diumenge, 28 de desembre de 2008

Últimes imatges del taller.

Al juny d'aquest any hem parlat del centenari del naixement del Leandre Cristòfol i d'algunes de les activitats i jocs organitzats pel blog de la biblioteca per celebrar-ho .
Ara, fins al 9 de març del 2009 a la Sala Gòtica Institut d'Estudis Ilerdencs , podeu gaudir de l'exposició Leandre Paisatge Darrer; on de la mà de les fotografies de l' Àlex Francès veiem com era el taller del Leandre Cristòfol uns dies abans del seu enderroc. Mobles, petits objectes, estris plens de pols... Un espai , en el seu moment ple de projectes, idees,... a punt de desaparèixer, de ser un munt de runa.
 Les fotografies estan acompanyades per textos de Carles Guerra, Txema Martínez, Joan Margarit, Jordi Jove, Perjaume i Anselm Ros.
Molts cops , quan era un nen, havia vist al "petit fuster d'Os de Balaguer" treballant al seu taller. Ens agradava amb els companys d'escola mirar. a traves del vidre, aquell espai misteriós.
Amb l'exposició de l'IEI s'han despertat els records.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 22 de desembre de 2008

Cartier-Bresson a Lleida.

Fins al proper 5 d'abril podeu gaudir al Caixa Forum de Lleida de la magnífica exposició Henri Cartier-Bresson Fotògraf. Poques vegades podem veure a la nostra ciutat autors d'aquest nivell i és per això que si us agrada mínimament la fotografia, la visita és obligada. Amb la col·laboració de la Fondation Henri Cartier-Bresson i de Magnum Photos tenim 133 fotografies que comprenen el periode 1932-1979 i que tracten totes les facetes del seu treball: paisatges urbans, fets històrics, retrats anònims,... Les seves fotografies ens parlen de les profundes transformacions del món al llarg del segle XX.

Cartier-Bresson fotografiat per René Burri. Magnum Photos.

Yves Bonnefoy ens diu en un assaig sobre el fotògraf: "Quan observo una obra d'Herni Cartier-Bresson, primer em sorpren que hagi pogut estar en el moment i el lloc adequats en que es produïen situacions amb tanta abundància de gent, tan intenses. Ara bé, em sembla que, més que no pas això, es tracta de saber captar el que allò que anomenem realitat s'entesta en oferir-nos .
El mateix Cartier-Bresson diu a la seva obra L'imaginaire d' Àprès Nature: "Fotografiar és reconèixer, en un mateix moment i en una fracció de segon un fet i l'organització rigorosa de les formes percebudes visualment que l'expliquen i li donen sentit". Si ja és difícil ser capaç d'això, encara ho és més aconseguir el que ens diu al continuar la cita : " És situar en el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor.És una manera de viure".Una exposició imprescindible !
Atentament.
Senyor i

diumenge, 21 de desembre de 2008

El misteri de les mènsules de l'Anunciata.

Nens i nenes del Sant Jordi, ara que teniu uns dies de merescut descans us proposo que amb les vostres famílies llegiu el llibre La construcció del claustre de la col·lecció Els Secrets de la Seu Vella. El passat mes de juliol el blog va recomanar aquesta col·lecció que ja podeu consultar biblioteca de l'escola. De la mà d'en Josep i la Núria Piqué - pare i filla-, i acompanyats de la misteriosa ànima Maria coneixereu molts dels misteris de la nostra Catedral Vella.

A més a més de llegir el llibre us proposo pujar i visitar aquest fantàstic monument. Gaudiu del claustre, però no marxeu sense donar un cop d'ull a la porta de l'Anunciata. En el llibre els protagonistes entren a la Seu Vella per aquesta porta.Antigament, a cada banda de la porta hi havia dues imatges, una era la Verge Maria i l'altra l'arcàngel Gabriel , recordant el moment en que l'arcàngel anuncia a Maria que tindrà un fill. Per això es diu porta de l'Anunciata. Avui aquestes imatges les podeu veure al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.


























Dibuix de Josep Piqué

























Aquesta porta també era coneguda com la porta de les Núvies, ja que era per on entraben les noies que es casaven a la Seu Vella.
A partir de les obres que s'han fet a la façana de la porta de l'Anunciata, han descobert casualment la pintura que la guarnia.
Aixequeu el cap i mireu les mènsules. Ara tenen un aspecte semblant al que tenien al segle XIII, quan les van fer.

Amb el pas del temps s'havia perdut aquesta policromia , i ara tornen a lluir els colors originals.
Aquest Nadal doble plaer: llegir i descobrir curiositats dels nostres monuments.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 20 de desembre de 2008

Dissabte poesia . Misteriosament feliç.

Si doneu un cop d'ull a les entrades de poesia del nostre blog, queda clar que apreciem molt l'obra d'en Joan Margarit. El seu últim llibre, "Misteriosament feliç", editat per Proa, no és un llibre trist i pessimista. Amb la lectura tranquil·la dels seus poemes t'adones que molts cops, malgrat les estrebades que ens dona la vida es pot ser misteriosament feliç.
En el doble tastet d'avui m'agradaria regalar-vos el final del poema Ordre In Memoriam Ángel González on defineix de forma excel·lent l'obra del poeta asturià; i el poema L'amor que no m'espanta.
Ordre (fragment)

... Així ha estat per mi la teva poesia:
un lloc net, ben il·luminat.

L'amor que no m'espanta

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè,sempre,l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

Atentament.
Senyor i

dimecres, 17 de desembre de 2008

Més biblioteca del cordill.

Nens i nenes, a finals de novembre vaig recomanar el llibre L'oli i l'oliva editat per Grata Lectura; ja que els vostres companys de cicle inicial feien una sortida a la Pobla de Cérvoles per collir olives i visitar la cooperativa i el molí d'oli.
Avui torno a la Biblioteca del cordill per proposar la lectura del llibret Fem un hort que ens explica tot el que cal saber per a conrear les nostres hortalisses.


El llibret, com tots els de Grata Lectura, ens explica de forma molt clara i breu una bona colla de coses de l'hort: La terra i la seva preparació, adobs, sembrar i plantar, rotació dels conreus, l'hort dia a dia, feines de manteniment, l'art de regar, protecció de l'hort, plagues i remeis, el calendari de l'hortolà, les eines de l'hort, i l'hort al balcó.
Els nens del Sant Jordi en sabeu força de l'hort, ja que ho treballeu molt bé a l'escola. En una grata lectura d'aquest llibret encara descobrireu algun aspecte desconegut de l'hort.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 13 de desembre de 2008

El misteri de les rajoles del bosc de Poblet (2).

En la primera entrada del misteri de les rajoles ens vam quedar amb el nom d'Hermenegild Miralles, el fabricant de les rajoles de cartró. Però qui era l'Hermenegild? En Miralles fou un enquadernador molt important. Nens i nenes recordeu que aquest passat mes de febrer vam descobrir un enquadernador al mig de Lleida!
Al 1882 tenia un taller d'enquadernacions industrials i litografia. Enquadernava uns 1000 llibres a l'any per a l'editorial Muntaner y Simón, i tenia uns 300 treballadors.
Va aplicar els seus coneixements a les arts decoratives inventant les rajoles d'imitació. Li deien El Señor de las Artes Gráficas i al seu taller es van treballar moltes tècniques: enquadernació, joguines de paper, imitació de brodats i teixits de paper, litografies, fotografies, zincografies, ... i les rajoles de cartró!


Amb el seu invent era més barat aplicar la decoració de luxe . Les seves rajoles les van utilitzar grans arquitectes com Gaudí , Puig i Cadafalch,....Al 1894 publica el catàleg Azulejos de cartón-piedra. Patente de invención en España y el extranjero. Nuevo elemento para la decoración. Arrimaderos, frisos, artesonados, muebles,etc,etc, No se rompen, son ligeros, impermeables y baratos.


Va contractar al dibuixant Carles Llobet i Busquets per dibuixar i pintar les seves rajoles.
Si voleu donar un cop d'ull al petit tresor de les rajoles de l'Hermenegild Miralles a la Masia Font de l'Oca cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 7 de desembre de 2008

Candida Höfer a Lleida.

Fins al 4 de gener al Centre d'Art La Panera podem veure el projecte expositiu "En qualsevol lloc, enlloc", amb el que es proposa la relació entre fotografia, arquitectura i literatura.
M'han impactat molt les fotografies de gran format de biblioteques de l'alemanya Candida Höfer. Si us agraden les biblioteques i la fotografia, aprofiteu per passejar i anar a la Panera.
Höfer fa fotografies d'interiors d'edificis històrics i biblioteques.
Fins al 6 de gener exposa al Caixa Forum de Barcelona interiors de diferents edificis públics de Portugal.

Höfer - la retratista de biblioteques-, ha publicat un llibre exclusivament amb imatges de biblioteques, prologat per Umberto Eco.
Si voleu remenar la pàgina The nonist. Hot Library Smut i gaudir del seu art cliqueu aquí.
Atentament.
Senyor i


divendres, 5 de desembre de 2008

Agur Mikel !

Aquest mes de desembre ens ha portat la notícia de la mort d'un dels referents de la cultura basca, Mikel Laboa.
Metge - neuropsiquiatra infantil-, va ser un dels fundadors del grup Ez Dok Amairu . Aquesta experiència va obrir nous camins, noves formes de veure les coses. Veus com les d'en Mikel Laboa, Xabier Lete, Imanol, Benito Lertxundi, han marcat a tota una generació.

Fotografia del llibret de disc Xoriek 17. A la fotografia en Mikel Laboa i l'escultor Jorge Oteiza creador del nom Ez Dok Amairu.

Al 1974 va publicar Bat-Hiru que inclou una de les seves cançons més conegudes Txoria txori - l'ocell -, tot un cant a la llibertat.

Txoria txori

Si l'hi hagués tallat les ales,
hauria estat meu,
no hauria escapat.
Però així,
hauria deixat de ser ocell.
I jo ...
jo el que estimava era l'ocell.
S'ha apagat una veu diferent, inclassificable. Si vols veure i escoltar a Mikel Laboa cantant Txoria txori clica aquí.

Agur Mikel.
Eskerrik asko.

Atentament.
Senyor i