dimecres, 15 d’agost de 2012

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 7 ).

Després d'enfilar-nos per l'escala gairebé vertical, la sorpresa torna a ser la protagonista. Deixem la llum solar que omple el matí lleidatà i ens submergim en la foscor,- i la calor- d'un espai molt misteriós ...

Davant nostre es mostren majestuoses les voltes de la Catedral Nova. Una volta, nenes i nens, és una estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai formant un sostre i que es sosté per parets, pilars,... Per entendre millor que és una volta imagineu que feu un suc de taronja. Un cop espremuda la taronja, la pela que us queda a la mà té la mateixa forma que la volta.

L'espai és immens i com més entrem la nostra petitesa es fa més evident. Hi ha voltes molt grans que corresponen a la nau central, i altres petites, que són les de les capelles. El sistema d'il·luminació distribuït per les columnes, i algunes finestres petites ens permeten veure-hi mínimament.

I em preguntareu:
.- Senyor i, com ho feu per caminar per les voltes de la catedral Nova?
Bona pregunta. A la propera fotografia podeu veure la solució . Un pontet de taulons i unes cordes que fan de barana permeten als aventurers seguir les voltes d'un extrem a l'altre. No penseu que és molt estable, mentre camines es mouen els taulons!

Si mireu bé la propera fotografia, veureu, al centre de la volta , uns cables negres. Són els elements que aguanten la làmpada d'una capella. També hi ha els fils elèctrics que la fan funcionar.

Als nostres peus, les voltes, i molt a prop del cap, la teulada . A tot arreu hi ha excrements de colom i molta pols.

A la petita exposició de fotografies antigues que podeu visitar a la Catedral Nova, es veu com va quedar de malmès aquest espai durant la Guerra Civil.

Tornem pel camí de taulons i al sortir la visió de Lleida em torna a meravellar. Podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia la teulada de l'Institut d'Estudis Ilerdencs just al darrera d'un niu de cigonyes que hi ha a la base de la creu. A la dreta , un minúscul lleidatà passeja pel carrer Vila de Foix.

Baixem i baixem escales fins arribar al pòrtic. Ara sí que he de dir adéu al Joaquim i al Ramon. Gràcies al Capítol de la Catedral i als meus magnífics guies per aquesta descoberta. Per acabar aquesta serie d'entrades dedicades a la Catedral Nova, aniré a visitar l' Anna l'arxivera de l' Arxiu Capitular per consultar els plànols dels diferents projectes arquitectònics. Ja veureu que a més a més dels plànols ens espera alguna sorpresa...
Atentament.
Senyor i

4 comentaris:

  1. Montse ha dit...

    Senyor I, em sento molt privilegiada de poder veure coses que mai hauria vist.

    La catedral de Lleida li ha confiat els seus secrets!

    Gràcies

    ResponElimina
  2. Apreciada senyora:
    Gràcies al Joaquim , al Ramon, i - evidentment-, al Capítol de la Catedral de Lleida ; hem descobert aquests secrets.
    Atentament.

    ResponElimina
  3. bondia senyo i io la lucia e bis les fotos de les cigones i e bis una cosa interesant te la dire pero de secret que io la lucia e bis una escala que algu la bie pujat capa dal i dispues abaij i abien unes cuates tu sas qui u a fet lode les escales i tambe ala foto e bis una escala a la paret i tambe e bis que estabe aguantan un niu de ciguena i es beritatque al care nian molts i ia esta seno i soc la lucia

    ResponElimina
  4. Bona tarda Lucia.
    Estic molt content perquè veig que t'ha agradat mirar les fotografies de les cigonyes.Has vist moltes coses! Felicitats.
    Atentament

    ResponElimina