dijous, 25 de febrer del 2016

Musicalitza't ( 1 ).

El 25 de novembre en una entrada una mica telegràfica us recomanava la visita a  l'Arxiu Capitular de Lleida per veure l'exposició Musicalitza't perquè el 4 de desembre era l'últim dia per veure-la. Vaig anunciar-vos que més endavant faria una sèrie d'entrades explicant-ne més a fons el contingut. Anem virtualment fins al carrer Almodi Vell per entrar a l'arxiu...


Una part important dels cantorals i llibres manuscrits medievals exposats, estaven a la Seu Vella quan era la Catedral de Lleida. La mostra, que reunia volums i pergamins a partir del segle XII, ens permetia veure l'evolució històrica de les anotacions musicals. Una sèrie de plafons explicaven els conceptes generals que cal conèixer per comprendre l'exposició:el cant gregorià, llibres litúrgics, el cant litúrgic i la litúrgia de les hores. Set panells estaven centrats en Santa Cecília i tres taules acollien la part més important dels materials exposats. Donem un cop d'ull a la taula 1.


El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'Església i s'anomena així perquè s'atribueix al Papa Gregori I ( 540 - 604 ). El gregorià és una evolució del cant ambrosià. Des de la segona meitat del segle VIII fins al menys al segle XVI, fou l'estil musical més important del món occidental. L'any 1.965 fou l'últim en el que el cant gregorià formà part del repertori oficial. A la propera fotografia podeu veure un còdex miscel·lani, un llibre manuscrit del segle XII.


En l'època carolíngia ( ca 800 ) es comença a utilitzar una nova forma de notació musical sil·làbica, la neumàtica. Més tard els signes emprats en la neumàtica, anomenats neumes, s'insereixen en tetragrames amb la finalitat de precisar l'altura dels sons.  


Els textos musicals complerts que es poden desxifrar són del segle IX, però la majoria de les melodies que coneixem actualment, són del manuscrits dels segles XII i XIII. Cal pensar que quan es van transcriure  els manuscrits, ja feia molts anys que s'usaven. Hi ha dos tipus de llibres litúrgics: els simples ( antifonari, cantatorium, gradual o liber gradualis, processional, pontifical i ritual ); i els compostos de l'ofici diví ( salteri o llibre de salms i breviari notat i homiliari - responsorial ).


La música medieval comprèn la música europea composta des de la caiguda de l'Imperi Romà ( 476 ) fins a principis del segle XV. El cants recollits als llibres litúrgics, eren i són els protagonistes de la litúrgia de les hores: matines, laudes, prima , terça, sexta, nona, vespres i complertes.


El monjo benedictí Guido d'Arezzo ( 991/992 - 1.050 ), a partir de les primeres síl·labes d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista ( Ut queant laxis ), donà nom a les notes musicals. 

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes.

També fou el creador del tetragrama, la pauta musical de quatre línies horitzontals. Abans la notació musical es marcava en el mateix text.


Alguns dels pergamins de la taula 2 m'han fascinat, potser no per la seva bellesa sinó per l'agitada història que han viscut... No era estrany que en llibres litúrgics de gran format com els cantorals, les guardes s'elaboressin reutilitzant pergamins.


En la propera fotografia podeu veure un pergamí manuscrit del segle XIV, un fragment d'antifonari de la Missa de Santa Cecília. S'aprecien els doblecs que li aplicaren amb la finalitat d'utilitzar-lo com a guarda en una enquadernació... 


La fotografia de detall del mateix document ens mostra unes petites tires de pell que s'empraven en aquest tipus d'enquadernació.


Però no és l'únic pergamí que fou reciclat , al proper fragment d'antifonari també podeu apreciar clarament els doblecs que se li aplicaren per passar a formar part d'una nova enquadernació. És un manuscrit del renaixement amb notació musical aquitana sobre pauta en vermell.


L'il·luminador d'aquest antifonari s'enfadaria al veure com ha quedat de trinxada la seva feina. Mireu a la fotografia de detall, la lletra U, en la que s'aprecia clarament per on doblegaren el pergamí...


Però la taula 2 mostrava més exemples d'aquest reciclatge de manuscrits que podrem veure a la propera entrada dedicada a l'exposició de l'Arxiu Capitular de Lleida.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada