diumenge, 9 d’agost del 2015

Al soterrani de la llibreria...

Si ja teniu uns anyets , recordareu que passejant pel carrer Major de Lleida trobàvem botigues emblemàtiques ja desaparegudes com: La Estrella de Oro, El Baratillo, La Reconquista, Sederias Catalanas, Merceria Bifet,... La cruïlla dels carrers Major i Cavallers estava plena de gent enamorada del cinema que anava o sortia d'un dels tres cinemes que gairebé es tocaven: Granados, Victoria i Cataluña. Però avui no us parlaré de cap d'aquests tres cinemes històrics de la nostra ciutat sinó d'un comerç que hi havia en aquesta cruïlla: la llibreria Urriza. L'aparador, ple de llibres i material d'escriptori, era sensacional. Quan tenia prou diners, el soterrani de la llibreria era una visita obligada. En una d'aquestes visites a la zona dels llibres clandestins, vaig comprar a finals dels anys 70 del segle passat el llibre d'Editorial Lumen Hojas de hierba de Walt Whitman, amb pròleg, tria dels poemes i traducció de Jorge Luis Borges. El retrat de la coberta figurava a la primera edició de "Leaves of Grass"  del 1.855. Aquella petita inversió de 200 pessetes ( 1,20 €), em permeté descobrir al gran poeta americà.


Torno a Whitman trenta anys després per recomanar-vos el llibre d'Edicions de 1.984 "Fulles d'herba" amb traducció de Jaume C. Pons Alorda. No és la primera edició en català, però la de 1.910 no era complerta i la darrera reedició ja és difícil de trobar a les llibreries de vell. El poeta americà treballà en aquest poemari durant quaranta anys. Després d'anar-lo ampliant a partir de les diverses revisions de l'obra, la setena edició fou la definitiva. Aquesta és la que podeu llegir integrament per primer cop en català.


Walter ( Walt ) Whitman ( 1.819 - 1.892 ) es considera un dels poetes més influents. La seva obra s'ha traduït a una trentena d'idiomes. Va ser revolucionari en el moment que va deixar de banda les rígides estructures mètriques de la poesia europea per adoptar el vers lliure.
L'any 1.865, després de l'assassinat del president Abraham Lincoln, escrigué un poema  per homenatjar-lo. És el conegut Oh capità, el meu capità. La pel·lícula "El club dels poetes morts" va popularitzar a Whitman. En el proper vídeo podeu veure com el professor de literatura John Keating ( Robin Williams ), comença presentant el poema de Whitman; i diu als alumnes que a les seves classes li poden dir senyor Keating o, si són més atrevits, Oh capità, el meu capità. Però fixeu-vos com els convida a aprofitar el moment ( Carpe Diem)...
La poesia de Whitman és un cant a la terra, a la vida, al sexe, al seu país, a la igualtat entre homes i dones, a la bellesa... Torno al club dels poetes morts per acabar l'entrada d'avui. En el  proper vídeo podeu veure el moment en el que el senyor Keating  ha de marxar després de ser acomiadat. Un bon grup dels seus alumnes li reconeixen la feina feta d'una manera ben especial...> Aprofiteu el moment, gaudiu de la vida, i llegiu i rellegiu a Walt Whitman. Mai podrem agrair prou el que alguns mestres ens han ensenyat...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada