amb un anell .


Marxem per la petita sendera del cementiri. La temptació de girar-me i donar l'últim cop d'ull a la magnífica torre és difícil de controlar.


La representació dels quatre elements, els quatre punts cardinals, o el número cinc afegint el punt del mig  que s'atribueixen a la creu celta, sembla que ens diuen adéu. 
Atentament.
Senyor i

diumenge, 15 de maig del 2016

L'espai museístic del cinema ( 3 ).

Després de visitar el primer espai del museu del cinema de Vallbona de les Monges dedicat als antecedents del cinema, i descobrir: les ombres franceses, el visor estereoscòpic, el calidoscopi de sobretaula, les llanternes màgiques, el praxinoscopi Émile Reynaud, la kinova Viewer, i les càmeres de plaques portàtils i d'estudi; avui entrarem en els dos espais següents dedicats a la filmació i la projecció.  
En la zona dedicada a la  filmació que abasta dels grafits a la creu de Malta, ens aturem davant de la càmera de filmar del 1.906 fabricada a la Gran Bretanya, una càmera de tracció manual amb maneta sobre un xassís de fusta per a pel·lícula de 35 mm.


L'any 1.917, Ivan Serrurier va inventar la primera màquina per a visionar i editar pel·lícules rodades en cel·luloide. El nom moviola prové de la casa que la va inventar. A la propera fotografia podeu veure una moviola dels EUA de la dècada dels 90 del segle passat. 


Observeu el prestatge ple de filmadores, a la part superior esquerra hi ha un visionador i editor de pel·lícula de 8 mm model ERNO E-1201 DUAL-8 de la dècada dels 70 del segle passat. L'aparell, un cop revelada la pel·lícula, permetia visionar, tallar i rebobinar.


Entrem ara a l'espai dedicat a la projecció, que va de l'arc voltaic a la làmpada de xenó. A la fotografia següent, a baix a l'esquerra podeu veure un arc voltaic horitzontal d'un projector de 35 mm amb mirall parabòlic per a carbons de corrent altern. És un model alemany de la casa Bauer de l'any 1.910. Amb aquest arc voltaic es produïa la font de llum al moment d'ajuntar el  pol positiu amb el pol negatiu. Al mig del prestatge hi ha làmpades de xenó, la font de llum que va substituir a l'arc voltaic. Al prestatge superior podeu veure els components d'un projector: creus de Malta, finestretes, rodets dentats... Al prestatge del mig, a l'esquerra teniu diferents objectius


Ara podem veure a l'esquerra un projector Pathé Frères Kok de 28 mm ( França 1.913 ), el primer intent seriós de fer cinema domèstic. Aquest model projectava una pel·lícula muda de 28 mm amb una perforació en una banda del fotograma i tres perforacions a l'altra. A la dreta tenim un projector Super Pathé Baby de 9,5 mm, motoritzat elèctricament per 125 v. És un model francès del 1.929 que funcionava amb manovella . La casa Pathé va produir 7.000 pel·lícules entre 1.896 i 1.920.


El projector sonor Debrie Type MB 15 de 16 mm que podeu veure a continuació, està fabricat a França l'any 1.956 i podia funcionar amb corrent de 125 i 220 volts. Amb un sistema de so òptic i bobines amb una capacitat  per a 300 metres de pel·lícula.


Al darrere, de color negre, un projector cine Nic sonor del 1934 de fabricació barcelonina, fou una joguina molt popular. Aquest model sincronitzava la imatge amb el so d'un disc de baquelita. L'any 1.942 Want Disney concedí als germans Nicolau la llicència per reproduir els seus films amb Cine Nic. Al davant, de color verd, un projector cinematogràfic mut cine Nic del 1.931 fabricat al districte del Poble-sec de Barcelona. El nom dels projectors, Nic, correspon a les tres primeres lletres del cognom dels seus fabricants, els germans Nicolau.


Una colla de projectors omplen la vitrina de la fotografia següent. En el prestatge superior, d'esquerra a dreta tenim els següents models: Eunig Wien P8 ( Àustria 1.962 ), Meopta Optilux ( Txecoslovàquia 1.950 ), Heurtier Supertri 58 ( França 1.958 ) que podia projectar pel·lícules de 8- 9,5 i 16 mm, Cinestar Canon P-8 ( Japó 1.965 ), i un Bolex M8 motoritzat ( Suïssa 1.956 ).


Per acabar l'entrada d'avui dedicada a la filmació i la projecció, la fotografia següent ens mostra una reproducció d'una sala de projecció en la que hi ha: un projector de 35 mm, un amplificador, un rebobinador, un rectificador per alimentar l'arc voltaic, i tres grans plats per donar i recollir la pel·lícula. Aquest immens aparell inventat per Kelonic, empresa fundada per Josep M. Queraltó, estalviava als operadors rebobinar la pel·lícula.


En la propera i última entrada dedicada a l'espai museístic del cinema, donarem un cop d'ull al món de Josep M Queraltó.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 11 de maig del 2016

Aigües...

Deixem el turó de la Seu Vella per anar al Campament de la Canadiense, en el que trobarem dues exposicions permanents i un espai de la memòria. Avui visitarem una d'aquestes exposicions, concretament la que hi ha al Xalet de la Canadiense.


Aquest edifici del 1.914 forma part de les instal·lacions de l'antic Campament de la Canadiense, nom que la gent donava a l'empresa Barcelona Traction Ligth and Power Company Limited ( Barcelona Tracció Llum i Força S.A ).


Fundada l'any 1.911 per l'enginyer americà Fred Stark Pearson a Toronto ( Canada ) tenia l'objectiu la producció elèctrica i la seva distribució, principalment a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'origen canadenc de la companyia va fer que popularment es conegués  com la "Canadiense ".


Al xalet robem l'exposició permanent "Aigües del món. Un món d'aigües" i l'espai de memòria "L'aventura hidroelèctrica dels enginyers de La Canadiense a les Terres de Lleida".


En aquesta exposició podem veure una  col·lecció d'ampolles d'aigua de tot el món. Les vitrines s'han anat omplint amb les ampolles que han portat al Museu de l'Aigua una sèrie de lleidatans al tornar dels seus viatges. El facebook del Museu de l'Aigua anunciava l'onze de gener que la col·lecció ja havia superat les dues mil ampolles, concretament dues mil sis. Però la noticia recordava que no és una col·lecció tancada i que si viatgeu pel món i porteu ampolles al museu, aviat seran exposades.


Moltes són les aigües exposades per això, evidentment, només us en mostraré una mínima part. Començarem per les lleidatanes, concretament per les de dos balnearis. A l'esquerra, amb tap de suro l'aigua sulfurosa de Els Banys de Sant Vicenç, i les de la dreta són d'Aigua de Rocallaura.


De les catalanes, la triada segur que l'heu tastat. Qui no coneix l'aigua de la fotografia següent. Continuo amb les aigües de balneari, concretament amb l'arxiconeguda Vichy Catalan.


Evidentment la llista d'ampolles exposades procedents d'Espanya és molt llarga. He triat l'aigua Monte Pinos de les terres de Sòria. L'any 2.004 l'empresa Vichy Catalan comprà el 60 % del capital de la planta embotelladora d'aigua mineral Monte Pinos instal·lada a la soriana villa de Almazán.


Deixem les aigües més properes per donar un cop d'ull a les aigües del món. Les que veureu a continuació són japoneses. La de l'ampolla blava és de la casa Ensui. Aquesta aigua s'ha utilitzat durant més de 140 anys com mare aigua per les millors empreses dedicades a fer sake.


El coll de l'ampolla de plàstic de l'empresa islandesa Ícelandic Glacial ens recorda els glacials. Aquesta ampolla va rebre el premi al Millor Concepte general i millor etiqueta als Premis Mundials de Disseny d'aigua embotellada.


Com que les fotografies que vaig fer no permeten gaudir de la bellesa d'aquestes ampolles a la propera, de la web d'Ícelandic Glacial, podeu apreciar el perquè del premi...


En alguns països l'aigua , a més a més de les ampolles , es comercialitza en gots de plàstic. Un exemple el podeu veure amb les aigües d'Aràbia Saudita. A la vitrina hi ha l'ampolla i el got de l'empresa Hada water.


Com podeu veure a la fotografia l'ampolla d'aigua de la Xina, de l'empresa Cool, no guanyarà un premi de disseny intentant imitar l'ampolla d'Ícelandic Glaciar...


Deixem l'exposició permanent, i sense sortir del xalet de la Canadiense, passarem a l'espai de memòria que ens recorda la feina dels enginyers d'aquesta empresa canadenca. Però abans d'entrar-hi m'adono del que hi ha damunt la porta d'entrada al xalet...


Aquest petit espai que descobrirem en una propera entrada, ens mostra el despatx i les taules de dibuix dels enginyers que van canviar Lleida.
Atentament.
Senyor i