diumenge, 19 de febrer de 2017

Biblioteca Joanina.

El perfil de Coimbra té l'antiga universitat, fundada l'any 1.290 pel rei Dinis I de Portugal, de protagonista. El dit que sembla tocar el cel, és la Torre de 33,5 metres d'alçària edificada entre 1.728 i 1.733 en substitució de l'anterior del segle XVI. Les seves campanes regeixen el funcionament de la universitat i diu la tradició que els estudiants de primer curs, no poden anar pel carrer després de sentir el toc de la més famosa de les campanes: la cabra. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra la Sé Velha ( la Catedral Vella ), darrere de la qual hi ha la Facultat de Lletres.


Està clar, mirant la fotografia, que per visitar la universitat cal enfilar-se dins dalt del turó. Quan comencem a pujar per la ciutat vella és imprescindible aturar-se davant de la Sé Velha, un dels edificis romànics més importants de Portugal, començat a construir al 1.139 i que visitarem detalladament a la propera entrada.


Un cop fet el cim, impressiona respirar a fons al Paço das Escolas ( Pati de les Escoles ), amb edificis d'estil gòtic, manuelí, renaixentista, manierista, barroc, pombalino i neoclàssic. L'estàtua de João III , obra del 1.948 feta per  l'escultor Francisco Franco de Sousa per homenatjar al benemèrit rei de la Universitat de Coimbra, vigila atentament el pati...


A la propera fotografia el protagonisme és per la Torre da Universidade, a l'esquerra, i per la Via Latina construïda la segona meitat del segle XVIII ( 1.772 - 1.777 ) durant la reforma pombalina, és una galeria amb columnata, escalinata i un grup escultòric central. Com que el llatí fou la llengua oficial del món acadèmic durant segles, l'edifici rebé el nom de Via Latina.


Si mirem el Paço das Escolas des de l'estàtua de João III  a l'esquerra trobem el nostre objectiu d'avui, un edifici que es començà a construir l'any 1.717 per ordre del rei D. João V  i que inicialment es denominava Casa de la Llibreria, per passar a dir-se posteriorment Biblioteca Joanina en record del rei João V. La porta que veieu a la fotografia següent és del 1.720. Sembla un arc de triomf amb les columnes jòniques que emmarquen l'escut reial.


Per aquesta porta accedim a la Planta Noble amb tot l'espai totalment revestit d'unes magnífiques prestatgeries amb un treball de fusta de Gaspar Ferreira i pintura de Manuel de Silva. A la propera fotografia del lateral d'aquest edifici amb forma de paral·lelepípede, la planta Noble correspon a les dues fileres superiors de finestres. A la Planta Intermèdia, anomenada Dipòsit 4, es guarden els llibres als que només podien accedir determinades persones. A la façana correspon a la segona filera de finestres quadrades. I a la part baixa, la que no està pintada de blanc, és la Prisão Académica , presó que funcionà fins al 1.832 en la que els estudiants de la universitat complien penes disciplinàries...


Però anem a la porta principal per començar la visita virtual , en la que podem llegir:LVSIADE HANCVOBIS SAPIENTIA CONDIDIT ARCEM:DVCTORES LIBRI MILES ET ARMA LABOR. 
Que podria traduir-se aproximadament per: "Construït per la saviesa dels lusitans. Llibres lideren, soldats i armes treballen".  


Entrant el primer que ens deixa amb la boca oberta d'aquesta biblioteca barroca és el magnífic treball en fusta de les seves prestatgeries, tot un homenatge al rei D. João V . La biblioteca fou construïda amb les riqueses provinents del Brasil.


La biblioteca, formada per tres grans sales que es comuniquen, està totalment revestida per prestatgeries fetes amb fusta de roure, daurades i policromades amb verd, vermell i negre. Les setanta-dues prestatgeries estan repartides en dues parts. L'accés a la part superior es fa des d'un balcó, i per accedir als prestatges més alts, cada prestatgeria té dues escales.



Construïda entre 1.717 i 1.728, la biblioteca  Joanina va rebre els primers llibres l'any 1.750. L'artesà de la fusta encarregat de fer els prestatges trigà quaranta mesos  a acabar la feina. Viu en aquesta biblioteca una colònia de ratpenats que a la nit s'alimenta dels insectes que troben, protegint així els antics llibres. Per això tots els dies tapen les impressionants taules amb unes peces de cuir per protegir-les dels excrements d'aquests petits mamífers voladors.
La distribució de les sales fa que la mirada dels visitants es dirigeixi a la decoració exuberantment barroca  que envolta el retrat del rei D. João V.


El retrat, obra del pintor savoià Giorgio Domenico Duprà, és un homenatge a l'obra del rei i una manifestació del seu poder. Sa majestat mira atentament als visitants de la seva biblioteca...


El mobiliari de la biblioteca , obra del tallador Francesco Gualdini, està fet amb fustes exòtiques orientals i brasileres. A las biblioteca Joanina hi ha uns gran varietat de col·leccions de llibres dels segles XVI, XVII i XVIII. Parlem de gairebé 60.000 llibres, la majoria dels quals estan a la Planta Noble per la que entrem a la visita. Es conserven en aquesta planta els principals fons de llibre antic i rar ( fins al 1.800 ) de la Universitat de Coimbra.


La majoria d'aquesta llibres, anteriors al segle XVIII, estan escrits en llatí. Entre els grans llibres publicats a Europa que es conserven a la biblioteca cal destacar: la Bíblia Llatina de quaranta-vuit línies ( 1.462 ),  Os Lusíadas ( 1.572 ) i la Bíblia Abravanel ( segle XV ).
Si voleu, podeu passejar per la biblioteca Joanina clicant aquí.


Deixem la biblioteca i la Universitat per baixar el turó i aturar-nos una estona a la Sé Velha.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 15 de febrer de 2017

Ermita mossàrab de San Baudelio.

Explicava Luis Racionero, escriptor de la Seu d'Urgell, en l'article Castilfrio publicat a la Vanguardia el passat 15 de juliol que Soria té la densitat de població més baixa d'Europa, inferior a la del desert de Gobi. Viuen a la bella província castellana dos habitants per quilòmetre quadrat...
He de dir-vos que és un dels territoris de Castella que més m'agraden. La proximitat i immensitat dels seus cels en els que sembla que pots tocar els núvols, per no parlar del silenci que es respira quan passeges pels seus altiplans.
Avui us convido a apropar-nos fins un petit racó de las Tierras de Berlanga, a pocs quilòmetres de Casillas de Berlanga, concretament a l'ermita mossàrab de San Baudelio


Confesso que la descoberta d'aquest espai màgic la dec al meu fill Pau estudiant d'Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic, que insistí en apropar-nos-hi en un dels nostres viatges a terres castellanes. Construïda a finals del segle XI en un territori erm i esquerp en els moviments de repoblació que consolidaren la línea del Duero.  Malgrat el paisatge estepari, al costat de l'ermita hi ha una petita font que permeté la presència humana en aquest espai.
 Darrere de l'absis hi ha una necròpolis amb gairebé una trentena de tombes datades entre els segles XI i XII.


Una petita gruta excavada a la roca, al costat de la font, fou l'habitacle d'algun eremita. A la propera fotografia podeu apreciar, a la dreta, l'entrada a la gruta darrere de les columnes de la mezquitilla, sota el cor.


L'ermita, que sembla església i mesquita ( mezquitilla com l'anomenen alguns) alhora, està formada per un laberint de petits espais dissenyats per a la litúrgia i la simbologia. Penseu que amb només 8,50 X 7,30 metres de nau principal i 4,20 X 3,60 metres de capella absidal trobem: l'entrada a la gruta, nau, absis, tribuna, cor i mezquitilla.
A la fotografia següent podeu veure el fresc del fris baix del mur sud en el que s'aprecien dos bòvids enfrontats. És una de les poques pintures al fresc no espoliades... 


San Baudelio apareix documentada l'any 1.136 quan el Concilio de Burgos assignà a la diòcesis de Sigüenza alguns pobles i llocs que fins aquell moment pertanyien a la diòcesi d'Osma. Diu el document: " Berlangam cum omnibus terminissuis et cum monasterio sancti Baudili".
Una de les múltiples joies d'aquest petit espai és la petita mesquita ( la mezquitilla ) que hi ha sota el cor i que podeu apreciar a la propera fotografia. 


Aquest conjunt de petites columnes, que de mitjana fan 1,85 metres, amb arcs de ferradura formant cinc naus voltades és fascinant. Sobre la petita mesquita hi ha el cor al que s'accedia per una escala o per una porta exterior.


Però el que us deixarà bocabadats és la columna-palmera, tot un símbol de les cultures que ocuparen aquest lloc. La palmera fou arbre mític de les cultures islàmica i cristiana. D'aquesta gruixuda columna cilíndrica arrenquen vuit nervadures amb forma d'arc de ferradura, com si fossin les branques d'una palmera que suporten una volta esquifada. 


L'estiu del 1.922, León Leví fou l'intermediari entre el col·leccionista nord-americà Gabriel Dereppe i els propietaris de l'ermita. Especialistes italians del taller Steffanoni van extreure vint-i-tres frescs per endur-se'ls a Amèrica l'any 1.926.
A la testera de la capella absidal, a la dreta,  encara podem gaudir del fresc que representa a San Baudelio.  


Les joies de l'ermita, un cop a Amèrica es van repartir per una sèrie de museus: Indianapolis, Belles Arts de Boston, The Cloise Museum de Nova York i Cincinnati. Una petita part tornà al Museo del Prado l'any 1.957, però "gràcies" a un intercanvi... Els americans s'endugueren desmuntat pedra a pedra l'absis de l'església romànica de San Martín de Fuentidueña de Segovia, fins a Nova York. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure com se'l van endur...
Els tècnics especialistes del Instituto del Ptrimonio Histórico Español han retornat fa pocs anys els fragments que havien quedat mal conservats a la volta de l'ermita, i que l'any 1.965 arrancaren els tècnics del que era en aquells anys el Instituto Central de Restauración de Obras de Arte, amb intenció de preservar-los i restaurar-los.


Un exemple d'aquestes pintures al fresc restaurades i reimplantades el podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre gregues i altres elements decoratius destaca la figura d'un centaure. Però tristament el que queda majoritàriament són les empremtes de les pintures després de l'espoli dels anys 20 del segle passat, com la del guerrer que actualment està  al museu del Prado.  


Si visiteu l'ermita de San Baudelio no podreu pujar al cor, cal conformar-se contemplant els fragments de pintura que hi ha a les escales.


Malgrat que l'escena del caçador a cavall armat amb un trident i ajudat per tres gossos perseguint a dues llebres està al museu del Prado, l'empremta que ha quedat a la paret després d'arrencar el fresc ens permet gaudir una mica de la pintura. En la simbologia cristiana, la llebre simbolitzava la fragilitat de l'ànima i la concupiscència que calia vèncer.

  
Més difícil és imaginar-se el fresc del dromedari que actualment està al The Cloises Museum de Nova York. Aquest herbívor remugador alguns autors diuen que és el símbol de les ànimes que mediten... 


Abans de marxar de San Baudelio donem una última mirada a la volta i intentem imaginar com era l'ermita abans de ser espoliat.


Deixem las Tierras de Berlanga per continuar el passeig per Castella que ens portarà fins al conegut Archivo General de la Guerra Civil Española a la bellíssima ciutat universitària de Salamanca. 
Atentament.
Senyor i

dissabte, 11 de febrer de 2017

Assaborint el castell de Concabella ( i 4 ).

Per acabar la visita virtual al castell de Concabella tornem a pujar a la tercera planta en la que veiérem el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió i el petit espai al costat on es pot visionar l'audiovisual que explica  com era el dia a dia de la vida en un castell. En aquesta planta superior també podem gaudir del Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida i pujar a la Torre Major del castell on ens esperen vistes impressionants de la Segarra.


Els lleidatans no valorem prou un dels paisatges més sorprenents del nostre territori: les estepes de Ponent. Per regla general, som poc conscients  que a molts pocs quilòmetres del nostre sofà podem veure sisons, gangues, gaigs blaus,...


El clima caracteritzat per les escasses pluges i el gran contrast tèrmic degut al fred i les boires de l'hivern i els estius secs i calorosos determinen que en aquestes terres de secà  tinguem uns ecosistemes poc valorats però únics i summament fràgils, amb una fauna, flora i construccions humanes sorprenents.


Als plafons d'aquest Centre d'Interpretació trobareu senzilles explicacions d'aquestes zones estèpiques i magnífiques fotografies dels seus habitants i paisatges. Molts dels secans de la Plana de Lleida formen part de la Xarxa Natura 2.000, una xarxa europea que protegeix aquests espais de gran interès. 
Deixem el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida per enfilar l'últim tram d'escala del castell de Concabella, ja documentat al segle XI...


Veure els camps de la Segarra segons l'estació de l'any és tot un espectacle en el que podreu gaudir de diferents belleses com el mar verd de cereal que mou el vent o l'extensió gairebé infinita de rostolls amb el Montsec al fons. Pujar a la Torre Major us regalarà un domini visual del paisatge segarrenc.


Enfilats a la Torre Major, la de l'esquerra de la façana oest on penja la gàbia del barber,  podreu veure  a través de l'espitllera, si ens acotxem una mica, una petita part de la galeria que corona la façana formada per arcs de mig punt que tenien el seu origen en els antics merlets.


Però per veure millor aquesta galeria d'arcs de mig punt ens incorporem, la nostra esquena ens ho agrairà. 
A la baixa Edat Mitjana, el castell de Concabella i molts altres de la zona es transformà de fortalesa a palau renaixentista.


Marxem del castell més gran de la Segarra, un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional, que continua sent l'eix vertebrador del poble de Concabella.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 7 de febrer de 2017

Fado ao centro.

Passejar per la rua Ferreira Borges de Coimbra és encisador. Us proposo entrar al cor de la ciutat vella per a Porta da Barbacã i començar a enfilar els carrers que ens duran fins a la Universitat. Després de passar per la Torre de Almedina continuarem per la rua Quebra Costas, al número set de la qual, trobarem el nostre objectiu d'avui: Fado ao centro.


El fado és l'expressió més popular i estimada de la música portuguesa. Potser és l'anima de la música lusitana... Sembla que els seus orígens es remunten a les cançons dels esclaus africans, però cal recordar les múltiples relacions que tingué aquest poble mariner, relacions que segurament també han modelat aquest tipus de música.
Entrant a Fado ao centro ens espera a l'esquerra de la petita sala de concerts, una paret plena de fotografies dels grans del fado.


Bàsicament podem afirmar que hi ha dos tipus de fado, un de temàtica sentimental i personal que podeu escoltar als barris lisboetes de l'Alfama i Mouraria. L'altre, el de Coimbra, és diferent, més acadèmic per les antigues arrels universitàries de la ciutat.
Abans de començar el recital, al sobri escenari estan preparades una guitarra portuguesa i una guitarra clàssica.


Diuen que el fado de Coimbra sorgí dels grups d'estudiants que anaven a viure a la ciutat universitària i que en el seu equipatge duien la guitarra portuguesa.


El fado de Coimbra, a diferència dels altres fados portuguesos, el canten només homes. Les normes de vestuari són molt estrictes, cal portar el vestit acadèmic format per pantalons, casaca i capa. Tot de color negre. Diuen que la sonoritat de la guitarra portuguesa de Coimbra és més trista que la de Lisboa. Les lletres parlen dels amors estudiantils, l'amor per Coimbra, i la condició humana. Els grans mestres d'aquest tipus de fado són Augusto Hilário, António Menano i Eduardo Bettencourt. Als anys 50 del segle passat un grup de nous músics adoptaren el fado de Coimbra i van incorporar-hi lletres dels poetes clàssics i contemporanis portuguesos com una forma de resistència a la dictadura de Salazar. D'aquest moviment destaquen José Afonso ( Zeca ) i Adriano Correia de Oliveira, que tingueren un paper molt important en la revolució des de la música popular portuguesa.  


És molt impressionat viure els concerts de Fado ao centro, en els que queda claríssim que l fado és molt més que música. És el cant trist i melancòlic d'un país, tota una emoció... Durant el concert es projecten imatges relacionades amb el fado de Coimbra com la que podeu veure  a la propera fotografia en la que la plaça de la Sé Velha ( la Catedral Vella )  s'omple tots els anys per gaudir de la Serenata Monumental da Queima das Fitas per viure un moment màgic.


Si visiteu Coimbra reserveu les entrades al  telèfon (+351) 239 837 060 i els cinquanta minuts del concert segur que us obriran tots els porus de la pell. La visita a Fado ao centro us permetrà endur-vos un magnífic record d'aquesta ciutat banyada pel riu Mondego i la seva Universitat fundada l'any 1.290, la més antiga de Portugal i una de les més antigues d'Europa.
Quan s'acaba el concert anireu a un petit pati interior on us oferiran un vi portuguès acompanyat d' unes pastes i si voleu podeu comprar CDs que recullen la feina feta per la gent d'aquest centre cultural.


Tots els músics que participen en els concerts es seleccionen rigorosament, per això teniu la garantia d'escoltar i sentir els millors artistes de la ciutat. Després del concert tornem a la rua Quebra Costas per continuar la descoberta de la ciutat.


No deixeu de passejar molt lentament pels carrers estrets, escales, arcs medievals.. de la vella i bella Coimbra. La ciutat s'enfila sota l'atenta mirada de la Sé Velha ( la Catedral Vella ), un dels edificis romànics més importants de Portugal.
Al proper vídeo teniu un petit regal en el que podeu gaudir del fado Vira de Coimbra interpretat per la gent de Fado ao centro.


Mentre us perdeu per la ciutat vella  semblarà que us acompanyin les veus d'Amália Rodrigues, Paulo de Carvalho, Herminia Silva, Dulce Pontes, Tonicha, Carlos do Carmo, Mariza, Mísia, Camané ...
Atentament.
Senyor i

divendres, 3 de febrer de 2017

Al costat del Patio de Escuelas.

Avui començo l'entrada al cor d'una de les ciutats universitàries més impressionants de la península ibèrica, concretament al Patio de Escuelas, plaça construïda entre 1.609 i 1.611 per autorització reial de Felipe III. En aquesta plaça quadrangular trobem els edificis històrics de la Universidad de Salamanca: Escuelas Mayores, Escuelas Menores, Hospital del Estudio, Casa de los Doctores de la Reina i la Casa de los Gatos. Al centre, l'escultura de Nicasio Sevilla del 1.869 dedicada a Fray Luis de León ( 1.528 - 1.591 ), escriptor i religiós del Renaixement espanyol que fou professor de filologia a la Universidad de Salamanca on després de fer traduccions de  parts de la Bíblia que no agradaren als sectors més conservadors, el denunciaren.


Detingut per la Inquisició i empresonat a Valladolid, se li obrí un procés que durà cinc anys fins que va ser absolt. Al tornar a impartir classes a Salamanca començà dient: "Como decíamos ayer..."
Quan cau la nit a la bella ciutat castellana  Fray Luis de León, home molt enamorat dels llibres, baixa del seu pedestal per anar al costat, concretament a la Calle Libreros que es considera part de l'antiga vía de la plata i carrer principal de la ciutat romana, concretament al número vint-i-vuit de la Casa de los Gatos.

 
En aquest edifici s'ubica el Servivio Central de Idiomas de la Universidad de Salamanca i també el nostre objectiu d'avui: la Librería Anticuaria La Galatea, on Fray Luis de León remena i remena a la llum de la Lluna.


A la llibreria trobem llibres antics i rars gràcies als quals els bibliòfils poden augmentar les seves col·leccions. No són estranyes les primeres edicions d'obres del segle XX i llibres amb dedicatòries i signatures dels autors.

  
Al petit passadís d'accés a la llibreria trobem els primers llibres que ens conviden a la consulta. Res fa imaginar que aquest espai condueixi a la petita joia que ens espera...


Fa dinou anys que els propietaris obriren aquesta llibreria dedicada als enamorats del llibre antic, música, art, cinema... Entrar a la llibreria és tota una sorpresa.


Hi ha una sèrie d'espais en els que descobrirem les diferents visions que els propietaris tenen del món del llibre i la cultura. La secció ànima de la llibreria és la dels llibres antics dels segles XVI  al XIX, on trobem una acurada catalogació dels llibres i un fons format per primeres edicions, història, assaig, biografies, art, filosofia, ciències socials, viatges i temàtica cervantina i americana.


Una secció està dedicada als llibres en anglès i francès, especialment de literatura clàssica, edicions antigues, altres de més econòmiques dels anys 40 a 60 del segle passat, art, història, biografies, ciències polítiques, filosofia... No falten els llibres publicats fa pocs anys ( 1.990 - 2.010 ) i alguns llibres en alemany, italià, rus i portuguès.


En un altre espai trobem documents i manuscrits on hi ha signatures reials, cèdules, decrets, bans, testaments, arbitris o reials provisions; alguns manuscrits i altres impresos.
Podeu comprar gravats al coure i l'acer dels segles XVII i XVIII, mapes d'època, litografies, cromolitografies, fototípies, heliogravats i fotogravats.

  
Si sou aficionats al cinema, música, antiguitats, artesania o col·leccionisme la Librería Anticuaria La Galatea us espera.
Atentament.
Senyor i