dimecres, 28 de març del 2012

Cicles festius.

En totes les societats hi ha cicles festius en els que podem descobrir moltes formes de cultura popular: danses, bestiari, gegants, foc, processons,... El Patrimoni Festiu de Catalunya és molt divers: Sant Antoni, Setmana Santa i Pasqua, Corpus, Sant Joan, Festes Majors, Nadal, Reis, Festes d'oficis i tradicions,...
Si passegeu per la ciutat aquests dies, a la plaça de la Catedral Nova veureu unes paradetes que ens preparen per un d'aquests cicles festius.



El cicle comença el proper divendres i podreu veure una colla de representacions teatrals i processionals.A partir del segle XVI aquestes mostres de religiositat popular es celebren per tot el país: armats, dansa de la mort, processons, misteris vivents,...
L'aparador de la Llibreria Fregola, a la Plaça de la Sal, també ens deixa clar el començament d'aquest cicle festiu. Si doneu un cop d'ull a l'interior de la llibreria , molt amablement us ensenyaran alguns dels elements típics d'aquest cicle festiu...




Aquest cicle acaba amb una festa moooooolt dolça ! Mireu els aparadors de les pastisseries de la ciutat, estan plens de....

Nenes i nens, estic una mica desmemoriat. Em podeu ajudar? Algú pot dir-me quin cicle festiu comença aquest divendres?
Atentament.
Senyor i

dissabte, 24 de març del 2012

Dissabtes poesia: ¿ Qué fue de los cantautores?

El passat 6 de març l'extremeny Luis Pastor va celebrar el quarantè aniversari treballant com a cantautor. Si coneixeu la feina d'en Luis, sabeu que mai ha defallit en el seu compromís ni en el seu amor a la poesia. Coincidint amb aquest aniversari ens regala el seu nou disc: " Qué fue de los cantautores?"

Disc imprescindible publicat per Sony Music, ple de poesia. La cançó que dóna nom al disc us permetrà descobrir en quatre minuts el fenomen de la cançó d'autor i la seva evolució des dels anys 60 fins a l'actualitat.



Un petit regal. L'any 1.986, José Saramago va publicar el llibre " A jangada de pedra" (La bassa de pedra), en el que l'escriptor portuguès s'imagina que una esquerda al llarg dels Pirineus, fa que la península ibèrica s'allunyi d'Europa surant per l'Atlàntic...
Saramago deia que Portugal i el conjunt dels pobles espanyols tenen una cultura comuna. Els canons europeus de cultura els determinen Anglaterra, França i Alemanya . Els ibèrics tenim una visió del món diferent.
La setena cançó del disc és " En balsa de piedra". Al vídeo podeu veure i escoltar a Luis Pastor, al seu fill Pedro i a Lourdes Guerra amb l'orquestra Athanor a l'homenatge a Saramago.



Pedro Pastor toca el timple, un instrument de cinc cordes típic i originari de Canàries. Feu-vos un regal per celebrar la nova primavera amb el disc de Luis Pastor.
Atentament.
Senyor i

dijous, 22 de març del 2012

Fa cent cinquanta-tres anys...

L' agost del 2.010 a l'entrada Façanes literàries ( 2 ), vam descobrir Urueña, la Villa del Libro. Passejant virtualment per aquesta vila medieval plena de llibreries, en vam visitar alguna... A la Librería Alcaraván hi havia una colla de llibres molt curiosos. Remenant, vaig trobar una reedició del 1.995, del llibret " Reglas de Urbanidad para uso de Señoritas". Compuestas por D. Fernando Bertran de Lis. Editat a València l'any 1.859 per Imprenta de D.Julian Mariana.

El mateix autor abans va escriure "Las Reglas de Urbanidad para uso de los niños", però aquest llibret no l'he aconseguit. El diccionari ens defineix la urbanitat com la qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i tracte social.
És evident que sempre calen unes normes de convivència i el respecte als altres. Llegir aquest llibret fa pensar com han canviat les relacions entre les persones.

Aquests dos llibrets tenen més de cent cinquanta anys i el primer que ens sorprèn és que hi ha normes d'urbanitat específiques per nens i altres per nenes... La lectura d'algunes d'aquestes regles d'urbanitat ens fa somriure , altres ens molesten per masclistes, però alguna ens fa pensar. Llegir el llibret de Don Fernando Bertran de Lis ens deixa clar que hem anat d'un extrem a l'altre; i tots els extrems són dolents.

Del no deixar gairebé respirar, a ser un perfecte mal educat, hi ha un terme mig, que potser no sabem veure.
Una curiositat, a la contraportada del llibret ens indica el preu, dos rals, i una super oferta, si en compres una dotzena, 18 rals ( l'estalvi era de 6 rals !). - Véndese á 18 rs. docena.
Un tastet d'alguna de les regles del 1.859. A les pàgines 39 i 40 ens deixa clar com comportar-se a l'hora de menjar:
P. ¿ Que cosas son las que mas disguntan en la mesa?
R. Comer á dos carrillos, soplar la comida para que se enfrie, beber sin limpiarse los labios, hablar con la boca llena, y cojer las cosas con los dedos.
P. ¿ Y no tiene V. nada mas que decirme sobre el particular?
R. Que es una grosería alargar el plato para que le sirvan primero que á los demás, tener cogido el pan con la mano, este se pone al lado del plato, cortándolo con un cuchillo á pedazos pequeños, segun se vaya necesitando, y de modo que no ocupen la boca, comiendo á un mismo tiempo la miga y la corteza.
A les pàgines 55 i 56 ens explica com comportar-se a classe:
P. Sabrá V. decirme el debido comportamiento de una jóven en la enseñanza?
R. La niña debe respetar á la maestra directora como á su segunda madre, por ser de ella de quien recibe la instruccion necesaria á su secso, y por el afan que se toma en que sea aplicada y virtuosa. Debe además no ser revoltosa, ni distraer á sus compañeras con cosas agenas del objeto que allí las reune,, y por el contrario, mostrar la mayor aplicacion y tener orgullo, si puede llamarse así, en ser la mas apreciada de la maestra ó directora por su sensatez y aplicación.
Comparar les normes del 1.859 i les actuals ens deixa molt clar que la societat ha canviat molt, en la majoria dels aspectes per millorar, però en alguns ens caldria no ser tan sapastres.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 19 de març del 2012

Les fotografies del cartellista.

El proper divendres dia 23 comemça la 18 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Fins al dia 30, La Llotja, CaixaForum, Espai Funatic, i Cafè del Teatre ompliran Lleida de cinema.

Una de les exposicions que formen part de la Mostra és: " Ciutat de Mèxic, 1966-1.967", amb fotografies de Carles Fontserè. Podeu visitar-la fins al 8 d'abril a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Carles Fontserè va néixer a Barcelona l'any 1.916. Són molt coneguts els cartells que va dissenyar per la CNT, la FAI i el POUM durant la Segona República i la Guerra Civil. L'any 1939 l'exili el va portar a França, Mèxic i Nova York. L'any 1.973 va tornar a Espanya i al 1.989 li van donar la Creu de Sant Jordi.Els últims anys de la seva vida va lluitar per la recuperació dels Papers de Salamanca. Els seus cartells havien estat espoliats . Va morir a Girona l'any 2.007 ,als 90 anys , sense recuperar-los...

Font fotografia: Diari El País.

Però l'exposició de l'IEI no ens mostra cap dels seus cartells. Podem veure una selecció de les més de cinc mil fotografies que Carles Fontserè va fer en un treball impulsat per l'escriptor Juan Rulfo, en tres viatges a Mèxic entre 1.966 i 1.967. No deixeu de descobrir les fotografies del gran cartellista.
Atentament.
Senyor i

dijous, 15 de març del 2012

El llibre que es va perdre...

En una trucada telefònica l'any 1.988 José Saramago va retrobar la seva segona novel·la acabada al gener de 1.953. Saramago s'estava afaitant i Pilar del Rio, la seva dona, li va passar el telèfon. No era la gent de la seva editorial, li comunicaven que en un canvi d'instal·lacions havien trobat un original seu, i que per a ells seria un honor publicar-lo. Claraboia va tornar a la llum després de gairebé quatre dècades.

L'any 1.953 Portugal patia la dictadura de Salazar. Com en totes les dictadures imperaven les pors i els silencis. Claraboia ens situa en un edifici on viureu el dia a dia de famílies tristes i desesperades. Si us agrada Saramago, Claraboia és tota una joia. En aquesta novel·la atmosfèrica gaudireu d'un conjunt de retrats espaterrants. Silvestre, el sabater-filòsof,Mariana, Clàudia, Amèlia, Justina, Isaura,.... Arriba un nou personatge a l'edifici, l'Abel Nogueira, que ho trastoca tot...



Saramago va començar el discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura del 1.998 dient:
" L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar Claraboia.
La cita de Raul Brandao abans de començar la novel·la, ens dóna una pista: "En totes les ànimes, com en totes les cases, més enllà de la façana, hi ha un interior amagat".
Bona lectura!
Atentament.
Senyor i

dimarts, 13 de març del 2012

Lladres a la plaça de la Sal.

El passat dissabte 11 de febrer la plaça de la Sal es va despertar sense la Verge del Pilar que, des de l'any 1.740, estava a la façana de la Llibreria Fregola. L'any 1.800, en aquesta plaça hi havia quatre imatges als balcons, ara ja no en queda cap.

Els lladres ens han deixat sense una talla de fusta que , quan Ramon Fregola Fabregat fundador de la llibreria va comprar la casa, ja feia més d'un segle i mig formava part de la façana.

Els pispes s'han endut una imatge que durant dos-cents setanta-dos anys ha acompanyat als lleidatans mentre passejaven tranquil·lament per la ciutat....
Una de les llibreries més antigues de Lleida ha perdut un dels seus símbols l'any del seu centenari.
Atentament.
Senyor i

dijous, 1 de març del 2012

L'hivern de la vida.

Cada any, al bell mig de l'hivern, Paul Auster aprofita per començar a escriure un nou llibre. El passat 23 de febrer l'escriptor de Nova Jersey, va fer seixanta-sis anys.
Mirar per la finestra i veure com neva... Recordar la mateixa situació quan tenia sis anys... , és el començament del seu últim llibre: "Diari d'hivern".
La realitat és molt clara, la pròpia joventut queda lluny. Amb el seu estil inconfusible Paul Auster fa balanç de la seva vida i ens permet compartir amb ell una colla de vivències i sensacions.

Diari d'hivern es va presentar abans en català ( Edicions 62), i castellà (Anagrama), que en anglès als Estats Units...
El temps que passa ens omple el sac d'experiències de tota mena. El llibre no parla de premis ni dels seus llibres sinó de moments alegres, dolorosos, de l'amor, de la mort, la felicitat,...
Si us agrada Paul Auster i els llibres de memòries, aquesta lectura és imprescindible.
Un petit regal, aquí teniu el començament i el final del llibre. No trigueu a llegir-ne la resta!

"Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l'única persona del món a qui cap d'aquestes coses no passarà mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom"
............................
"Tenir els teus fills petits als braços.

Tenir la teva dona als braços.

Els peus descalços al terra fred quan surts del llit i camines fins a la finestra. Tens seixanta-quatre anys. A fora, l'aire és gris, gairebé blanc, i el sol no es veu. Et demanes: ¿Quants matins queden?

S'ha tancat una porta. Se n'ha obert una altra.

Has entrat a l'hivern de la teva vida".

Diari d'hivern ens ensenya a aturar-nos observar-nos i a fer balanç...
Atentament.
Senyor i