Entre les serres del Boumort i Sant Joan, el terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori. El nucli més poblat és la vila de Coll de Nargó, Nargó per a la gent del país, amb 463 habitants. La resta d'habitants del terme viuen en cinc nuclis de població que conformen el municipi: Montanissell ( 28 ), Les Masies de Nargó ( 30 ), Valldarques ( 15 ), Gavarra ( 26 ) i Sallent de Nargó ( 38 ). L'any 2.014, 587 persones vivien en un superfície de 151,41 quilòmetres quadrats...
Avui començarem a descobrir virtualment una sèrie d'esglésies romàniques poc conegudes que hi ha al Prepirineu de l'Alt Urgell. La primera parada la fem al nucli de Montanissell.
Un document de l'any 988 cita la vila de Montangocello ( Montanissell ) explicant una permuta entre el bisbe d'Urgell i el comte Borrell.
Situat a 1.134 metres d'altitud al peu de la serra de Sant Joan, Montanissell té sota de la cinglera, la petita església de Sant Joan declarada com a bé cultural d'interès local.
És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La coberta exterior de la nau, de pissarra, és de dues aigües. L'absis semicircular s'uneix directament a la nau.
De les quatre finestres de doble esqueixada rematades amb arc de mig punt que il·luminen l'església, només dues semblen originals: la del centre de l'absis, que podeu veure a la fotografia anterior, i la del mur meridional. L'absis està decorat amb un fris d'arcuacions sobre petites mènsules.
Construïda al segle XII, la seva decoració reprodueix la tipologia que s'utilitzava al segle XI. Enfilada en un petit turó, la seva presència impressiona...
La porta, una mica atrotinada, no pot ser més senzilla. Rematada amb un arc de mig punt adovellat, està feta amb pumicita, roca d'origen volcànic coneguda popularment com pedra tosca.
El cementiri que hi ha davant d'aquesta porta ens regala un paisatge corprenedor que les velles creus de ferro no es cansen d'observar...
Al mur de ponent trobem un petit campanar d'espadanya o de cadireta d'una sola obertura la campana del qual està ben lligada.
Abans de marxar torno a donar l'última mirada a la petita església mentre la cinglera contempla la sobrietat de l'absis.
Baixant del petit turó sorprèn trobar vinyes a tanta altitud. Fa vuit anys aquests camps eren erms, avui s'hi conreen dues varietats de raïm: gewüxtraminer i riesling, típiques d'Alemanya.
El clima de Montanissell es semblant a l'alemany, però amb més hores de Sol. El resultat, un vi blanc afruitat, com els alemanys, però diferent... El seu nom: Carisma.
Aquesta petita joia s'elabora en un celler de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, amb el raïm de Montanissell ( 1.175 metres d'altitud ) i de Montant ( 1.125 metres d'altitud). Per conrear les vinyes es segueixen els mètodes dels països centreeuropeu. A l'etiqueta, sota el nom del vi, llegim: "La serra de Sant Joan el guaita al darrere" .
En un altre turonet trobem l'església de la Mare de Déu de la Salut de Montanissell.
Entre els segles XVIII i XIX es creu que substituí a l'antiga església de Sant Joan, que va quedar com església del cementiri.
Aquesta església barroca pensen que es construí al damunt d'un antic temple. L'edifici fou ampliat posteriorment, fet que deixa clar que hi hagué un augment demogràfic important. A la propera fotografia podeu veure el seu campanar d'espadanya, o de cadireta, amb dos ulls.
Deixem aquest petit poble, que gairebé toca el cel, en el que malauradament algunes de les antigues cases ja han perdut la coberta. Altres encara lluiten per conservar la seva estructura.
El nostre proper objectiu ens portarà a un dels altres nuclis de població del terme de Coll de Nargó, concretament a Valldarques.
Atentament.
Senyor i
Estem a Montenisell, gracies
ResponElimina