dijous, 30 d’abril de 2009

Chillida a Lleida (2).

Ahir l'Ignacio Chillida Belzunce va inagurar l'exposició Chillida 1980-2000. Mentre fotografiava l'entrada perquè em semblava molt interessant el conjunt de l'escala i la gran fotografia, va pujar l'Ignacio que estava fent els últims retocs a l'exposició de la que és comissari.

Em feia molt respecte, ell havia treballat molts anys amb el seu pare; però la curiositat com sempre va guanyar. Li vaig explicar que al blog de la biblioteca ens agrada parlar de les activitats culturals de la nostra ciutat., i ell no va tindre cap inconvenient en que li fes una fotografia per al nostre blog abans de mudar-se per fer la conferència.

La conferència inaugural va ser magnífica. Amb l'Ignacio vam fer un passeig pel Museo Chillida-Leku. Ens va explicar que els seus pares, Eduardo i Pilar, van visitar per primera vegada la finca de Zabalaga l'any 1983, i van quedar impactats pel caserio datat al 1543. Malgrat el seu estat ruinós, van comprar-lo amb una part de la finca. La tasca de restauració del caserio de Zabalaga va ser titànica i va durar una colla d'anys. Van anar comprant més finques, i ara podem gaudir de 12 hectàrees amb més de 40 escutures, roures, magnolies, faig,...Un passeig inoblidable.


Ens va explicar històries d'algunes escultures fetes pel seu pare. La manera com treballava, el protagonisme de l'espai, els valors, la tolerància, la llibertat i la gran importància de la seva dona: Pilar.
Desprès de la conferència es va inagurar l'exposició que recull obres dels darrers vint anys de Chillida. Tenim escultures, projectes públics, terres, dibuixos, collages, gravitacions, alabastres. Una sorpresa molt agradable va ser la prersència de la vidua de Chillida. Pilar Belzunce va agrair emocionada l'interès de la gent per les obres de l'Eduardo; i l'Ignacio ens va convidar a baixar i gaudir de l'exposició.

No oblideu que fins al 26 de juliol podeu visitar aquesta exposició al Caixa Forum de Lleida.
Atentament.
Senyor i

divendres, 24 d’abril de 2009

Chillida a Lleida.

A partir del proper dijous 30 d'abril podrem gaudir al Caixa Forum de Lleida de l'exposició Chillida 1980-2000. El seu fill Ignacio és el comissari de l'exposició i el director de l'Àrea Obra i Artística del Museo Chillida-Leku. El dia abans donarà la conferència inaugural 1980-2000: temas fundamentales en la obra de Chillida.Voldria recomanar-vos una pel·licula -editada també en DVD-, i un llibre de la seva filla Susana que ens ajudaran a comprendre al gran escultor.

Chillida El Arte y los Sueños és l'obra amb la que Susana Chillida va culminar un doctorat a la Universitat de Columbia de Nova York. La filla darrera de la càmera ens ensenya la forma de treballar i de plantejar-se les coses que tenia el seu pare; un dels millors escultors del segle XX. La pel.licula ens permet descobrir el procés creatiu amb unes imatges de gran bellesa.

El llibre Chillida,el Arte y los sueños. Memoria de las filmaciones con mi padre. ens presenta els motius, la recerca de col·laboradors , els moments d'angoixa, les reflexions al voltant d'aquesta pel.licula. Editat l'any 2003 per el Servicio Editorial de la Universidad del PaisVasco, és un llibre molt recomanable per aquells que voleu conèixer més a fons a l'Eduardo.
Atentament.
Senyor i

Capturar la bellesa

Fins al dia 8 de maig podem descobrir les magnífiques fotografies de Joan Manel Puig en el marc de l'exposició Instants de Natura.Si us agraden la fotografia, la natura i els ocells; heu de passejar fins a la Sala Coma Estadella al carrer Enric Granados. Tots els amants de la fotografia sabreu valorar la tasca feta. Un instant de natura implica hores i hores de feina i paciència.

Les planes de cereals de Bellcaire, el Delta, espais molts propers i desconeguts. Doneu un cop d'ull a les fotografies d'ocells que ens proposa en Joan Manel a la seva web, i entendreu perquè aquest fotògraf de les terres de Lleida mereix una visita a la seva exposició.
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 d’abril de 2009

Un drac al monestir.

Nens i nenes del Sant Jordi avui és un dia molt, però molt especial. Voldria desitjar-vos un dia ple de llibres, de jocs i de lectura i fer-vos dos petits regals.
Hi ha una colla de contes i llegendes que parlen de cavallers i de princeses, reis, castells,.... En aquell moment històric els monestirs també eren molt importants.
Contes al voltant del claustre , és una molt bona iniciativa d'una colla d'escoles en la que nens i nenes que han visitat algun dels tres monestirs de Cister de Catalunya: Vallbona, Poblet o Santes Creus; escriuen històries fantàstiques.
Molt aviat parlarem al blog de la Biblioteca del Monestir de Poblet. El dia que vaig estar amb el monjo encarregat de la biblioteca em va deixar uns llibres per buscar informació i així poder-vos explicar moltes coses. En el magnífic silenci regnant, mentre estava llegint, un soroll esgarrifós em va espantar. És difícil de creure, però al costat de la finestra hi havia un drac molt enfadat. En el moment que pensava que no podria sortir d'allà, va entrar Sant Jordi i davant dels meus ulls astorats el va matar. Tinc una fotografia que demostra tot el que he dit.


Bon dia de Sant Jordi a Tothom!
Atentament.
Sentor i

dimarts, 21 d’abril de 2009

Les escultures viatgeres.

Passejant pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, decideixo descansar una mica al jardinet central. Només entrar al jardí em quedo parat. Entre els arbres veig les escultures de Juan Muñoz. Molt amablement m'expliquen que aquesta exposició es podrà visitar fins al 31 d'agost.

En el blog de la biblioteca hem vist les exposicions d'aquest fantàstic escultor al Centre d'Art La Panera de Lleida i al Museu Guggenheim de Bilbao. Està clar que a aquests enigmàtics personatges els hi agrada viatjar.
No deixeu de visitar aquesta exposició si aneu a Madrid, quedareu francament sorpresos amb les enigmàtiques escultures de Juan Muñoz.
Atentament.
Senyor i.

El misteri de Gazteluondo (2).

Al març del 2008 vam investigar El Misteri de Gazteluondo. Parlava d'un ofici molt desconegut però, a partit d'unes pistes, els nens i nenes van descobrir la resposta: Era un molí de marea.
Els molins de marea eren propis de mars que canvien de nivell: marea alta i marea baixa. A Catalunya no es donen aquestes condicions i vam estudiar un molí del País Basc.
Els molins de marea tenien un petit embassament que s'omplia al pujar la marea. Desprès només calia utilitzar l'aigua emmagatzemada per fer funcionar el molí.
El passat dijous vaig quedar gratament sorprès. En David del Museo Plasentia de Butron de Plentzia havia llegit la nostra història i m'enviava una fotografia del molí original.

Podeu veure a la dreta, l'edifici del molí i el mur que contenia les marees. Ràpidament vaig fer-li un correu electrònic per agrair-li la fotografia i demanar un mica més d'informació. L'endemà, en David em tornava a sorprendre. Voldria compartir la seva informació amb tots vosaltres:

Te intentaré conseguir mas informacion. De momento te mando un articulo adjunto que se titula "Algunas noticias del molino de marea Gazteluondo (Plentzia) y su venta en 1810" y un link con una pequeña reseña sobre la historia de Plentzia y parte de su patrimonio, en el que se puede leer algo sobre el molino: http://www.uribetur.com/es/117/historia-0
"El Parque Gazteluondo recorre la margen derecha de la ría por terrenos ganados a la marisma, varios paneles nos informan de la gran riqueza ecológica de la zona de Txipio y su importancia como punto de descanso y alimentación para las aves. Merece la pena hacer un alto en nuestro recorrido para contemplar la instalación que recuerda el antiguo emplazamiento del Molino de Mareas de Gazteluondo, del que se tiene constancia escrita desde 1506.

Los molinos de marea aprovechaban la energía marina para realizar la molienda. Para ello se construía un muro dentro del estuario que permitía el llenado del embalse (antepara) durante la pleamar a través de unas compuertas. Una vez colmado el depósito se cerraban las compuertas y sólo resta esperar a la bajamar para moler.

Gazteluondo era un molino poco común, ya que trabajaba con cinco pares de piedras, cuando lo habitual era utilizar dos pares. En el entorno podemos observar algunas de estas antiguas piedras. Se mantuvo en funcionamiento en la margen derecha de la ría hasta 1960, como un elemento fundamental del paisaje de marisma en unos tiempos en que el hombre estaba más unido a su entorno"
.
Un saludo
David

Nens i nenes, com podeu veure sempre hi ha gent que vol compartir i ajudar-nos a descobrir coses noves.
Gràcies David.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 19 d’abril de 2009

Nissaga d'hostalers.

Aquesta passejada era molt especial. Molts cops havia estat a Poblet, però era la primera vegada que podria entar a la Biblioteca del Monestir i ensenyar-la als nens i nenes de l'escola. A les 11 Fra Xavier Guanter, el bibliotecari del monestir, m'esperava. Com que m'agrada ser puntual, i volia caminar una mica pel paratge del bosc de Poblet, vaig sortir de Lleida aviat.
El paissatge és fantàstic i després d'una bona caminada vaig passar per la Font de l'Abat Siscar per beure les aigües de ferro i de magnesi.

 
Tenia una mica de gana, per això vaig entrar a l'Hostal Fonoll. El cinquè Miquel de la nissaga dels Fonoll, em va explicar l'ofici que fa més de 150 anys fa la seva família. L' Hostal Fonoll de Poblet s'ha dedicat des de el seu origen a l'atenció dels viatgers. És una masia catalana datada aproximadament l'any 1600, i ha tingut els noms de "Mesón del Monasterio" o "Cavallerisses del Real Monestir de Poblet".


Va començar aproximadament l'any 1835 amb el senyor Francisco Fonoll, i una colla de Miquels Fonoll han continuat amb la passió per la cuina i hostatgeria. Miquel Fonoll Calbet (1855), Miquel Fonoll Callau (1877), Miquel Fonoll Solé (1907), Miquel Fonoll Roselló (1945 ), Miquel Fonoll Vericat (1976) i Miquel Fonoll Rocamora (2002).

Quan el Miquel Fonoll Vericat m'explicava anècdotes de la feina, va entrar el seu fill de set anys, Miquel Fonoll Rocamora, i la seva simpatia deixava clara la continuïtat de la nissaga dels hostalers Fonoll de Poblet.
Agraeixo les explicacions al Miquel i que abans de marxar em regalés una fotografia de la nissaga hostalera.
- Adéu i gràcies Miquel. No puc fer tard a la cita amb el bibliotecari.Nens i nenes molt aviat al blog podreu descobrir els secrets de la Biblioteca del Monestir de Poblet.
Atentament.
Senyor i

10 anys sense José Agustín Goytysolo (2).

El dissabte 4 d'abril vam recordar els 10 anys de la mort de José Agustín Goytisolo.
Carme Riera i Ramón García Mateos escriuen al pròleg del llibre José Agustín Goytisolo Poesía completa :
...."A esa popularidad contribuyeron sin duda los cantautores que musicaron o divulgaron composiciones suyas, como Rosa León, Joan Manuel Serrat, Amancio Prada, Soledad Bravo, Mercedes Sosa, Kiko Veneno, Raimundo Amador, Muchachito y Peret, el grupu Lauta, los Goliardos o el grupo de rock Los Suaves. Entre todos ellos destaca Paco Ibáñez, con quien Goytisolo compartió en varias ocasiones los escenarios de diversos teatros de la Península, abarrotados para escucharles, en una época en que el compromiso poético ya había pasado de moda...".Avui volia recomanar-vos el disc Paco Ibáñez canta a José Agustín Goytisolo.


Editat el 2002 per "A flor del tiempo" , ens permet gaudir dels poemes d'en Goytisolo musicats pel Paco Ibáñez, de les pintures de Guinovart i recordar els magnífics recitals que ens van oferir aquests dos amics de la mà de la fotografia de Ricard Cugat.

Atentament.
Senyor i

dissabte, 18 d’abril de 2009

Trencaclosques gegant.

Passejant pel carrer Sant Martí, just al davant del Mercat de Pla, veig al terra uns éssers fantàstics envoltats de blocs de pedra. Amb molta cura m'apropo, la curiositat em domina.Amb una mica de por començo a fer fotografies. Un operari em diu:
- No tinguis por, senyor i , no et faran res, són de pedra.
- I què són?
- Diuen que tritons i dofins.
Molt amablement m'expliquen que la seva feina és muntar un trencaclosques gegant de 6,9 metres d'alçada per 5,5 metres d'amplada.
- Renoi, quin trencaclosques!
- I les peces pesen molt i ens calen unes eines especials per col·locar-les al seu lloc.
Ara veig que cada bloc de pedra està numerat i m'expliquen que així la feina és més fàcil.
- El que tens al davant són les peces de La font dels Tritons o dels Dofins .Aquesta font de l'any 1798 estava a l' Almodí Vell, vora la Catedral i als anys seixanta la van desmuntar. Però abans de fer-ho van numerar els blocs de pedra per facilitar la feina de tornar-la a muntar.Tots aquests anys ha estat guardada a la Suda.

La font d'estil neoclàssic es preveu que estigui enllestida a finals del proper mes de juny. Aquesta nova plaça al costat de les escales d'accés a la Seu Vella forma part del conjunt d'actuacions de recuperació del centre històric.
Nens i nenes molt aviat tornaran a Lleida els Tritons i els Dofins.
Atentament.
Senyor i

dijous, 16 d’abril de 2009

Un cop d'ull a la Biblioteca Nacional.

Estava gaudint del cel fantàstic de Madrid i un edifici del Paseo de Recoletos em va cridar l'atenció. De cop i volta em trobo just al davant de la Biblioteca Nacional.És la institució bibliotecària més important de l'Estat i s'encarrega de reunir, catalogar i conservar fons bibliogràfics produïts en qualsevol de les quatre llengües oficials de l'Estat.

Podem consultar manuscrits, incunables, gravats, dibuixos, cartells, fotografies, partitures, documents sonors, mapes,... i evidentment, llibres i llibres.I em direu, senyor i , què és un incunable? Doncs, és un llibre imprès abans de l'1 de gener del 1501, i a la Biblioteca Nacional n'hi ha 3.100.
Va ser fundada l'any 1712 per Felip V com a Biblioteca Pública de Palau. L'any 1836 va deixar de ser propietat de la corona i ja va rebre el nom de Biblioteca Nacional. El 16 de març del 1896 es va obrir al públic a la seva seu actual.

Com hi ha molts fons de la Biblioteca estan dividits en dues seus: La del Paseo de Recoletos a Madrid i la seu d'Alcalá de Henares.
Hi ha sales especialitzades en temes concrets. A la Sala Cervantes tenim els manuscrits, els incunables i els rars.A la Sala Goya tenim dibuixos, gravats, fotografia i cartografia. I a la Sala Barberini: partitures, registres sonors i audiovisuals.
Sala Cervantes. Fotografia web de la Biblioteca Nacional

Per entrar cal fer-se un carnet de lector amb el que es poden consultar impresos i llibres editats a partir del 1.931. Per a treballs de recerca en els que es vol consultar fons més antics cal fer-se el carnet d'investigador.

Sala Barberini . Fotografia web de la Biblioteca Nacional.

La Biblioteca Nacional disposa a totes les sales de lectura de la cobertura WI-FI i amb el teu portatil, de forma gratuita pots navegar i navegar.
Si voleu visitar la Biblioteca cal fer-se el carnet, o no us deixaran entrar.
Atentament.
Senyor i.

dimecres, 15 d’abril de 2009

L'oreneta i el rei Jaume I

Nens i nenes del Sant Jordi, avui tinc un petit regal. La gent del Projecte Orenetes m'han enviat el Bulletí electrònic del mes d'Abril. M'ha agradat una petita història de respecte entre un rei i una oreneta. Copio del Butlletí :
L'oreneta i el rei Jaume I
El rei Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oreneta va arribar-hi amb les seves companyes, li va agradar el lloc i que s'hi quedà. Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que els aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L'oreneta, de seguida, se'n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seves companyes, passant no paraven de dir-li: _Vigila! No el facis allí...Les tendes són de roba...Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà... Però ella com si res. Volia el seu niu allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d'or amb ratlles vermelles, com una flama. Un cop fet el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van néixer unes orenetes més vives que mai. Ara, que la pobra oreneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquits a centenars, a milers, i no parava d'entaforar-los a les boques de les orenetes, sempre obertes de bat a bat. Mentre l'oreneta s'afanyava pel menjar dels fills, el rei Jaume es disposava a avançar cap a València.

 
Imatge: Oreneta cuablanca. Enric Badosa. Projecte orenetes.

Va sortir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatlles i a punt de muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oreneta, en sentir com el pal es movia, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seves orenetes. Desesperada començà a volar i xisclar... Aleshores, el vol desesperat de l'oreneta va fer que el rei alcés ulls, i ell, com a bon rei, sí que se'n va adonar del que passava. -Atureu-vos- va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oreneta hi ha fet el niu a la nostra fe i fins que no se n'haurà anat amb els seus fills la nostra tenda romandrà alçada. L'oreneta, que va entendre el que passava, voleià al cap del rei com si li agraís el gest i va retornar al niu on els petits badaven. Tota la seva vida se'n va recordar. Quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiés la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. Quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit a la seva crònica, perquè tothom ho sabés.
Gràcies per aquesta història.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 13 d’abril de 2009

Libreria Gabriel Molina, una llibreria amb molta història.

Passejant per la Calle Mayor trobo un petit carrer, la Travesía del Arenal ; i al número 1 em quedo molt gratament sorprès, estic veient la llibreria més antiga de Madrid: Libreria Gabriel Molina.
Va començar com a paradeta al carrer i es va transformar en la Libreria de los Bibliófilos Españoles. Inaugurada al 1880 ha anat passant de generació en generació de la família del Gabriel Molina. Ara els besnets, l'Antonio i l'Alfonso porten el negoci. La façana de rajola groga amb sanefa de flors ens explica en que està especialitzada: Libros antiguos, Libros Modernos, Literatura e Historia, Ciencias y Artes.També hi ha llibres nous perquè cada vegada és més difícil trobar llibres antics i ara no es formen biblioteques importants. A més a més, quan apareixen llibres antics, ràpidament van a les fundacions o als museus. Un llibre és antic si té més de 100 anys, però els editats abans de la Guerra Civil també els consideren com antics. Aquests llibres formen part del patrimoni històric.



A la llibreria podem veure alguns llibres del S.XVI, però la majoria son del XIX. Fa 108 anys es va fer l'última reforma de la llibreria. A partir del 1899 va publicar el Boletín Bibliográfico Mensual de Libros Antiguos y Modernos ; i al 1906 van aconseguir el títol de Libreria de los Bibliófilos Españoles.
El fundador, Gabriel Molina Navarro, va reunir més de 120 edicions de El Quijote i més de 500 treballs sobre Cervantes. Alguns dels seus llibres ens parlen de la seva passió pel llibre antic. L'any 1924 va publicar "Libreros y editores de Madrid durante cincuenta años", i al 1930 "Libros antiguos, raros y curiosos". ( Font Vikipedia)
Una anècdota per acabar:
"Por favor, ¿puede enseñarme los bolíbrafos?", dicen que les pidió un día una señora. Y ante la mirada atónita de Antonio, preguntó:"¿Pero no es ésta la librería de los bolígrafos españoles?".
Font: Disidencias. Revista de Ideas, Cultura, Alternativas.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 12 d’abril de 2009

La Cuesta de Moyano.

L'any 1925 un grup d'intel·lectuals, llibreters i escriptors van demanar a l'Ajuntament de Madrid un espai per instal·lar una fira del llibre. El carrer Claudio Moyano va ser el lloc escollit i encara avui , tocant a la reixa del Jardín Botánico, trobem trenta casetes de venda de llibres antics, d'ocasió, descatalogats...

La Cuesta de Moyano l'any 1925 . Fotografia del blog El Bibliófilo Enmascarado. Noticias. Libros a 20 céntimos.

Des de llavors és un espai molt estimat pels madrilenys aficionats als llibres de vell. Sempre fidels als lectors només han faltat d'aquest carrer del 1.936 al 1.939 per la guerra civil i del 2004 al 2007 per un incendi d'una subestació elèctrica.

La Cuesta de Moyano al 1949. Fotografia de Madrileños en el exterior.

Aprofitant aquest contratemps, i mentre el llibretes van anar al Paseo de Prado durant tres anys, l'Ajuntament va fer una gran remodelació de la zona. Ara és un passeig peatonal, un espai ple de gent i llibres.

Les casetes s'han reformat amb l'objectiu que siguin exactament iguals a les de l'any 1925.
Abans als llibres de vell, en castellà tenien el nom de "libros de lance". En Camilo Josó Cela al seu llibre Viaje a la Alcarria ( 1.948) cita aquest espai.
"Cae por la cuesta de Moyano un alegre carrito de hortalizas. Los puestos de libros de lance guardan herméticamente, su botín inmenso de vanas ilusiones que fracasaron, ¡ay! sin que nadie se enterase".

Si passegeu per Madrid no deixeu de donar un tomb per la Cuesta de Moyano.
Atentament.
Senyor i
Recorda, també: llibres-i-llibres-les-ribes-del-Sena

dilluns, 6 d’abril de 2009

Petites històries.

Nens i nenes , tots esteu gaudint d'unes merescudes vacances. Ja falta poc per acabar el Llibre de Sant Jordi que aquest any serà magnífic. Per això volia recomanar-vos la col·lecció Petites Històries de Editorial Mediterrània. Aquesta col.lecció vol apropar-nos a la història del nostre país. Ja han sortit més de 200 títols, tots ells il·lustrats per la Pilarín Bayés.
Els llibres tracten de costums, personatges, museus, festes, ...Una suma de petites històries que us farà descobrir una gran història, la nostra.

 Qualsevol dels títols és interessant, però us volia proposar la lectura de La petita història del Monestir de Poblet , escrita per Jesús M.Oliver i editat l'any 2005. Poblet és un referent molt important quan parlem de la nostra història.
Espieu els secrets de Poblet. Que tingueu una grata lectura.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 4 d’abril de 2009

Rajoles de cartró pedra a Lleida.

Nens i nenes del Sant Jordi, aquesta tardor vam descobrir qui era l' Hermenegildo Miralles fabricant de rajoles de cartró. Al vídeo de TV3 que podeu veure en " El misteri del bosc de Poblet (2) " l'Aitor Quiney restaurador de la Biblioteca de Catalunya ens explica que queden molt poques mostres de rajoles de cartró pedra i que al Museu Morera de Lleida hi ha un plafó decoratiu i petites peces.
Com sempre us dic, la curiositat és molt important. Cal preguntar, saber escoltar, i sempre hi ha gent amb ganes de compartir i descobrir-nos coses noves.
Gràcies a Francesc Gabarrell, conservador del Museu Morera que molt amablement m'ha enviat informació i una fotografia, avui podrem conèixer aquest plafó decoratiu.
L'obra esta feta amb 40 rajoles de cartró i mesura 2 X 1,40 metres.Va ser donada per Maria Teresa Barrio vídua de Llobet al Museu d'art Jaume Morera l'any 1985. Aquest plafó va sortir publicat al llibre Els tresors dels museus de Lleida que l'any 2006 va treure per entregues el diari Segre.
 
Fotografia:Museu d'Art Jaume Morera, Lleida ( núm.inv. 0701)

El lleidatà Carles Llobet, des del 1897 va ser el dibuixant-director artístic dels tallers d'en Miralles. Fou el responsable de la decoració de l'Hotel Terminus de Puig i Cadafalch, de l'Hotel Colón d'Audet i del restaurant Torino de Gaudí.
Aquest plafó que representa un gall d'indi formava part de la instal·lació de la Casa Miralles a l'Exposició Universal de Paris del 1900.
Ara els fons del Museu Morera es traslladen al nou magatzem del Bisbat. Tot està en caixes, però en Francesc m'ha dit que potser abans de l'estiu em podrà ensenyar obres més petites del mateix autor. Ja us les ensenyaré!
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: 10 anys sense José Agustín Goytisolo.

El dijous 19 de març va fer 10 anys que ens vam quedar sense la seva veu.
En aquest desè aniversari voldria parlar-vos de dos records i una novetat editorial.
Recordo el llibre Palabras para Julia y otras canciones editat per Laia Literatura l'any 1980 . Dedicat a Paco Ibáñez i amb el pròleg d'en Manolo Vázquez Montalbán Goytisolo, un poeta de perfil. Ara el tinc entre les mans i encara veig el preu escrit amb llapis: 320 pessetes , és a dir gairebé 2 euros. Es poden comprar joies ara per 2 euros?
Poemes d'aquest llibre com: Palabras para Julia , El lobito bueno , Me lo decia mi abuelito, musicats per Paco Ibánez; ja formen part d' una època on tot semblava possible.

El segon record em porta a les festes de tardor del 1996 .L' Auditori Municipal es va omplir d' emocions. El Paco Ibañez i en José Agustín Goytisolo, vestits estrictament de negre van fer un concert inoblidable La voz y la palabra. Poesia, cançons i molt fum d'aquests dos fumadors empedreïts.
I per acabar una novetat editorial. Lumen ha publicat aquest passat mes de març el llibre José Agustín Goytisolo Poesia completa. Carme Riera ,-gran divulgadora de l'obra de José Agustín,-és la responsable d'aquesta edició, de les notes i el proleg , conjuntament amb Ramón García Mateos.

Un petit regal. Del llibre Palabras para Julia y otras canciones, el poema "El canto rodado".

El canto rodado.

Como la piedra amigos
como el canto rodado
en perpetuo combate
con el agua y los años.

Sí sed como la piedra
como el canto rodado:
puros y resistentes
terribles y obstinados.

Atentament.
Senyor i

dimecres, 1 d’abril de 2009

Xavier Gosé un artista elegant.

Fins al 28 de juny podem gaudir al Museu d'Art Jaume Morera de l' exposició Xavier Gosé ( 1876 - 1915) De la Barcelona d'Els Quatre Gats al París elegant.
Xavier Gosé fou una de les figures destacades de la il·lustració europea dels primers anys del segle XX. Les seves obres , situades entre l' Art Nouveau ( modernisme) i l' Art Déco , us sorprendran per l' elegància.
Es va formar a Barcelona on es relacionà amb artistes com Ramon Casas, Santiago Rusinyol, Pablo Picasso i freqüentà la mítica cerveseria Els Quatre Gats.

 
L'any 1900 va anar a País amb altres companys de generació, on va publicar els seus dibuixos a diferents revistes satíriques i del món de la moda. En aquella época París era el centre creatiu més important d'Europa. Les obres de Gosé van recollir gràficament el París de la Belle Époque. Però l'any 1914 va tornar a Lleida geument malalt, on va morir de tuberculosi només amb 38 anys.
Atentament.
Senyor i