dimecres, 31 de juliol del 2013

Converses minerals...

El passat mes de març a l'entrada ... de pedra quedaràs, la màgia va transformar a la Guisla en un gàrgola de la Catedral de Girona. Recordeu que una gàrgola és un canal sortint per on cau , a una certa distància de la paret , l'aigua de pluja .Aquests primers dies d'estiu, nenes i nens, he tornat a parlar amb una gàrgola. Després d'una tempesta de pedra i aigua que va fer malbé una bona part de la collita, passejava pels jardins exteriors d'un monestir molt proper a la nostra ciutat, construït al segle XII.

 
Malgrat el silenci gairebé dolorós, semblava que algú em cridava. Estava clar que la veu venia de l'absis central del monestir. Vaig apropar-me i la claredat del missatge em va deixar astorat...


Una de les gàrgoles, amb la boca ben oberta xiuxiuejava:
.- Bon dia senyor i, el monjo de pedra del claustre vol explicar-te una cosa molt important.
Sense espantar-me perquè no era la primera vegada que parlava amb una gàrgola, vaig agrair-li la informació.
Entro al claustre de finals del segle XII, la construcció més antiga del monestir; austera i senzilla. Al rectangle, gairebé perfecte, no hi ha ningú.


Alguns dels capitells ( element arquitectònic que corona la part superior de la columna) , estan decorats però altres no ... Passejant pel perímetre rectangular descobreixo al monjo de pedra que, ràpidament es dirigeix a mi amb un missatge molt clar.


.- Hola senyor i, has vist la trencadissa que ha fet la tempesta d'ahir ?
.- Tens raó, he vist algun arbre trencat.
.- Portes el teu quadern i el llapis ?
.- Sí, sempre el porto.
.- Doncs pregunta pel Robert, ell t'ensenyarà els dos arxius i la biblioteca que tenim al monestir....
La sorpresa és majúscula i sense perdre temps vaig a preguntar a recepció per l'arxiver....
Voleu descobrir alguns dels secrets del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes entrant en aquests espais?
Atentament.
Senyor i

dissabte, 27 de juliol del 2013

Les abelles de l'Abellera.

Al juny del 2.009, a l'entrada Goigs i mel de l'Abellera, vam descobrir qui era Fra Bernat Boïl.L'ermità, aprofitant les parets de la cova va construir una ermita en la que va viure entre 1.485 i 1.493.Un eixam d'abelles va fer-hi un rusc, del que Fra Bernat recollia la mel...


Si demaneu la clau de l'ermita a Prades podreu gaudir d'una excursió que pot fer gairebé tothom. La pujada fins a l'ermita no té complicacions. Després de visitar-la, continueu  per la dreta  gaudint de les vistes...Al final de la balma veureu una petita construcció,a la que no podreu accedir. A la dreta de la finestra hi ha una petita entrada al rusc de les abelles.


Des de fa una colla d'anys la població d'abelles ha disminuït. Aquest és un greu problema, ja que les abelles són la principal espècie pol·linitzadora. Les últimes vegades que he pujat a l'ermita, era difícil veure entrar i sortir a gaires abelles del rusc; però el passat més de maig , més fred i plujós, em va sorprendre la gran activitat que mostraven les abelles de l'Abellera. El dia que teníem previst  pujar a  l'ermita, va fer un ruixat a primera hora del matí i mireu com estava l'entrada del rusc...

 

Tots els anys es subhasta, en una festa popular , la mel que han fet les abelles de l'ermita. Els diners ajuden a mantenir aquest entorn encisador.


Una portella dóna accés al rusc, del que l'apicultor traurà la preuada mel. Potser també aprofitarà per gaudir del paisatge esplèndid que es veu per la petita obertura...


La publicació d'un informe de l'EFSA ( Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ), relaciona l'ús de pesticides amb neocotinoides ( que actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes ), amb l'alta mortalitat de les abelles. No és un problema menor, penseu que la desaparició  de les abelles és una gran amenaça a la biodiversitat; ja que sense elles difícilment es produirà la pol·linització.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 23 de juliol del 2013

Sota el plàstic blau... ( i 2 ).

Un cop acabada la presentació de la instal·lació Primeres notes del cant de l'hortolà, d'Esteve Casanoves i Josepe Gil ; ens quedava per descobrir la tela de Gregori Iglesias amagada sota un plàstic blau per protegir-la de la pluja....


Aquesta impressionant tela de l'artista borgenc, amb unes dimensions poc comunes ( 6o metres de llarg per gairebé 6 d'ample), va estar durant dos mesos a la Vinya dels Artistes, al costat de la gran escultura d'Esteve Casanoves La llum planant damunt la terra.


Tres setmanes abans de penjar-la als murs de la sala de bótes del celler, van retirar-la de la Vinya dels Artistes. Ara tothom estava impacient per veure el resultat...
La contundent música del sac de gemecs, ens convidava a entrar i gaudir de la proposta del Gregori.


És difícil descriure sensacions impactants, però puc assegurar-vos que la gent que anava entrant a la sala de bótes, es quedava bocabadada.


Entre el cel i la terra és , com a mínim, espatarrant ! L'univers del Gregori Iglesias Mayo, nascut a le Borges Blanques l'any 1.966, és d'una bellesa molt especial.


La tela que ha rebut dibuixos de la gent que visitava la Vinya dels Artistes, trepitjades, humitat, pluja, neu, sol, rodades de tractor i ; sobre tot la feina del Gegori amb acrílics i tintes xineses ... potser es podrà veure a Lleida.


Però com que no és segur, el millor que podeu fer aquestes vacances és una escapada a Pobla de Cérvoles i visitar el celler Mas Blanch i Jové.


Gràcies Gregori per regalar als nostres ulls entre el cel i la terra.
Atentament.
Senyor i

divendres, 19 de juliol del 2013

El gaig blau al costat de casa...

La revista Quercus, que ja porta més de trenta anys defensant el nostre entorn natural,ha editat aquest juliol el Cuaderno 329. A la portada podeu veure la fotografia que José Julián Rico va fer a un gaig blau ( Coracias garrulus ) , adult. El gaig blau , carraca en castellà, ha perdut en els últims 15 anys, el 40 % de la seva població; per això és una espècie cada cop més difícil de veure.

Una de les mesures per intentar aturar aquest greu problema, és la instal·lació de caixes niu. L'article de Quercus analitza els inconvenients i avantatges d'aquesta tècnica duta a terme durant gairebé 10 anys als Montes de Toledo .
A Catalunya nidifica a les planes lleidatanes, empordaneses i en alguna comarca tarragonina. És un nidificant escàs. Parlem d'una espècie protegida a nivell estatal i europeu.



Però el que potser no sabeu, és que molt a prop de casa vostra podeu gaudir d'aquest magnífic ocell. Els secans de Mas de Melons formen part de la Xarxa Natura 2.000.

Font: SIOC: Servidor d'informació ornitològica de Catalunya.

La Xarxa Natura 2.000 és el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea. Al contat de la nostra estimada ciutat de Lleida, tenim aquesta joia gairebé desconeguda.


No ho dubteu, passejar per Mas de Melons us sorprendrà. Però en els moments de màxima insolació, millor no anar-hi i aprofitar el regal que fa la revista aquest juliol. Tres DVD que recullen la sèrie nuestros Parques Nacionales red de vida, una mostra espatarrant de patrimoni natural. i amb els que podreu passejar virtualment pels tretze parcs nacionals de l'Estat.


Aprofiteu les propostes de la revista degana de la premsa ambiental.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 15 de juliol del 2013

Sota el plàstic blau ... ( 1 ).

A l'entrada "L'Orgue de camp, no està sol ", vam passejar virtualment per La Vinya dels Artistes a la Pobla de Cérvoles. En una de les fotografies, que avui torno a penjar, es podia veure tapada amb un plàstic blau per protegir-la de la pluja; la tela de seixanta  metres de llarg i gairebé sis metres d'amplada. Vaig explicar-vos que aquesta tela cobriria els murs de la sala de bótes del celler.


Al migdia del passat 22 de juny el celler mas Blanch i Jové va organitzar Art entre botes per fer dues inauguracions: Primeres notes del cant de l'hortolà d'Esteve Casanoves i Josepe Gil; i entre el cel i la terra de Gregorio Iglesias, pintada per l'artista borgenc durant dos mesos amb branques i tintes xineses... 
En el moment d'arribar al celler quedava clar l'interès de la gent per la proposta.


La Directora d'Art de la Fundació Vila Casas, Glòria Bosch, va presentar l'obra del Gregorio Iglesias " entre el cel i la terra", i l'artista ens va explicar que estava molt satisfet del resultat de la feina feta aquests mesos.


Un cop fetes les presentacions, tothom va entrar al celler on es va fer la presentació de la instal·lació Primeres notes del cant de l'hortolà, en la que les cols de bronze i els núvols de vidre amb aigua tenyida d'aquarel·la, ens van sorprendre.

Però encara ens falta descobrir l'obra amagada sota l'immens plàstic blau de La Vinya dels Artistes...
Molt aviat al blog, l'impacte de veure penjada a la sala de bótes, entre el cel i la terra de Gregorio Iglesias. 
Atentament.
Senyor i

dijous, 11 de juliol del 2013

Descobrir la natura amb "El Cárabo".

Al desembre del 1.981 sortia el número 1 de la revista Quercus, degana de la premsa ambiental, que porta més de trenta anys denunciant la destrucció, els perills, l'especulació,... que amenacen cada dia al nostre entorn natural. Al Cuaderno 6, de l'octubre del 1.982, a la part central de la revista apareixia el primer quadern de El Cárabo de Quercus, dedicat als bolets. Posteriorment la revista El Cárabo s'independitzava de Quercus.
Acaba de sortir el nº 76 d'aquesta revista imprescindible pels amants de la natura. Amb textos i dibuixos del professor i naturalista francès Pierre Déom, traduïda al castellà per Teresa Vicetto i amb direcció de Benigno Varillas; només la podreu trobar per subscripció. 

 
Per 31 € rebreu 8 quaderns plens de rigor, humor i descobertes ! Podeu demanar-la a elcarabo@biodivers.com  i a www.biodivers.com.
El Guardafuentes ens explica la història de Newton el Tritón. Coneixereu tots els secrets d'aquest animal màgic.


Si aquest estiu, en els rierols del Pirineu, trobeu un tritó pirinenc ( Calotriron asper ), observeu-lo atentament i després torneu-lo a l'aigua.
El Cárabo, un bon company de viatge.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 7 de juliol del 2013

Entrem al celler.

Baixem de La Vinya dels Artistes i ens preparem per entrar en aquesta petita joia que és el celler Mas Blanch i Jové, dissenyada per Josep Guinovart, molt bon amic de la família. La porta del celler és com la de l'església d'Agramunt. Fora podem veure l'estructura que van utilitzar per reproduir la magnífica portalada romànica.

 
Entrar al celler, és gaudir dels colors i les textures de Guinovart. que l'octubre del 2.007 va escriure: "Del sol, la terra i l'agilitat del cérvol neix el vi de la Pobla de Cérvols". Al costat d'aquest escrit una obra del pintor que tant estimava la terra, ens recorda que hem entrat en el màgic món del vi.


En aquest espai d'entrada, el celler ens presenta els seus vins Saó i podem accedir als espais on elaboren els seus fantàstics vins. Però com estem centrats en Josep Guinovart i la seva obra, us proposo pujar a la Sala de tasts.


In vino veritas és un proverbi llatí que podem traduir com " en el vi està la veritat". Quan acabem de pujar a la Sala de tasts trobem el mural In vino veritas de 10,5 metres de llargada , en el que podeu veure ceps incrustats.


Aquest gran mural, és la darrera gran obra que va pintar Josep Guinovart. Els colors ens recorden la terra i el vi; i els ceps ens deixen molt clar on som.


Per la finestra de la Sala de tasts podem donar un cop d'ull la Sala de bótes del celler. Mireu bé la propera fotografia, i fixeu-vos en els murs de la sala.

 
 La Sala de bótes ha canviat molt des del passat dissabte 22 de juny. Voleu saber per què? No deixeu de visitar el blog i molt aviat descobrireu el misteri.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 3 de juliol del 2013

Lladres a la plaça de la Sal ( i 3 ).

Ramon Fregola m'explica que pel robatori comès el dissabte 11 de febrer del 2.012 enfilant-se al balcó del número 9 de la plaça de la Sal, van ser detinguts i acusats tres homes. Amb un tornavís van obrir la capelleta per endur-se la marededéu  que estava a la façana des de 1.740. Sembla que va ser un robatori per encàrrec i el van fer a canvi de 50 €. Pensaven que la talla tenia molt valor i la podrien vendre fàcilment. Aviat es farà el judici que pot condemnar-los a penes de tres i quatre anys de presó. El fiscal ha demanat canviar la presó per l'expulsió del territori durant cinc anys. Tornar la marededéu robada pot implicar que la pena sigui menor.    


Si mireu detingudament la talla de fusta, veureu que és una mica estranya... En Ramon m'explica que el bisbe va encarregar una Verge del Pilar, i com que no en tenien cap, la van fer... A una marededéu de fusta, li van afegir un nen també de fusta, i un pilar de guix !
Si observeu amb atenció  la propera fotografia, veureu clarament la diferència entre la Verge i el nen, que sembla fet per un escultor una mica matusser.


Amb el robatori la talla ha patit petits desperfectes. A la marededéu i al nen els falta un dit; i el pilar de guix també l'han trencat una mica.


Aquest estiu la talla viatjarà a Saragossa, on treballen el matrimoni que s'encarrega de les restauracions de la Llibreria Fregola.


No hi haurà cap problema perquè al tornar a Lleida, fem fotografies i pugeu veure la feina feta pels restauradors.

La imatge que ara hi ha a la capella , és una marededéu del Pilar sense antiguitat. La talla de fusta només ocuparà el seu lloc a la façana en festes religioses importants.
Atentament.
Senyor i