dijous, 28 de novembre de 2013

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 5 ).

Tal com vaig suggerir-vos a l'entrada anterior dedicada a Mas de Melons , deixeu el cotxe al punt d'informació i torneu a la carretera que uneix Aspa i Castelldans. Creueu-la i , a pocs metres, gaudireu d'un construcció curiosa de pedra seca; el pou de figuera. El camí en el que estareu és el que comunica les dues masies més importants del terme, Mas de Melons i Mas de Matxerri.


L'any 2.008 la generalitat va acceptar la donació de les finques de Mas de Melons-Matxerri, al terme de Castelldans, amb la finalitat de protegir els hàbitats i la fauna estepària. Aquesta zona es considera la millor d'aquestes característiques de Catalunya.


Cal anar amb els ulls ben oberts i respectar els senyals. Per molts camins de la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons no podem circular en cotxe o moto; i a les zones sensibles per a les aus, del 15 d'abril al 15 de juliol. no podem anar-hi tampoc a peu ni en bici.
L'escassa pluviometria  i les temperatures extremes condicionen la flora i fauna presents. Si teniu sort podreu veure la ganga, el gaig blau, la terrerola rogenca, el torlit, el xoriguer petit, el botxí, ....


Els guarets que veureu són molt importants per la subsistència de la ganga i altres ocells esteparis representatius dels secans de Lleida. En aquests espais nidifiquen i, amb molta paciència, podreu observar grups nombrosos de gangues.


A Mas de Matxerri podeu coincidir amb els pastors i els seus grans ramats de corders que trenquen amb els seus bels el silenci gairebé absolut d'aquest espai.


Recordeu que les millors hores per veure fauna silvestre són les primeres del matí i al capvespre. No porteu roba de colors cridaners i no us descuideu els binocles. L'itinerari de 9,2 quilòmetres que uneix per diferents camins les dues masies, us permetrà descobrir una bellesa diferent...
Atentament.
Senyor i

diumenge, 24 de novembre de 2013

El vidrier enamorat.

Tota la gent de primària segur que recordeu la visita al Museu del Vidre de Vimbodí, quan fèieu cicle inicial. Des de 1.993 el mestre vidrier Paco Ramos treballa al museu, únic taller de Catalunya on podeu veure demostracions comentades d'artesania del vidre sense utilitzar motlles, en vidre bufat i vidre massís.
Avui explicaré la llegenda del matrimoni, una història d'amor en la que un jove vidrier de Vimbodí estava molt enamorat d'una fadrina del poble ...


Pensant en ella, va fer el gerro més gran i bell que mai hagués sortit d'un forn. Amb grans quantitats de vidre fos i molta bufera  , aconseguí  una peça plena de colors i filigranes. La noia en veure l'obsequi i va quedar astorada pel luxe, rebutjant-lo al ser d'una família humil . Estava clar que li agradaven les coses senzilles...
El vidrier, adonant-se de la seva equivocació, va tornar al forn per preparar un regal més adient als gustos de la noia.


Faria un  setrill d'oli i un altre de vinagre, objectes senzills, però imprescindibles per fer una bona amanida. Adonat-se que li quedava poc vidre perquè n'havia gastat molt en el maleit gerro, decidí crear una sola peça dividida en dos compartiments. En rebre el regal la noia va quedar admirada de la traça del vidrier, que havia aconseguit posar dos líquids en un únic recipient mantenint les característiques de cadascun per separat; com si fossin un matrimoni perfecte. 
Enric Alfonso Xaruba explica aquesta llegenda i comenta que aquesta mena de setrills s'anomenen "matrimoni" . A Vimbodí encara  podeu trobar matrimonis bufats pel mestre vidrier Paco Ramos. En aquest poble de la Conca de Barberà és costum regalar un matrimoni a les noves parelles com a símbol d'unió.
Si voleu recordar com es fa un setrill i veure en acció al Paco Ramos cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 20 de novembre de 2013

Klementinum ( 3 ).

Les entrades del passat mes d'octubre La biblioteca de Strahov ( 1 ) i La biblioteca de Strahov ( 2 ), ens van permetre donar un cop d'ull a les dues sales - Filosofia i Teologia- de la fascinant biblioteca barroca. Recomanava la visita guiada malgrat no poder entrar a la biblioteca, ja que només permeten veure-la des de la porta i fer fotografies sense flaix.
A la biblioteca barroca del Klementinum tampoc podem accedir-hi i la veiem de la porta estant. A diferència de la de Strahov, aquí no podem fer cap fotografia, per això les de la biblioteca d'aquesta entrada no són meves i podreu llegir la font de cadascuna.


 Font fotografia: Czeh Airlines

El primer que ens sorprèn és la penombra que inunda  la biblioteca per protegir les enquadernacions dels llibres. Als prestatges hi ha uns 20.000 llibres, la majoria de teologia.


Font fotografia: a-l-ancien-regine. Rococo Revisited

Molts dels llibres estan escrits en llatí, alemany i italià. El més antic és del segle XVI, quan els jesuïtes van  arribar a Bohèmia. Els lloms dels llibres estan pintats de color blanc per veure'ls millor en la penombra de la biblioteca barroca. Estan classificats per temes i mides, per exemple escriptures sacres : la Santa Escriptura - Bíblia; els llibres més petits dalt del prestatge i els grans a la part baixa.


 Font fotografia: CzechTourism.com

Trobem molts llibres dedicats a l'art de la interpretació ( hermenèutica ). També hi ha la secció de llibres prohibits ( librorum prohibitorum ). Potser recordareu els seguidors del blog la inoblidable descoberta de la biblioteca de Yuso i el seu infiernillo.
Els globus de la biblioteca són celestes i geogràfics. Els geogràfics ens mostren un mon basat en els mapes creats pels missioners jesuïtes.


Font fotografia: imigur.com

La biblioteca van acabar-la l'any 1.722. L'aspecte, disposició dels llibres i les etiquetes dels prestatges no han variat amb el pas dels segles. La decoració del sostre  de Jan Hiebel  simbolitza el pas de la saviesa antiga a la cristiana. Es pot veure com les muses inspiren a la gent. 
Sobre el balcó podem llegir la inscripció "Bibliotheca Nationalis" , secció fundada l'any 1.781 per Karel Rafael Ungar, director de la biblioteca pública. Va començar a classificar els llibres i va crear la tradició del llibre obligatori, per la qual de cada nou llibre editat en txec, cal donar-ne un exemplar a la Biblioteca Nacional.


Baixem definitivament de la torre astronòmica i al sortir, en un dels patis, em diu adéu la placa on es pot llegir: Národní Khihovna  ( Biblioteca Nacional ).
Atentament.
Senyor i


dissabte, 16 de novembre de 2013

A l'antiga fusteria del Monestir ( 2 ).

Entro a l'Arxiu Gavín i ens saludem amb l'arxiver Josep Sansalvador Castellet. Ja vaig comentar que aquest arxiu és molt diferent als que hem visitat virtualment al blog. És un arxiu personal, això vol dir que és iniciativa d'una persona, el senyor Josep Gavín i Barceló, nascut a Barcelona l'any 1.930. Ja de molt petit tenia la fal·lera de col·leccionar . Als quatre anys va començar a recollir estampes de Sant Josep, de les que n'ha trobat 54.000 !!!
A la sala de treball i consulta podem veure una fotografia de Josep Gavín, feliç remenant al seu arxiu.


Segons la UNESCO, aquest és l'arxiu particular més important d'Europa. Als seus orígens estava a Valldoreig, el poble del Josep. Al juny del 2.007 es va signar l'acord entre la Generalitat, els Germans Maristes i Josep Gavín per conservar íntegrament l'arxiu al Monestir de les Avellanes.
Entrem al dipòsit, que ocupa la major part de l'edifici en el que gairebé no entra llum natural perquè les finestres són petites i estretes. El primer que veiem són els armaris compactes i les calaixeres per a postals.


Totes les xifres d'aquest arxiu són immenses. L' inventari d'esglésies de Catalunya, l'únic de tot el món que ha estudiat totes les esglésies d'un país ( 27.000 ) i els edificis religiosos. Penseu que seixanta-dues d'aquestes esglésies van ser descobertes al fer l'inventari. Als armaris compactes trobareu els arxivadors classificats per comarques. Parlem de 300.000 fotografies del Principat, Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya Nord...


Com que em sembla una mica exagerat , li dic a l'arxiver el nom d'una ermita, que estic segur que no coneix...
.- Tens fotografies de l'ermita de Santa Fe d'Organyà?
Estic convençut que no sabrà res d'aquest racó de món que estimo molt ... En Josep Sansalvador no triga ni mig minut a mostrar-me fotografies de ls anys 1.967 i 1.979 d'aquest espai màgic de la meva infància...
.- Molt fàcil, senyor i ...
Realment l'inventari em deixa bocabadat.


Totes les fotografies són de Josep Gavín, que inicialment només fotografiava els campanars de les esglésies. No hi ha racó del nostre patrimoni no inventariat a l'arxiu. 
Si les xifres de l'inventari d'esglésies us ha deixat gelats, espereu a conèixer quantes postals hi ha a les calaixeres metàl·liques.
Atentament.
Senyor i
 

dimecres, 13 de novembre de 2013

Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 4 ).

Deixeu el cotxe a l'aparcament del punt d'informació. Recordeu que l'antiga masia i el magatzem recentment rehabilitats els trobareu a la carretera que uneix les poblacions d'Aspa ( Segrià ) i Castelldans ( Les Garrigues ).
Avui no ens fixarem en els valors naturals sinó en una mostra d'arquitectura popular. A Mas de Melons no falten construccions de pedra seca. Les més conegudes són les cabanes de volta, però en visitarem virtualment una de ben diferent. Us proposo tornar caminant a la carretera i creuar-la on hi ha el plafó informatiu. A molts pocs metres trobareu el pou de la figuera.


La tècnica constructiva de la pedra seca no utilitza cap material ni argamassa per unir les pedres, que es sostenen pel pes d'unes sobre les altres. A les nostres comarques trobem moltes mostres d'aquestes joies de l'arquitectura popular: cabanes de volta, cisternes, tancats de bestiar, basses, pous, ... La construcció la feien els mateixos pagesos amb pedra de les pedreres o tarteres més properes. Per transportar-les utilitzaven animals i el tirapedres.
Passegem tranquil·lament fins al pou de la figuera....


Es troba a mig camí entre les dues masies principals del terme, Mas de Melons i Mas de Matxerri. Segur que era un lloc molt freqüentat pels pagesos i ramaders de la zona. L'obertura del pou té forma circular i tenia antigament una portella per accedir-hi.


El seu interior presenta un costat amb aresta a  partir del qual s'inicia una mena de volta que s'allarga fins més enllà del camí pel que esteu passejant. Ja veieu que és un pou diferent al típic forat cilíndric o quadrat. La volta interior de grans dimensions per emmagatzemar la màxima quantitat d'aigua el fa diferent.


A l'estiu la figuera del pou està molt esplendorosa, i costa una mica veure el pou. Les fotografies de l'entrada d'avui les vaig fer a l'hivern, estació en la que la figuera ens deixa veure perfectament el pou.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 10 de novembre de 2013

La mirada del fotògraf.

En moltes feines la mirada del professional és fonamental. Saber mirar és la clau mestra en les arts com la fotografia, pintura, ensenyament, cinema, medicina... En el camp de la fotografia el mestre de la mirada és Francesc Català-Roca, nascut a Valls l'any 1.922 i mort a Barcelona al 1.998. La fotografia documental a Espanya té un pare, en Francesc.
Fins al 12 de gener del 2.014 a la Sala Picasso del Círculo de Bellas Artes de Madrid, els amants de la fotografia podem veure l'exposició "Català-Roca obras maestras".

El Círculo de Bellas Artes de Madrid ( CBA), és una entitat privada molt compromesa amb el camp de la creació i la difusió cultural. Es va fundar l'any 1.880 amb l'esforç d'un reduït grup d'artistes. Però el CBA el descobrirem en posteriors entrades. Avui ens centrarem en aquesta exposició de visita imprescindible.


Els reportatges fotogràfics de Català-Roca van descriure perfectament Espanya durant trenta anys. Aquesta feinada del gran fotògraf vallenc es conserva en 200.000 negatius magistrals.

  
La seva feina es compara amb la de Robert Doisneau o la de Henri Cartier.Bresson. Els tres van construir un , difícilment superable, retrat del segle XX. Català-Roca va recórrer Espanya deixant testimoni gràfic dels grans canvis que van transformar l'estat.


En aquesta exposició podreu veure 150 de les seves obres més impactants, moltes fetes a la dècada dels 50 del passat segle XX.

Un exemple d'aquests canvis gegantins el podeu assaborir a la fotografia anterior , " Gitanilla", de l'any 1.950 a Montjuïc 
Si voleu descobrir la millor fotografia documental feta a Espanya, fins al 12 de gener del 2.014 teniu una cita al número 42 de la famosa Calle de Alcalá de Madrid.
Atentament.
Senyor i

divendres, 8 de novembre de 2013

Klementinum ( 2 ).

Per pujar a la torre astronòmica passem per la Sala dels Meridians ( cercle màxim de la terra que passa pels pols ) , en la que trobem dos grans quadrants ( antic instrument per determinar l'altura d'un astre sobre l'horitzó) encastats a la paret. En aquesta sala es va mesurar l'altura de les estrelles i dels planetes sobre l'horitzó i els moviments celestes.


Aquesta sala també s'utilitzava per saber quan era migdia i comunicar-ho als habitants de Praha posant una bandera a la torre, que es podia veure des de tota la ciutat.


Al Klementinum podem veure un total de quinze rellotges de Sol, un dels quals està pintat a la paret de la torre astronòmica. És un rellotge de Sol oriental en el que es pot llegir " A solis ortu " ( des de l'alba ). Està numerat de les sis a les onze amb nombres romans i també hi ha dibuixats signes del zodíac.


Si sortim al mirador de la torre, en un dels patis interiors veurem quatre rellotges de Sol. Mireu a la propera fotografia l'espai entre el final de l'heura i la teulada petita.


Abans de ser utilitzada pels científics per fer observacions astronòmiques, la torre era un magnífic mirador de Praha. Realment és impressionant donar un cop d'ull a la ciutat que veiem per damunt de les teulades de la Biblioteca Nacional.


A les vitrines de la torre astronòmica podem observar una colla d'instruments de mesura antics. A la baixada ens espera una parada per donar un cop d'ull a un espai màgic, la llibreria barroca del Klementinum. 
Atentament.
Senyor i

dimecres, 6 de novembre de 2013

La màgia del cinema.

La primavera passada els seguidors del blog descobrírem una petita part de la Col·lecció Josep Maria Queraltó visitant virtualment l'exposició de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, " Il·lusió i moviment. De les ombres al film" . Les cinc entrades ens van permetre donar un cop d'ull a una colla d'aparells dels inicis del cinema: praxinoscopi, zoòtrop, megaletoscopi, visor estereoscòpic, diorama, llanterna màgica, kinora,cinematògraf Lumière,...


Si sou uns enamorats del cinema i teniu previst anar aviat a Madrid, no podeu deixar de visitar l'exposició que , des de el 26 de juliol, hi ha al CaixaForum, al Paseo del Prado 36. El 8 de desembre és l'últim dia per gaudir de " Georges Méliès. La magia del cine". Segur que en sortireu bocabadats!


Georges Méliès ( 1.861 - 1.938 ), va treballar de dibuixant, mag, director de teatre, actor, decorador, productor, director i distribuïdor de cinema. Va fer 500 pel·lícules entre els anys 1.896 i 1.912, la més coneguda per tothom és "Voyage dans la Lune" del 1.902. Aquest viatge a la Lluna és sorprenent, penseu que la pel·lícula que podeu veure al proper vídeo ja té 111 anys!

Méliès és el pare del cinema fantàstic i del trucatge cinematogràfic. Va ser capaç d'aplicar  al cinema la tècnica de l'il·lusionisme, recordeu que va treballar de mag. La Cinémathèque française conserva una col·lecció impressionant  de pel·lícules, dibuixos, màquines de cinema, vestuari,...que ens permeten conèixer l'obra de Georges Méliès.


Veure aquesta exposició és una experiència inoblidable; penseu que Méliès va cremar els originals de totes les pel·lícules quan es va arruïnar durant la Primera Guerra Mundial.

L'exposició organitzada per l'Obra Social "la Caixa", en col·laboració amb La Cinémathèque française us espera a Madrid.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 4 de novembre de 2013

A l'antiga fusteria del Monestir ( 1 ) .

Surto de l'arxiu i la biblioteca del Monestir de Bellpuig de les Avellanes molt satisfet per la generositat de l'arxiver. Al porxo torno a fixar-me en les antigues portes de fusta dels segles XVII - XVIII de les que ja us vaig explicar que provenen d'una de les portes de la muralla del monestir , la porta agrícola . Per anar a l'Arxiu Gavín giro a la dreta i ràpidament em trobo amb el monument a Joan d'Organyà, monjo premostratenc que fundà el monestir al segle XII.Les portes de les que parlo estaven en aquest punt.


Baixo a l'antiga fusteria, un edifici independent del conjunt d'edificis que formen el Monestir de les Avellanes.Dono un cop d'ull, després de deixar enrere la porta agrícola, i veig que l'antiga fusteria que fa uns anys estava bastant atrotinada, ha estat rehabilitada.


Passejo fins a les escales que porten a l'arxiu situat a la planta superior d'aquest edifici. Podem accedir-hi per dues portes; la d'entrada de l'arxiu i la del moll de càrrega i descàrrega del magatzem.


La planta corresponent a l'arxiu està dividida en quatre espais: Sala de treball, Dipòsit, Sala polivalent, i Moll de càrrega i descàrrega.L'accés és lliure, però per a treballar-hi, millor demanar cita prèvia. 


Estem a punt d'entrar a un arxiu molt diferent a tots els que hem visitat virtualment al blog. Josep Sansalvador Castellet, l'arxiver, ens explicarà tots els secrets d'aquesta col·lecció monumental molt aviat...
Atentament.
Senyor i 

divendres, 1 de novembre de 2013

Gràcies Moisès.

Al novembre del 2.011 recomanava un petit-gran llibre en el que el cirurgià nascut a Barcelona l'any 1.908, Moisès Broggi i Vallès, ens regala una colla de reflexions sobre la vida i el seu sentit. " Reflexions d'un vell centenari " publicat per edicions 62 és un petit tresor...


Avui torno a proposar-vos la lectura d'un llibre d'aquest home de pedra picada. Les seves memòries són una profunda lliçó d'història i humanitat. Edicions 62 també és la responsable dels llibres. Dic llibres perquè a les llibreries podeu trobar " Memòries d'un cirurgià ( 1.908 - 1.945 )" i " Anys de plenitud ( 1.945 - 2.005 )" com a llibres separats; o en un sol llibre " Memòries d'un cirurgià. Edició Completa" a la col·lecció labutxaca.


Gran renovador de la Universitat Autònoma de Barcelona dels anys trenta de la mà dels germans Trias i Pujol. Durant la Guerra Civil va ser cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals . Evidentment, després de la guerra va ser cessat de tots els càrrecs oficials. Malgrat tot va exercir fins als vuitanta anys. L'últim dia del 2.012 ens va deixar a la seva estimada Barcelona,als 104 anys.
En aquest primer volum podreu passejar per la seva infantesa, joventut ,estudis universitaris i d'especialitat,... Coneixereu la Guerra Civil viscuda en primera persona, la seva estada al front, el final de la guerra i la pau dels vencedors... L'epíleg acaba amb una reflexió que no recorda on la va llegir però que ha marcat profundament la seva vida:
" Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable". Com sigui que la vida m'ha ensenyat la gran veritat que contenen aquestes paraules, he decidit posar-les com  a epíleg d'aquest primer llibre.
El número 46 de Biografies i Memòries d'edicions 62, un llibre imprescindible.
Atentament.
Senyor i