dimarts, 6 de novembre del 2012

"Petit" tresor a Nikolaiviertel.

Passejant tranquil·lament pel barri Nicolai ( Nikolaiviertel) de Berlín, una llibreria minúscula  em sorprèn. Els col·leccionistes de minillibres tenen un espai de referència al carrer Spandauer 27, entre l'Ajuntament Vermell i el riu Spree.
El barri de Nikolaiviertel és una imitació d'arquitectura barroca i neoclàssica amb carrers empedrats i moltes botiguetes. Una recreació que recorda el vell Berlín, al voltant de l'església més antiga de la ciutat, NikolaiKirche ( Sant Nicolau), del 1.237.


En aquesta església, l'any 1.307, les comunitats de Berlín i Cölln van unir-se per formar una sola ciutat.
La reconstrucció és molt digna. Penseu que la zona va quedar molt malmesa a la Segona Guerra Mundial.


  Però tornem a la llibreria. A minilibris podeu remenar entre una colla de llibres en miniatura. El ventall és immens., de minillibres de butxaca a minillibres de luxe.


Aquest dies un dels protagonistes és el nou volum de la col·lecció mini biblioteca libris. És el llibre 32 - 33, dedicat a l'aniversari de la ciutat. Una edició limitada de 75 exemplars del doble minillibre  " 775 anys de Berlín".


El volum commemoratiu està format per un llibret de text i un llibret de fotografies de Wolfgang Dolgener.


La mida dels llibres que podem fullejar en aquesta llibreria màgica és d'un màxim de 100 X 100 mil·límetres; encara que alguns són més petits, com Johan Strauss ( editor de llibres en miniatura) amb una mida de 38 X 53 mil·límetres.   


Ja no poder ser més petits perquè es pretén que el lector els pugui llegir sense dificultat. La llibreria és molt metita, uns 40 metres quadrats, però la col·lecció de minillibres de tot el món compta amb 4.000 exemplars.


El segon dijous de cada mes, a les 18: 00 hores, els amics dels minillibres es troben per parlar de negocis i d'intercanvi. Hi ha llibres de tota mena i temàtica: clàssic, religió, poesia, ciència, compositors, humor, història, erotisme, cuina, regionals,...
Surto de la llibreria bocabadat i aprofito par atansar-me al riu Spree gaudint dels colors de la tardor berlinesa. En una plaça al costat del riu, una escultura m'emociona i em fa pensar en el nostre petit país.
La voleu veure?
Atentament.
Senyor i  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada