divendres, 27 de gener del 2012

Llibres vells...

L'agost del 2.010 recomanava el llibre "Enfermos de libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas" de Miguel Albero, editat per la Universidad de Sevilla dins la Feria del Libro Antiguo. Avui torno als llibres editats en el marc d'aquesta fira per parlar del dietari de José Carlos Cataño " De rastros y encantes".

Tarragona, plaça de la Seu.

Editat conjuntament per la Universidad de Sevilla i l'associació Amigos del libro antiguo de la mateixa ciutat, no és exactament un dietari, però l'estructura és molt similar. L'autor ens descriu una colla de moments viscuts al llarg del temps remenant i remenant llibres al Mercat de Sant Antoni i als Encants Vells de Barcelona. També ens retrata aquesta passió pel llibre vell en mercats d'altres ciutats del món.

Tarragona. Llibres a les voltes gòtiques del segle XIV. Antic mercat medieval al carrer merceria.

Buscar als mercats del llibre vell ens fa pensar en la vida d'alguns dels que en aquell moment tenim a les mans... Fons desestimats per les editorials, biblioteques que els seus propietaris van crear amb molta il·lusió i ara els seus hereus les venen, cases que es buiden després de la mort dels propietaris,...

Cuesta de Moyano. Madrid

A la part final del llibre hi ha un recull de fotografies en blanc i negre dels dos centres de venda de llibre vell més importants de Barcelona: Els Encants Vells i el Mercat de Sant Antoni. Les fotografies que podeu veure en aquesta entrada no són del llibre, les he fet en diferents mercats a Tarragona, Madrid, Stockholm, Istanbul i París .

Al llibre "De rastros y encantes", l'autor ens explica la quotidianitat d'aquests mercats, la passió pel llibre vell que s'hi respira,... A la pàgina 21 podem llegir: ..." Luego, cuando acaba, empieza por disponer con cierta parsimonia las tijeras, los tablones, y nosotros le ayudamos con el trapo azul que dispone encima, y empezamos a subir los libros de las cajas de cartón que ha traído en el coche, y los colocamos sobre el paño que hemos extendido, que hemos alisado con meticulosidad de monaguillos"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

El retrat del que passa en aquells moments al mercat dels llibres vells ens pot emocionar, entristir, sorprendre... A la pàgina 88 ens parla de la seva frustració: ..." Ah, qué humillación para este pobre librero de lance tener que devolver al montón un Carl Schmitt de 1.934 porque le pedían ¡cincuenta euros!"....

Sahaflar Çarsisi. Istanbul.

També ens parla de la recerca de llibres per París. A la pàgina 70 ens comenta: ..."Las librerias de viejo apagan a las siete de la tarde y a mí me gusta ir con tiempo para derrocharlo en el encuentro casual. Por si fuera poco, los bouquinistas de estampitas y suvenires para turistas con inquietudes empezaban a cerrar las hornacinas"...

Les bouquinistes. Paris.

Podreu estar d'acord, o no, amb les opinions de José Carlos Caraño sobre els escriptors dels que parla. Però el que segur que us sorprendrà és la descripció de les interioritats en aquests mercats del llibre vell.

Les Bouquinistes. Paris

O la sorpresa al trobar després d'una colla d'estius a Suècia un mercat de llibres vells a Stockholm com ens explica a la pàgina 198: ...." En ninguno de estos años de verano en Suecia me había encontrado con un rastro. Aunque esto, lo de la calle Drottinggatan, no es un rastro, sino un mercadillo que ocupa el centro de la calzada, con mucho disco, con mucho libro nuevo en edición de bolsillo, con alguna parada en la que el poeta vende, con toda su escandinava dignidad, hermosos ejemplares, en edición limitada y numerada, en sueco"....


Parades de llibres a Stockholm.

Ja al final del dietari, ens parla de lllibres orfes i el trisi destí que tenen molts d'aquests llibres... La pàgina 285 és contundent: ... " En principio, cualquier librería de ocasión puede calificarse como depósito de libros huérfanos, salvo que se enoje el librero con ambiciones o quien la rige con el apelativo de librería anticuaria.
Si me apuran, cualquier librería de viejo, de nuevo, de medio hacer.., también es un montón de páginas cosidas o encoladas y huérfanas con sus cubiertas, aterradas ante la posibilidad de ser devueltas a los almacenes, o, en el caso más frecuente, de acabar en las máquinas trituradoras, que también hay libros nuevos a los que se les escucha el tiemblo de hojas con solo imaginar que, por no venderse, se convertiran en pasta de papel para editar títulos más llamativos"...
Entreu al món del llibre vell de la mà de José Carlos Cataño.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 22 de gener del 2012

El misteri del carrer major de Cervera ( i 2 ).

El que m'explicava la picaporta atrotinada del carrer major, és que en aquell edifici on es van reunir els representants dels nobles, militars i l'església l'any 1.359 es va celebrar la Cort General de Catalunya. Aquest fet històric va ser l'origen de la Diputació General, la Generalitat.

La Generalitat va néixer com a un organisme delegat de les Corts. L'Acta de les Corts de Catalunya del 1.359, que podeu consultar a l'Arxiu Comarcal de la Segarra, recull el nomenament de dotze persones. Tres representants dels nobles, tres dels militars, tres de l'església i tres del rei ; tenien la tasca de governar el regne.

L'acta està datada el 19 de desembre del 1.359 a l'església de Santes Creus de Cervera. Està redactada en llatí. És un pergamí amb segell reial pendent , de plom.

Font fotografia: Web Patrimoni gencat. Arxius.

El segell reial té forma rodona i es pot apreciar la figura de Pere III assegut en un seient de cerimònia ( setial), gòtic. També podem llegir la llista de títols nobiliaris del rei.

Font fotografia: Arxiu Comarcal de la Segarra.

Aprofito aquesta explicació per recomanar-vos el còmic "Viatge a l'origen de la Generalitat", editat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera , amb text de la historiadora M.Teresa Salat. Ton Granell s'encarrega de les il·lustracions. Còmic fet amb rigor històric i ambientat al segle XIV.
Algú roba el pergamí que es va signar a les Corts i que es guarda a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. L'arxiver i la seva neboda viatgen en el temps i esbrinen que ha passat...


Com podeu veure, nenes i nens, el carrer major de Cervera ens parla de fets històrics molt importants. Penseu que el president actual, Artur Mas i Gavarró, és el president 129 de la Generalitat. El primer va ser Berenguer de Cruïlles al 1.359.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 21 de gener del 2012

Dissabtes poesia: Eskerrik asko Jabier.

El vespre del passat diumenge al Cafè del Teatre, un petit grup de lleidatans vam poder gaudir de la presentació de "Bikote bat", últim disc del cantautor basc Jabier Muguruza . Les cançons dels seu onzè disc es basen en poemes dels poetes bascos Harkaitz Cano, Iñaki Irazu, Gerardo Markuela, Lourdes Oñaederra, José Luis Padrón, Rikardo Arregi Diaz de Heredia, i Bernardo Atxaga. La poesia extremenya és la protagonista d'una cançó sobre un poema de Javier Rodríguez Marcos.

En Jabier sempre ens parla als seus recitals d´Iñaki Irazu, el poeta que no publica... Muguruza canta els seus poemes, en aquest cas dos : Arima lapurra ( El lladre d'ànimes), i Lausoa kristalean (Vidre entelat).
Jabier Muguruza ha creat una obra molt intimista. Tot un plaer escoltar l'acompanyament al piano de Mikel Azpiroz, o la música de l'acordió del mateix Jabier.
Poesia basca cantada magistralment per Jabier Muguruza. Un tastet. El vídeo que podeu veure és del poema que dóna nom al disc " Bikote bat" ( Una parella), del poeta Harkaitz Cano.



Eskerrik asco ( Gràcies), Jabier.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 15 de gener del 2012

El misteri del carrer major de Cervera.

Avui volia explicar-vos una història molt misteriosa que vaig viure al carrer major de Cervera. Passejant tranquil·lament per la capital de la Segarra vaig atansar-me a la Paeria per gaudir d'aquest edifici iniciat al segle XVII. Són impactants les cinc mènsules que podem veure sota de cadascun dels tres balcons. Les mènsules, nenes i nens, són elements arquitectònics que sobresurten per a sostenir alguna cosa; en aquest cas, els balcons.

Enfilo el carrer major i en una de les moltes cases antigues sento que em crida una picaporta una mica atrotinada. Vosaltres que sou de l'època de l'alta tecnologia potser no sabeu que una picaporta és una peça de ferro, penjada en la part superior d'una porta, i que en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar.

.- Senyor i, diu la picaporta. Vigila que els cavalls no et trepitgin. Molt aviat començarà una reunió molt important per a la història de Catalunya.
Molt confús dono un cop d'ull al carrer i no hi veig ningú. Estic parlant amb una picaporta que em diu:
.- Estem al 1.359, el rei Pere el Cerimoniós, ha convocat una reunió per demanar una aportació econòmica molt important per a la guerra. Després de les Corts de Barcelona i Vilafranca del Penedès, les de Cervera seran fonamentals. A canvi d'aquesta aportació econòmica, el rei cedeix més facultats a les Corts. És un pas decisiu per crear la Ge....

La sorollada dels cavalls que entren al galop pel carrer major no em deixa acabar de sentir el que diu la picaporta, i em quedo sense saber que és el que es va crear...
S'aturen i entren en un edifici. Hi ha representants dels nobles, militars i l'església. Els soldats tanquen la porta i aprofito per sortir del porxo on m'havia amagat i tornat a la casa de la picaporta parlant.

Li pregunto que és va decidir en les Corts de Cervera del 1.359, però no em contesta. Miro el carrer i ja no hi ha cap cavall, el silenci és absolut. Torno a l'edifici on han entrat els estranys personatges misteriosos... Ni rastre d'ells. Unes lletres metàl·liques a la llinda d'una de les portes ens deixen clara la funció actual d'aquest edifici. És l'Auditori Municipal.
Nenes i nens, sobretot els de cicle superior,podeu ajudar-me? Què va passar al carrer major de Cervera l'any 1.359 ? Es va crear la Ge...
Atentament.
Senyor i