A l'entrada anterior dedicada al M:LL recordàvem la signatura del conveni per a la creació del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal del primer dia d'agost del 1.997. Sis anys després començaven les obres de la nova seu dissenyada per l'arquitecte Joan Rodon. El 30 de novembre del 2.007 s'acabaven les obres del nou museu construït als terrenys de l'antiga Llar de Sant Josep.
L'obra de Joan Rodon integra part de l'antiga Casa de Misericòrdia i aprofita un temple dels primers anys del segle XVII : l'antiga església del convent dels carmelites descalços.
Font fotografia: Museu de Lleida.
La creació de la nova Diòcesi de Barbastre-Montsó suposà un llarg litigi per les obres d'art de la Franja, del que ens ocuparem en la propera entrada dedicada al M:LL.
Tornem a les sales del museu per continuar la visita virtual que deixàrem amb la conquesta feudal, les cartes de poblament i la Constitució Fonamental de l'església de Lleida. Entrem doncs en el fascinant món de l'art romànic.
La conquesta de Lleida obrí la porta a l'art romànic. La principal obra d'aquest estil fou la construcció de la Seu Vella, catedral de la ciutat. Hi trobem influències nord-italianes, llenguadocianes, provençals i rosselloneses; base de l'anomenada Escola de Lleida del segle XIII.
El conjunt escultòric de l'Anunciata, format per les figures de l'arcàngel Gabriel i Maria prové de la Porta de l'Anunciata de la Seu Vella.
Encara que estan malmeses, podreu observar el magnífic treball escultòric en la roba de les dues figues, amb uns plecs d'una perfecció sorprenent.
Aquestes escultures en pedra arenosa del primer quart del segle XIII estan atribuïdes al Mestre del frontal de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona.
Els primers anys del segle XIII s'erigí l'antiga església de Sant Joan, enderrocada l'any 1.868... Els elements escultòrics que es conserven ens permeten gaudir del savoir faire dels escultors de l'Escola de Lleida. Les mènsules i capitells d'aquella antiga església us deixaran bocabadats.
Al conjunt de mènsules fetes en pedra sorrenca, datades entre els anys 1.225 i 1.240, trobareu caps humans i zoomòrfics, elements reinterpretats del bestiari i representacions burlesques i profanes. Aquests elements arquitectònics tenen la funció de sostenir la cornisa o la càrrega d'un sostre.
Els capitells de l'antiga església de Sant Joan són una mostra de la perfecció decorativa de l'Escola de Lleida. Alguns dels seus elements decoratius s'han relacionat amb el món normand, la tradició provençal i l'herència andalusina.
Trobar-nos caminant per les sales del museu amb les pintures murals procedents de la Canonja, al costat del claustre de la Seu Vella, mereix aturar-nos una estona a la propera entrada dedicada al M:LL.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada