diumenge, 28 de març del 2010

página 2 entrevista a Vila-Matas.

Pares, mares, padrins i padrines de l'escola seguidors de l'Enrique Vila-Matas, aquesta nit a les 20,30 hores teniu una cita amb página 2. Vila-Matas parlarà amb l'Óscar López sobre la seva nova novel·la "Dublinesca" editada per Seix Barral.

El llibre ens parla d'en Samuel Riba considerat l'últim editor literari . Samuel no entén els nous camins que segueix l'univers editorial . Parla de la decadència d'una manera d'entendre la literatura. El món digital en menja l'impremta. Samuel Riba, editor jubilat viatja a Dublín...
Si us agrada Vila-Matas avui al vespre no oblideu la cita amb página 2.
Atentament.
Senyor i

dijous, 25 de març del 2010

El carrer ens parla de tradicions.

Hi ha dies de l'any en els que al passejar per la ciutat, alguns dels seus racons o aparadors ens parlen de les nostres tradicions.
Just davant de l'Antic Hospital de Santa Maria ja fa uns dies que s'han col·locat una colla de paradetes on podeu donar un cop d'ull a les palmes i palmons.


Al blog de la biblioteca ja hem visitat virtualment algunes de les nostres botigues antigues. Aquests dies dues de les botigues lleidatanes amb més història: la llibreria Fregola i la pastisseria Monrabà ens preparen per aquestes celebracions.
A la família Fregola aviat podran dir que la seva llibreria ja té 100 anys. Aquests dies a l'aparador i a la botiga hi ha uns objectes molt estranys.Per què us sembla que poden servir?



L'aparador de la pastisseria Monrabà ens anuncia una gran festa: ous de xocolata, figuretes de les sèries de la tele, el marraco, unes granotes rialleres,...Tot molt i molt dolç. Des de 1.850 fan gaudir als més gormands. Aviat aquesta pastisseria farà 160 anys!


Nens i nenes, quines festes tradicionals ens anuncien els nostres carrers i aparadors?
Atentament.
Senyor i

dissabte, 20 de març del 2010

Dissabte poesia basca (2).

El 7 de juny del 2.008 vaig recomanar el llibre del poeta basc Kirmen Uribe "Mientras tanto dame la mano" amb el que l'any 2.002 va guanyar el Premio de la Crítica i va ser finalista del Premio Nacional de Poesía .També va ser finalista al millor llibre de poesia traduït a l'anglès l'any 2.007. Hi ha molt poca obra traduïda d'en Kirmen en castellà i català.
Ara, i gràcies a un nou premi, el Nacional de Narrativa del 2.009, podem gaudir d'aquest escriptor sorprenent.

Bilbao - New York - Bilbao , és la primera novel·la del poeta. Em direu per què recomano una novel·la a "Dissabtes poesia". La resposta és fàcil, és un llibre molt poètic. La seva manera d'escriure és molt hàbil. Llegir aquesta auto-ficció puc assegurar-vos que us resultarà molt plaent .El llibre ens parla de tres generacions de la mateixa família. A la narració llegireu cartes, poemes, e-mails, records,... I per acabar el llibre el poema Nacer dedicat al seu fill Unai.
Un petit regal. A la pàgina 201 en Kirmen escriu:

"Perder y ganar. Morir y nacer. La mayoria de los niños vienen al mundo con cero años. Pero los hay que nacen con varios meses, o con tres años, o con siete. Unai nació a mis ojos con trece años.
NACER


Naciste a mis ojos con trece años
Así de repente.

Fue un parto muy original,
pues naciste mientras cenábamos una pizza.
No hubo embarazos,
ni noches en vela, ni pañales.
No te llevé a la escuela tu primer día,
cogido de la mano.
No te enseñé a jugar al escondite
ni al juego del truquemé.
No te llevé a la playa
a ver aquel delfín enfermo.

Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,
y que todos los días lo echo en falta.
Pero naciste con trece años,
así, de repente, y con una pizza.

Sé que en realidad viniste al mundo
en una fría primavera en Dinamarca.
Y que los prados estaban helados en tu día.
Ya sé que tienes padre,
que tienes gente que te quiere a tu alrededor,
amigos, primos, tías, abuelos
y cómo no, una madre.
Y es que nadie es sólo para uno mismo.
Hay que aprender a compartir
a aquellas personas que amamos.
Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.

Sólo te diré,
que soy yo el niño cuando estoy contigo,
y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,
como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,
como si fuera la primera vez que veo a un delfín enfermo.

Sólo te diré,
que tú has nacido de verdad para mí,
aunque hayas nacido con trece años,
así, de repente, y con una pizza. "



Bona lectura !
Atentament.
Senyor i

diumenge, 14 de març del 2010

Recordant Miguel Delibes (2).

Volia proposar-vos un llibre i una pàgina web. El llibre no és una de les seves novel·les que tothom coneix i molts heu llegit. L'any 2.003 la petita editorial RqueR va publicar "Tres pájaros de cuenta y tres cuentos olvidados". El cuco, la grajilla i el cárabo són les tres petites narracions que van aparèixer l'any 1.982 formant part d'una col·lecció pensada per a nens. Per això són històries poc conegudes."La vocación","Bodas de plata" i "El otro hombre" són els tres cuentos olvidados que completen el llibret. Aquests els va escriure a la dècada dels cinquanta però és la primera vegada que es publiquen en un llibre.



Delibes va ser director del diari El Norte de Castilla de Valladolid . La segona proposta d'avui és remenar i remenar en la pàgina que Ramón García Domínguez ha dissenyat per aquest diari que tant i tant estimava Delibes.




Font: El Norte de Castilla. Miguel Delibes en su refugio veraniego de Sedano.

Descobriu els relats curts de Delibes i doneu un bon cop d'ull a l'enllaç anterior.
Atentament.
Senyor i

dijous, 11 de març del 2010

Ja no són bessones !

Al juliol del 2.008 vam descobrir una coberta bessona a la del llibre d'en Manuel Baixaulí "L'home manuscrit". En aquell moment ens va semblar curiós constatar que el llibre "Libro de Libros" tenia la coberta igual. El magnífic quadre d'en Carl Spitzweg "Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca) era el protagonista de les dues cobertes.
Avui, nens i nenes, m'he quedat bocabadat. Passejant pel carrer major he decidit passar una estoneta remenant llibres, i.... una de les novetats de Editorial Eneiga, "El narrador de cuentos" de Saki,.... té la mateixa coberta !!!


Editorial Moll, 451 editores i Editorial Eneida han triat la mateixa coberta. Ja no parlem de cobertes bessones, ara tenim cobertes trigèmines !!!
Atentament.
Senyor i

diumenge, 7 de març del 2010

Família de llibreters.

Avui volia tornar a l'ofici de llibreter de vell. Entrar en una d'aquestes llibreries, remenar i remenar entre llibres vells, antics, revistes que en el seu moment eren de referència, és transformar-te en el pirata que ha descobert un magnífic tresor.
L'estiu del 2.008 vam donar un cop d'ull a la llibreria El genet blau, que des de l'any 2.000 es dedica l llibre antic.
Passejant pel carrer cavallers he recordat, just davant de casa seva al número 22, a la família Aluja-Farré, que des de l'any 1.978 ofereixen als lleidatans el seu savoir-faire en el món del llibre i la cultura. Encara que al carrer no hi havia ningú ,el ritme del garrotín dominava l'atmosfera d'aquest racó de la Lleida antiga. Dos projectes de la família han omplert la ciutat de llibres i llibres. L'any 1.978 van obrir la llibreria Ereta i al tancar-la l'any 1.987 va néixer la llibreria Totem on encara podeu buscar aquell llibre que no trobeu enlloc.

La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.

Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.

Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .

Recordeu els aficionats al llibre vell, si passegeu pel carrer major, agafeu forces per pujar el costerut carrer cavallers i passar una bona estona a Totem.
Ja he dit abans que un dia parlarem de la llibreria Ereta. Però per obrir boca una curiositat. L'any 1.978 es va realitzar la primera exposició. Era una exposició col·lectiva d'artistes joves , si estic ben informat un dels artistes és col·laborador del blog. No és així senyor H?
Atentament.
Senyor i

dimarts, 2 de març del 2010

Papelgel ?

Estava passejant per la comarca del Pallars Jussà i vaig decidir tornar a visitar el Castell i l'església de Santa Maria de Mur. Feia una colla d'anys que no pujava i sempre és molt agradable aprofitar el sol d'hivern per gaudir d'aquest paratge.
L'any 1.919 van comprar les pintures romàniques de Santa Maria de Mur i es van traslladar al Museum of Fine Arts de Boston.

La visita a Santa Maria em va deixar bocabadat. Les pintures tornàvem a lluir als absis de l'església . No , nens i nenes, no és que els americans hagin pensat que el millor lloc per aquestes magnífiques pintures és el raconet lleidatà on van ser creades...

Les pintures s'han reproduït per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. A partir de les imatges rebudes del museu de Boston. I+D Papelgel en fa una còpia exacta.

Fotografia: web de Papelgel

Julio Gómez Portela és el director de I+D Papelgel , i l'inventor d'aquesta tècnica innovadora que ens permet " retrobar-nos" amb aquestes joies escampades per diferents museus del món.



Un cop feta la impressió de la fotografia s'aplica un producte que torna el material elàstic i així es pot adaptar a les irregularitats de la superfície on s'ha de col·locar. Aquest producte també serveix per facilitar el transport del dibuix al mur.

Aquesta "calcomania" gegant no s'aplica directament sobre el mur sinó sobre una superfície especial feta a base de fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb morter d'arena de pissarra. Aquesta estructura està separada uns centímetres de l'absis original.
Un petit regal, en Julio Gómez ens explica en aquest vídeo de patrimoni.gencat la tècnica del Papelgel.


Atentament.
Senyor i