dilluns, 30 de juny de 2014

El plaer de passejar pel barri musulmà ( 1 ).

Entrarem al barri per la Porta dels Lleons construïda per Solimà I el Magnífic l'any 1.538. El nom de la porta fa referència a les dues parelles de lleons que hi ha a cada costat de l'entrada.Moltes històries intenten explicar el significat dels lleons.


Una d'elles diu que Solimà I va fer tallar els lleons per honorar l'emir mameluc Baibars que aconseguí expulsar als creuats de Terra Santa. Una teoria sosté que els animals que veiem no són lleons sinó lleopards...


Abans d'entrar al barri per la Porta dels Lleons donarem un cop d'ull al cementiri musulmà.La gran barreja de cultures és present en tot moment a Jerusalem i passejant per aquest cementiri podem veure el Mont de les Oliveres i l'immens cementiri jueu. A la propera fotografia , envoltada d'arbres, darrere de les tombes musulmanes, hi ha l'església ortodoxa russa de Santa Maria Magdalena  amb les seves cúpules daurades, construïda pel tsar Alexandre III ( 1.845 - 1.894) , en memòria de la seva mare.

 
Entrem per la Porta dels Lleons al barri més gran de la Ciutat Vella i on hi ha més població. Fundat per Herodes el Gran ( 73 aC - 4 aC ), la seva estructura actual és de l'època bizantina. Els creuats van ocupar el barri al segle XII, per això hi ha esglésies i la Via Dolorosa


Les dues artèries principals del barri són la Via Dolorosa i El-Wad, dos carrers plens de petits comerços. La Via Dolorosa és molt visitada pels pelegrins cristians, ja que és el recorregut que va fer Jesús camí de la Creu. Molts pocs metres després de passar la Porta dels Lleons trobem el Monestir de la flagel·lació, construït on tradicionalment es creu que Jesús va ser flagel·lat pels soldats romans abans de ser crucificat. Propietat dels pares franciscans, el complex inclou dues esglésies i el Museu Studium.


L' Studium Biblicum Franciscanum és una prestigiosa institució d'estudis bíblics, geogràfics i arqueològics. Al Museu Studium hi ha els objectes trobats pels franciscans a les excavacions de Cafarnaüm, Natzaret , Betlem,...Destaquen els objectes bizantins i de les creuades.
La primera estació de les quinze del Viacrucis ( camí de la creu ), la trobem en aquest monestir. Nou estacions estan a la Via Dolorosa i la resta a l'església del Sant Sepulcre. Per això és fàcil trobar-hi peregrins de tot el món preparats per recórrer aquest camí sagrat.


Si la passejada ha despertat la vostra gana, no hi ha cap problema, al carrer El-Wad número 63 cantonada amb la Via Dolorosa, el petit i senzill restaurant Abu Shukri ens ofereix un menjar excel·lent...Demaneu algun dels seus hummus i falafel en els que els cigrons són els protagonistes.Diuen a Jerusalem que és el millor lloc per menjar hummus.


Deixem l'Abu Shukri per continuar la descoberta del barri.Gairebé tothom passeja per aquests carrers principals, però si sortiu d'ells els barri musulmà us regalarà carrerons on descobrir mostres d'arquitectura islàmica medieval... Els mamelucs van reconstruir, als segles XIV i XV,  la zona del barri més propera a Haran esh-Sharif ( l'esplanada de les mesquites ).
Voleu veure els edificis fets pels mamelucs?
Atentament.
Senyor i

dijous, 26 de juny de 2014

Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 2 ).

Tal com vaig dir-vos en la primera entrada dedicada a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, a poc a poc anirem descobrint aquestes joies de la tipografia . Escolteu bé les explicacions que del Dionís als vídeos perquè és un mestre en aquest art de dissenyar, compondre i imprimir textos mitjançant els tipus mòbils.
Començarem per la premsa tipogràfica vertical de la que podem dir que funciona com la de Gutenberg, però és molt més moderna. Penseu que la que va inventar l'impressor i gravador alemany cap al 1.440 era tota de fusta. A la propera fotografia en Dionís ens ensenya una làmina del seu llibre "L'encyclopédie Diderot & d'Alembert. Imprimerie- Reliue. Bibliothèque de l'image", en la que podeu veure un dibuix de la impremta tipus Gutengerb.


Al vídeo veureu com el Dionís imprimeix un abecedari d'estil gòtic tallat sobre fusta. Els tipus mòbils no són metàl·lics sinó de fusta. Aquesta tècnica d'impressió amb lletres de fusta es diu xilografia.Mireu la cara de felicitat del Dionís al veure el resultat del seu esforç...


Deixem-nos de xerrameca i prepareu-vos per veure com funciona a la perfecció la Karl Krause amb el número  10.472 , feta a Leipzing ( Alemanya ) fa 132 anys. Johann Gottfried Karl Krause va ser un empresari alemany fabricant de màquines relacionades amb el món de la impremta.


A la propera entrada dedicada a la Sala Temàtica començarem a conèixer les mítiques Minerva.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 22 de juny de 2014

El misteriós mussol de pedra ( 3 ).

Ara que ja hem tornat a l'eix comercial, els que encara no heu endevinat on "nia" el nostre mussol de pedra ho tindreu molt fàcil al veure la propera fotografia...Al deixar el carrer Paer Rufes arribem al carrer Sant Joan i , ràpidament , a la plaça del mateix nom.


Esteu veient l'església de Sant Joan Baptista de Lleida , la més antiga de la ciutat. Primer va ser capella hospitalària i després parròquia ( segle XII ). Al segle XIV tingué una nau nova, i finalment van afegir-hi les capelles laterals. Però la església actual, és un edifici del segle XIX d'estil neogòtic dels arquitectes Julio de Saracíbar i Celestí Capmany. L'any 1.868 l'antiga església va ser destruïda ...
L'any 1.975 quan feien les obres a la plaça per fer un aparcament soterrani , van trobar les restes de l'antiga església, com podeu veure a la propera fotografia del Servei d'Audiovisual de l' I.E.I ( fons Porta).


Recordeu que el nostre mussol de pedra "viu" sobre un dels finestrals del carrer Paer Rufes que està decorat amb un vitrall. A l'església destaquen els vitralls de les tres rosasses que representen l'Assumpció de Maria, l'Epifania, i el Baptisme de Jesús. Les imatges, talles i escultures de pedra són de Jaume Gort ( 1.919 - 1.966 ), escultor lleidatà que també va fer la imatge de Sant Jaume que "habita" la Capella del Peu de Romeu, i que tots els anys és la protagonista de la Romeria dels fanalets; tradició lleidatana documentada l'any 1.609.
Però tornem al passat. En la recerca que vaig fer sobre l'antiga església de Sant Joan, una fotografia em va sorprendre moltíssim. Llegint el treball de l'Alberto Velasco González, historiador de l'art i conservador del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, " L'antiga església de Sant Joan de Lleida i la seva decoració escultòrica d'època romànica" , podem  gaudir d'una fotografia de Charles Clifford feta l'any 1.861, set anys abans de la destrucció de l'antiga església. Es veu perfectament el campanar ! La fotografia és de l'Arxiu d'Imatge Històrica de la Universitat de Lleida.


La litografia del 1.839 feta per  Francesc Xavier Parcerisa ens mostra com era la plaça amb l'antiga església de Sant Joan. Aquesta litografia la vaig descobrir en el mateix document que la fotografia anterior, i és que la feina feta pel Grup de Recerques de les Terre de Ponent, ens fan uns grans regals...


A la propera i última entrada dedicada al mussolet de pedra que ens pica l'ullet, descobrirem de la mà de l'Alberto Velasco González, alguns dels secrets de l'antiga església de Sant Joan.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 18 de juny de 2014

Sorpresa al carrer De les Roques...

Passejar tranquil·lament per Pobla de Cérvoles observant les magnífiques cases de pedra és tot un plaer. Camino a poc a poc pel carrer De les Roques, on el silenci és gairebé dolorós, només els falciots i les orenetes gosen trencar-lo momentàniament. El regal que m'espera al mig del carrer és màgic, un gran paó de nit ( Saturnia pyri ) , sembla "no entendre" que, malgrat l'escàs trànsit del poble, no és prudent desafiar a la sort...


Aquesta papallona nocturna és comuna a tota Europa meridional i a la zona del Mediterrani. Els adults els podem veure volar de finals de març fins al juny. Amb el meu company inseparable, el llapis Staedtler Noris HB 2 , faig que es mogui una mica. Mireu al proper vídeo la bellesa de la papallona.És una papallona o un mussol?


Moltes vegades viuen en zones habitades on les atreuen les llums dels fanals. Si plou molt s'amaguen a l'interior dels edificis habitats o abandonats. El gran paó de nit és l'insecte més gran d'Europa i pot arribar als 20 centímetres d'envergadura. Les antenes dels mascles i les femelles són diferents. Mireu les del nostre protagonista, el mascle del carrer De les Roques, que s'ha enfilat al meu llapis.


Aprofito per retirar la Saturnia pyri del mig del pas per deixar-la al mur de pedra on estarà més segura si un vehicle ha de circular pel carrer.


Els ocels, taques arrodonides i multicolors que semblen ulls, són per despistar l'atenció del predador. Les erugues del gran paó de nit viuen a les fulles del cirerer, prunera, freixe, albercoquer, ametller i arç blanc.


El nom de la papallona ve de la semblança entre els seus ocels i els de la cua del mascle del paó blau ( Pavo cristatus ), un ocell espectacular.
El vent comença a bufar i la pobra papallona té molta feina per agafar-se al mur de pedra. Està clar que amb el llapis no l'ajudo gaire, ho faig perquè observeu el seu abdomen voluminós.


Les antenes del mascle tenen forma de ploma, les de la femella són més petites. Amb elles el mascle pot captar millor l'olor de les feromones, unes substàncies químiques que secreten els éssers vius per provocar comportaments concrets en altres individus de la mateixa espècie.

 
El nostre protagonista, un mascle de Sturnia pyri, és capç de detectar l'olor de la femella a 20 quilòmetres de distància...
Coneguda popularment com bruixa, és un plaer immens trobar-la i gaudir de l'espectacle que ens regala.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 14 de juny de 2014

Descobrir el barri cristià.

Si entrem a la Ciutat Vella per la porta de Jaffa trobarem que el carrer principal, David ( El Bazar), separa dos barris: el cristià a l'esquerra i l'armeni a la dreta . La comunitat cristiana de Jerusalem va créixer ràpidament sota domini bizantí, i ocupà la part nord-oest de la Ciutat Vella. El nucli al voltant del qual va establir-se el barri cristià és la basílica del Sant Sepulcre


Aquesta porta situada a la part oest de la muralla, era la més important per accedir a la ciutat. El seu bastió és de l'any 1.538, obra del soldà otomà Solimà I El Magnífic. A la porta podem llegir: " No hi ha més déu que Al·là i Abraham és el seu fill estimat". 


Passejar pel barri és tastar una barreja curiosa entre comerç i sentiment religiós. El Sant Sepulcre, el lloc més sagrat del món cristià, està envoltat d'esglésies, mesquites, hostatgeries i centenars de botiguetes. Gairebé al seu costat tenim la mesquita d'Omar, amb minaret quadrat. El minaret és la torre adossada a la mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració segons les prescripcions de l'islam.El nom d'aquesta mesquita ens recorda al califa (cap suprem civil i religiós en l'islam) Omar que l'any 638, després de que Jerusalem passés a domini musulmà, no va resar dins l'església, fet que l'hauria convertit immediatament en mesquita, sinó als graons exteriors. Aquesta acció va permetre que el Sant Sepulcre continués sent un lloc cristià. La mesquita d'Omar és del 1.193.


Al segle I la tomba de Jesús consistia en una petita elevació de pedra fora muralles i una cantera abandonada en la que hi havia tombes. El vessant es va excavar al segle IV per fer-hi una església al voltant de la tomba. Quan entreu al Sant Sepulcre, dues escales pugen al Gòlgota ( de l'armeni guigultha, que vol dir crani), que és el lloc on van crucificar a Jesucrist. A la propera fotografia podeu veure com la gent fa cua per entrar al santuari on hi ha la tomba de Jesús.


La primera basílica construïda en aquest lloc, en el que la tradició diu que van crucificar i enterrar a Jesús i posteriorment va ressuscitar, la va fer l'emperador Constantí entre els anys 326 i 335. L'edifici ha patit una colla de destruccions i reconstruccions. Entre els anys 1.114 i 1.170 els creuats la van ampliar. La basílica és un laberint i per unes escales podeu baixar a la Capella de Santa Elena ( cripta construida pels creuats).


Si mireu bé les pedres dels murs descobrireu que estan plenes de creus tallades pels milers de pelegrins que fa segles visiten aquest espai sagrat dels cristians.L'any 1.808 el Sant Sepulcre va patir un incendi i al 1.927 un terratrèmol.


A la propera fotografia podeu veure la llosa de marbre que cobreix la roca sobre la qual es creu que va jaure el cos de Jesús per ungir-lo i posar-li el sant sudari. El marbre actual és del 1.810.


L'any 1.852 un decret otomà va dividir la custòdia de la basílica entre: armenis, grecs, coptes, catòlics romans, abissinis ( etíops) i siris. Curiosament cada dia obre la basílica un porter musulmà que actua d'intermediari neutral entre els cristians. Les dues famílies musulmanes que des de fa una colla de generacions s'encarreguen d'aquesta feina són els Nuseibeh i els Judeh. Aquest decret es coneix com Status Quo.
Per acabar la descoberta del Sant Sepulcre, un petit regal. Al proper vídeo podeu veure com surt de la basílica la processó del passat Divendres Sant.
 


Ens cal descansar una estona abans de continuar la descoberta de la Ciutat Vella. Els carrers i carrerons del barri cristià ens regalen imatges sorprenents com la següent en la que veiem el rostre de Jesucrist amb la corona d'espines, amb el text escrit en àrab.


La barreja de gent, costums i creences, et deixa bocabadat en tot moment en aquesta ciutat màgica.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 10 de juny de 2014

El misteriós mussol de pedra ( 2 ).

Recordeu que a l'entrada anterior dedicada al mussolet de pedra que sembla que ens pica l'ull, ens vam aventurar a sortir a fora de l'eix comercial, sempre ple de gent, per descobrir carrers per on és difícil veure a cap lleidatà passejant...
Estàvem enfilant-nos pel carrer Paer Rufes per arribar al carrer del Canyeret. Les escales pugen i pugen i, al girar-nos, podem veure una rosassa ( un finestral circular ).


Penseu una mica..., hem vist un gran finestral i una rosassa amb els seus vitralls corresponents. Ara ja podem saber el tipus d'edifici on nidifica el mussol de pedra. Del carrer del Canyeret estant, la següent fotografia ens mostra una part poc vista i coneguda d'aquest edifici enigmàtic.

 
Ja sabeu que el misteriós mussol de pedra està en un edifici del que hem vist uns elements arquitectònics que el delaten: un gran finestral i una rosassa amb els seus vitralls, i un absis.Passejant pel carrer del Canyeret, darrere de les restes d'alguns edificis vells enderrocats, podem veure altres elements de la casa del mussol de pedra.


La propera fotografia us donarà una pista definitiva del lloc on estem fent la descoberta. Si em giro i deixo de fer fotografies a l'edifici on habita el mussolet, veureu d'una manera clara  en quina part de la ciutat viu el nostre protagonista...


Intento veure el mussol de pedra des del carrer del Canyeret i un cop localitzat el torno a fotografiar. El misteriós ocell continua observant a la poca gent que passeja pel carrer Paer Rufes.


Torno als carrers pels que els lleidatans acostumem a transitar, però abans dic adéu al mussol. Casualment per l'eix comercial de Lleida no hi passeja ningú ...


Ja sabeu en quin edifici de la ciutat viu el misteriós mussol de pedra? A la propera entrada dedicada a l'enigmàtic ocell trobareu la resposta.
Atentament.
Senyor i

divendres, 6 de juny de 2014

Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 1 ).

El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida va programar ,del 4 de desembre del 2.008 al 8 de març del 2.009, l'exposició Crous Vidal i la Grafia Llatina. L'art de dissenyar, compondre i imprimir textos mitjançant els tipus mòbils sempre m'ha seduït. La visita a l'exposició em va deixar bocabadat. Veure funcionar una Minerva Monopol és tot un regal. L'encarregat del bon estat d'aquesta joia era, i és, en Dionís Gutiérrez.


Sempre és molt gratificant trobar gent que gaudeix molt amb la feina que fa. És el cas d'en Dionís. Gràcies a ell vaig descobrir la Sala Temàtica d'Arts gràfiques de la Diputació de Lleida. Pocs dies després de la visita a l'exposició va ensenyar-me aquest tresor que tenim a la Partida de la Caparrella 97. Em va quedar claríssim que era un lloc per descobrir amb els nens i nenes de l'escola, i des de llavors la gent de cicle inicial la visitem periòdicament.  


El proper mes de maig Dionís Gutiérrez es jubila. No sé si hi haurà algú que agafi el relleu d'aquest mestre del món tipogràfic. Penso que tancar la Sala Temàtica seria una pèrdua important per la ciutat de Lleida. Però aprofitem l'any de vida laboral que li queda al Dionís, per gaudir de les seves magnífiques explicacions. Podeu visitar la Sala de dilluns a divendres de 10 a14 hores i altres dies us caldrà negociar l'horari. Truqueu al telèfon 973281986 extensió 15, o feu un correu a salatematica@diputaciolleida.cat . La visita és gratuïta i segur que no us deixarà indiferents.


Gràcies a la gentilesa del Dionís, avui començo uns sèrie d'entrades en les que podreu veure uns senzills vídeos que us mostraran aquestes joies de la tipografia. El primer tastet una ràpida mirada general a la Sala Temàtica.

 
En les properes entrades podreu descobrir cada màquina i els seus secrets, de la mà d'en Dionís Gutiérrez.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 2 de juny de 2014

El misteriós mussol de pedra ( 1 ).

A la sèrie d'entrades Carrers de Lleida amb noms d'oficis hem visitat virtualment espais de la nostra estimada ciutat totalment desconeguts per a molts lleidatans. Llocs molt propers a l'eix comercial estan lluny, emocionalment,  de la gent que cada dia hi passeja a escassos metres. La degradació en alguns casos és preocupant i sembla que ja hem renunciat a zones que en altres temps estaven plenes de vida.
Avui vull proposar-vos una descoberta que començarem endinsant-nos per un d'aquells petits carrers que heu vist mil vegades però pel que mai hi passa ningú...
Tots els passejants de la ciutat hem estat moltíssimes vegades a pocs metres del misteriós mussol de pedra que dóna nom a l'entrada d'avui, però estic segur que la majoria de la gent no l'heu vist mai...


No intenteu recordar-lo si sou dels que no sortiu ni un mil·límetre de l'eix comercial en les vostres passejades: Carrer Magdalena, Carrer Carme, Plaça de la Sal, Carrer Sant Joan, Plaça Sant Joan, Carrer Major i Carrer Sant Antoni. Cal, com he dit abans, aventurar-se una mica per descobrir al nostre protagonista. Fins i tot us donaré el nom del carrer per on comença la nostra investigació. Algú de vosaltres ha passat mai pel carrer Paer Rufes ?

Ja sé que no és fàcil, potser la propera fotografia us ajudarà una mica més. El nostre misteriós mussol de pedra corona un finestral. La reixa que podeu veure, protegeix un vitrall. Ara ja teniu una pista clar d'on pot amagar-se l'enigmàtic mussol.Penseu quin tipus d'edifici tenen vitralls...


Deixem el finestral i continuem enfilant-nos pel carrer Paer Rufes fins arribar al carrer del Canyeret, en el seu moment ple de gent. Ja teniu molta informació de la zona on "viu" el nostre mussol que sembla que ens pica l'ullet...


Xino-xano pugem i pugem. Potser les fotografies de la propera entrada dedicada al misteriós mussol de pedra us ajudaran a resoldre el secret.
Atentament.
Senyor i