dissabte, 16 de març del 2024

El Palau dels Marçal i dels Conesa ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al palau del segon quart del segle XIV dels Marçal i dels Conesa vàrem fixar-nos en l'espectacular façana feta de carreus perfectament treballats en la que hi ha un gran portal adovellat d'arc de mig punt que ens convida a entrar i tres de més petits, també adovellats, dos d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. De la planta noble destaquen els quatre finestrals gòtics trigeminats amb dos mainells i arc apuntat trilobulat.


Només entrar-hi vam observar la colla d'arcs adovellats ( apuntats, de mig punt, escarsers ) que envolten un gran espai central des d'on una escala medieval, malmesa per una desafortunada intervenció del segle XX en la que es van substituir els antics graons per graons nous, ens convida a pujar. Una elegant galeria porxada construïda al segle XVI ens espera per accedir a la planta noble del palau.


L'edifici medieval fou restaurat i habilitat per acollir el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Durant els segles XVIII i XIX va patir les ferides de les guerres. L'any 1.822 fou cremat i abandonat. Als baixos s'hi va instal·lar una fassina d'aiguardent que posteriorment fou transformada en fàbrica d'anís. També va ser cafè i granja de gallines i a la planta noble acollí diferents entitats fins a mitjans del segle XX. L'any 1.993 la Generalitat i el Consell Comarcal van començar la rehabilitació i des de l'abril del 1.999 el palau acull la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.


A la fotografia anterior que vaig fer des de la galeria porxada podeu veure part de la colla d'arcs adovellats apuntats de la part posterior de la planta baixa. De la primera planta cal destacar la gran Sala Noble a la que podem accedir per dues portes adovellades d'arc de mig punt. A la sala encara es pot veure un fragment de l'enteixinat medieval de fusta policromada amb l'escut de la família Marçal.


Ens apropem a la gran pintura mural d'Ismael Porta i Balanyà, nebot d'Ismael Balanyà i Moix que prèviament havia fet el projecte i els esbossos de format natural l'any 1.999 però que malauradament no va poder pintar.


Si aixequem la mirada podem observar el poc que es conserva a la banda sud de la sala noble de l'enteixinat policromat. Un fragment de planta trapezoïdal d'uns vint metres quadrats de superfície.


Aquest sostre de tipus pla, típic del període medieval català, s'estenia per tota la sala. El suport principal està format per unes bigues mestres ( jàsseres ), que travessen perpendicularment la sala noble, suportades per permòdols de pedra ( P ) que podeu observar a les fotografies anterior i propera.


De totes les jàsseres que hi havia en l'enteixinat només en queden dues que tenen una amplada de vint-i-dos centímetres, un gruix de vint-i-cinc centímetres i una longitud de quatre-cents vint-i-cinc centímetres. Entre les jàsseres hi ha bigues soleres de cent cinquanta centímetres de llarg.
L'element decoratiu més important del sostre de fusta policromat és l'escut de la família Marçal que podeu observar detalladament  a la fotografia següent gràcies al zoom de la càmera.


Una ala d'or ( groc ) sobre fons gules ( vermell ), amb bordura de peces triangulars d'or, representa al llinatge dels Marçal.
Si deixem l'enteixinat i fem mitja volta podem veure la resta de la sala noble. A l'esquerra de la fotografia hi ha una de les dues portes adovellades d'arc de mig punt i a la paret els retrats dels Presidents de la Generalitat des de la restauració del 1.980: Josep Tarradellas i Joan ( 125 è ), Jordi Pujol i Soley ( 126 è ), Pasqual Maragall i Mira ( 127 è ), José Montilla i Aguilera ( 128 è ), Artur Mas i Gavarró ( 129 è ), Carles Puigdemont i Casamajó ( 130 è ) i Joaquim Torra i Pla ( 131 è ). A la dreta de la sala podeu observar dos dels quatre finestrals gòtics trigeminats amb dos mainells i arcs apuntats trilobulats que omplen de llum natural la sala noble del palau.


Apropar-se als grans finestrals gòtics té premi. A la fotografia següent podeu veure en primer terme un dels finestrals gòtics amb festejador del palau dels Marçal i dels Conesa i al fons una de les finestres gòtiques geminades amb un mainell i dos arcs apuntats trilobulats de la Casa Aguiló que està davant del palau i que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior.


Si anem al finestral més proper a la pintura mural, entre els dos mainells treu el nas una de les torres del recinte emmurallat construït al segle XIV per ordre del rei Pere III el Cerimoniós.


Deixem el palau i tornem al carrer Major per passejar virtualment a la propera entrada dedicada a la vila de Montblanc fins a la plaça de Sant Miquel on gaudirem del Palau del Castlà.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 12 de març del 2024

Projecte d'ampliació del Bellas Artes de Bilbao.

El passat mes de febrer vàrem passejar virtualment pel Parque de Doña Casilda, el més gran dels espais verds de Bilbao. Us explicava que Casilda de Iturrizar y Urquijo  ( 1.818 - 1.900 ), vídua del banquer, empresari i comerciant Tomás José Espalza Zurbarán, fou una de les grans benefactores de Bilbao. Quan va enviduar, a més a més d'administrar les seves propietats es dedicà a les obres filantròpiques i grans donacions com la del terreny per fer-hi el parc.
 
 
El conjunt escultòric, fet entre 1.901 i 1.906 per Agustín Querol, ens recorda a la seva base les moltes obres filantròpiques de Doña Casilda: la Casa de Misericordia, el Santo Hospital Civil de Basurto, las Escuelas del Tivoli. A la propera fotografia, darrere del grup escultòric, es veu parcialment l' Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ).

 
Mentre en gaudíem us comentava que a la propera entrada dedicada al País Basc us explicaria el Projecte d'Ampliació del Museo de Bellas Artes dissenyat per l'arquitecte britànic Norman Foster. Avui us explicaré aquest espectacular projecte que transformarà el museu construït en els terrenys del parc l'any 1.945.

A la fotografia anterior podeu veure la tanca d'obres que ressegueix perimetralment al museu arribant des del Passeig Eduardo Victoria de Lecea a l'Albereda Comte Artetxe i a la propera l'entrada del museu des de l'Albereda Comte Artetxe.
 
 
Podeu veure a la propera fotografia com era aquest indret abans de col·locar la tanca que protegeix als passejants mentre durin les obres.


A la dreta de la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure la gran escultura de formigó armat que pesa tretze tones i mitja "Lugar de encuentros IV" que l'escultor Eduardo Chillida va fer entre els anys 1.973 i 1.974.
 
 
Resseguint perimetralment la tanca de protecció, en alguns indrets ja es veu part de l'estructura vertical que toca lleugerament el terra. Aquesta estructura suportarà les noves galeries en única planta diàfana i flexible que s'edificarà sobre les instal·lacions existents.


A la fotografia anterior podeu observar la que hi ha arribant des del Passeig Eduardo Victoria de Lecea a l'Albereda Comte Artetxe, i a la propera, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la del Museo Plaza.

 
Al número sis del carrer Máximo Aguirre, a pocs metres del museu, trobareu l'Oficina del Museo de Bellas Artes on hi ha la maqueta del projecte guanyador, d'escala 1/500, de volums massissos de fusta de til·ler. Foster+Partners / LM Uriarte Arkitektura.
 

A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta i de davant al darrere, hi podem observar: el pont de La Salve ( 1 ), el museu Guggenheim ( 2 ), la passarel·la Pedro Arrupe ( 3 ), la Biblioteca Universitària de Deusto ( 4 ), la torre Abandoibarra ( 5 ) i el Museo de Bellas Artes ( 6 ).
A les tres properes fotografies de detall de la mateixa maqueta el protagonisme és pel Museo de Bellas Artes de Bilbao.


A la part central inferior de la fotografia anterior es veuen tres de les estructures verticals amb forma de lletra V que sostindran les noves galeries. A l'esquerra de les fotografies anterior i següent hi ha l'edifici més antic del museu construït l'any 1.945 i a la dreta l'edifici del 1.970.
 
 
El projecte de Norman Foster recupera el protagonisme de l'antic edifici i l'entrada primitiva serà la nova entrada del Bellas Artes.

 
Vaig escriure al Bellas Artes per poder mostrar-vos les infografies del Projecte d'Ampliació de Norman Foster i molt gentilment la Marta Garcia Maruri, subdirectora de Comunicació, m'autoritzà a compartir-les amb vosaltres. Eskerrik asko Marta.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
A les infografies anterior i següent podeu observar com la plaza Arriaga en convertirà en l'eix vertebrador del museu. A la dreta de la primera infografia i al fons de la segona hi ha l'escultura "Lugar de encuentros IV" que Eduardo Chillida donà al Bellas Artes l'any 1.982.
Al fons de la primera infografia i en primer terme a la segona tenim la Musa de Arriaga, que representa a Euterpe  la musa de la música. L'escultura de Paco Durrio  l'any 1.948 fou traslladada als soterranis del Bellas Artes perquè la musa està despullada i es considerava impúdica... Fou substituïda per una versió més propera a la moral d'aquella època històrica que l'escultor Enrique Barros s'encarregà de representar vestida.
L'espai dedicat a activitats públiques s'incrementarà un 81 %. La plaça coberta del Monument a Arriaga, que tindrà més de mil metres quadrats, serà d'accés lliure a través de qualsevol de les entrades del museu. La façana neoclàssica de l'edifici del 1.945 tornarà a la seva funcionalitat original.
 

 Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 L'onze de febrer del 2.019 es convocà un concurs internacional de projectes per ampliar i reformar el Museo de Bellas Artes de Bilbao. A la primera fase es van admetre cinquanta-set projectes.
 

 Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
La infografia anterior ens permet imaginar-nos com serà la nova galeria que es construirà sobre els edificis dels anys 1.945 i 1.970. Una nova galeria sense columnes, un espai espectacular de més de dos mil metres quadrats.
A la propera infografia podeu observar com quedarà exteriorment el Bellas Artes  vist des de la Plaza Euskadi inaugurada l'any 2.011,  un espai ovoide de més de sis mil metres quadrats situat sota la Torre Iberdrola.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
Dels cinquanta-set equips admesos a la primera fase, el dia vuit d'abril del 2.021, el jurat en trià sis  finalistes. El vint-i-tres de juliol el projecte escollit fou "Agravitas" presentat per Foster + Partners + LM Uriarte Arkitectura.
A la propera infografia podeu veure el nou Bellas Artes des de l'Albareda del Comte Artetxe des del mateix lloc on vaig fer la segona fotografia de l'entrada d'avui.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
 
Si en aquest mateix indret ens girem, a pocs metres tenim la font que l'any 1.915 dissenyà l'arquitecte Ricardo Bastida amb un fust d'estil eclèctic on hi ha quatre medallons de bronze que fan referència a quatre personatges il·lustres de Bilbao i quatre brolladors, també de bronze, modernistes.
 
 
Cada brollador representa un ratpenat amb les ales obertes. A la propera fotografia de detall podeu veure molt millor un d'aquests brolladors.

 
El Projecte d'Ampliació dotarà al museu de més espai ( sis mil set-cents quaranta-tres metres quadrats de nova construcció ) i remodelarà els vuit mil metres quadrats ja existents. L'espectacular proposta arquitectònica duplicarà la superfície expositiva actual.
La propera infografia ens permet sortir a la terrassa que hi haurà sobre els edificis actual i gaudir d'una nova perspectiva del Parque de Doña Casilda i del canvi radical d'aquesta zona de la margen izquierda de la Ría.
 

Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
Al soterrani hi haurà el nou Centre de Documentació i Investigació Arteder, un espai de cinc-cents metres quadrats dedicat a la difusió de l'art basc.
A la infografia següent podeu veure dos plànols de secció ( un dels tipus de plànols d'alçat ) que ens donen una idea tridimensional del projecte arquitectònic.


Font infografia: www.bilbaomuseoa.eus
Si cliqueu sobre el proper enllaç ( https://bilbaomuseoa.eus/agravitas ) podreu veure més infografies, sis vídeos i donar un cop d'ull als sis projectes finalistes: Agravitas ( Foster + Partners + LM Uriarte Arkitectura), Bikoitz ( Nieto Sobejano Arquitectos ), Botxo ( BIG, AZAB + Proskene ), Efecto Mariposa ( Snøhetta Oslo + Foraster Arquitectos ), Parke Ederren Museoa ( SANAA + IA + B i ZIGZAG ( Rafael Moneo ). Clicant sobre els enllaços anteriors podreu donar un cop d'ull a cada projecte.
A més a més dels molts motius per visitar la capital de Bizkaia, el nou Museo de Bellas Artes de Bilbao us està esperant. 
Atentament.
Senyor i

divendres, 8 de març del 2024

La Casa Lleó Morera.

A les entrades " La casa del xocolater " ( del 2.016 ) i "La casa del drac... " ( del 2.022 ) vàrem observar atentament la Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch  i la Casa Batlló d'Antoni Gaudí i Cornet. Si les voleu tornar a veure cliqueu aquí.
Avui tornem a la mansana de la Discòrdia (posteriorment anomenada illa de la Discòrdia ), el tram del Passeig de Gràcia situat entre els carrers Aragó i Consell de Cent. per mirar i admirar la tercera joia modernista que acull. Parlo de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.


Com les cases Ametller i Batlló en les que Puig i Cadafalch i Gaudí varen reformar edificis anteriors, dels anys 1.875 i  1.877,a la Casa Lleó Morera Domènech i Montaner també va fer una reforma integral d'una casa del 1.864 anomenada Rocamora.
A la part superior de la fotografia anterior podeu veure el templet que corona la façana. Com que superava l'alçària permesa per l'Ajuntament es va demanar un permís especial per construir-lo.
A la propera fotografia d'Àngel Toldrà Vianzo, del 1.902, podeu veure que les cases Lleó Morera ( 1 ) i Batlló ( 3 ) encara no estan construïdes. Només es veu la casa Amatller ( 2 ) remodelada per Puig i Cadafalch entre els anys 1.898 i 1.900.


Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
Francesca Morera i Ortiz encarregà l'any 1.902 a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner la reforma de l'antiga casa Rocamora pel mestre d'obres Joaquim Sitjas Pausas.


Francesca Morera i Ortiz va morir abans de que s'acabés l'obra i el seu fill Albert Lleó i Morera s'encarregà de finalitzar la casa i li donà el nom  amb el que coneixem l'edifici modernista.
 

 En la seva reforma Domènech i Montaner va afegir un pis i un templet a la casa Rocamora. Aquest templet alineat amb la tribuna del pisa principal ens dóna una sensació de simetria que realment no existeix.


Incomprensiblement les escultures dels baixos comercials d'Eusebi Arnau i Mascort, especialitzat en l'escultura aplicada a l'arquitectura, es van trencar a cops de martell. Tingueren la mateixa sort les escultures de la tribuna. Aquesta salvatjada es va fer durant les reformes de 1.943. Raimon Duran i Renyals va signar el projecte de reforma de la planta baixa fet per l'arquitecte madrileny Francisco Ferrer Bartolomé. La reforma fou en encàrrec de Loewe per obrir la nova botiga del Passeig de Gràcia...
A l'antiga postal A.T.V ( Àngel Toldrà Viazo ) 2050 BARCELONA Construcciones modernas Paseo de Gracia num 35 Detalle Arquitecto. D.L. Domenech Montaner podeu veure les dues nimfes d'Eusebi Arnau i la base de la tribuna.
 

 Font fotografia: web Associació Passeig de Gràcia Barcelona  / Història. 
 
Als balcons allargats del primer pis destaquen les quatre figures femenines ( dos per balcó ) que porten objectes a les mans que fan referència als invents d'aquella època: el gramòfon, la bombeta, el telèfon i la càmera fotogràfica. A la propera fotografia de detall podeu observar una de les quatre escultures d'Antoni Juyol i Bach, la que duu la càmera fotogràfica.
 
 
A més a més de Lluís Domènech i Montaner en la construcció de la casa hi va participar un gran equip de mestres artesans. Els escultors Eusebi Arnau i Mascort i Antoni Juyol i Bach, els mosaïcistes Lluís Brú i Saleres i Mario Maragliano Navore, el vitraller Antoni Rigalt i Blanch i per al mobiliari i les marqueteries Gaspar Homar Mesquida i Josep Pey Farriol.


A la fotografia anterior de detall podeu observar la decoració floral dels capitells i arcs, i a la següent - també de detall- una petita mostra del treball de forja.


La tribuna central està flanquejada per dos grans finestrals amb columnes, que encara que a primer cop d'ull semblen iguals, no ho són. Aquests finestrals donen llum natural als grans salons de la casa.


Com podeu observar a la fotografia anterior, entre la tribuna i el finestral hi ha una placa que podeu veure molt millor a la fotografia següent. La placa ens recorda que la Casa Lleó Morera fou l'edifici guanyador l'any 1.906 del concurs anual d'edificis artístics organitzat per l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1.899 i 1.930.


L'any 1.907 el premi el guanyà Bonaventura Bassegoda i Amigó amb el Col·legi Comtal, ubicat just davant del Palau de la Música. Aquell any hi participava la Casa Batlló d'Antoni Gaudí que no va guanyar el premi. La derrota fou molt dolorosa per a la família Batlló ...


A la fotografia anterior, aixecant la mirada, podem observar la finestra rodona del segon pis i la galeria del tercer.

 
L'any 1.943 la família Lleó Morera va vendre l'edifici a la Sociedad Mercartil Bilbao. Aquesta companyia d'assegurances vengué l'edifici l'any 1.983 a la Mutualidad General de Previsión Social de la Abogacía de Madrid que posteriorment el va vendre al Grup Planeta.


A la fotografia anterior de detall podeu veure la decoració floral que hi ha sota de la tribuna i a la propera, també de detall, la base d'aquesta tribuna, molt diferent al disseny original que fou destrossat a la reforma del 1.943.


Entre 1.986 i 1.999 s'hi van fer diverses rehabilitacions i es recuperà el coronament que havia perdut. El Grup Núñez i Navarro comprà la casa l'any 2.005 i n'ha fet una nova rehabilitació.


Si compareu la propera fotografia del finestral de l'esquerra de la tribuna de la planta principal amb la del finestral de la dreta de la tribuna ( la que hi ha després de la de la placa commemorativa com l'edifici guanyador l'any 1.906 del concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona ), constatareu que té una columna menys. El de l'esquerra té tres columnes i el de la dreta quatre, perquè la part esquerra de la façana és més petita.
Les dues figures femenines que podem veure el balcó del primes pis agafen un gramòfon ( esquerra ) i una bombeta ( dreta ).
 

 Aixecant la mirada, si compareu la galeria del tercer pis de la fotografia següent amb la galeria del tercer pis de la dreta de la façana també constatareu que la de l'esquerra és més petita i només té cinc finestres ( la de la dreta en té set ).


A les properes fotografies de detall podeu gaudir de la decoració floral que hi ha a la dreta de la porta d'accés de l'edifici.


 
S'edificà com a casa de renda en la que els propietaris vivien al pis principal i la resta de les plantes eren habitatges i baixos de lloguer. Les altres plantes es van edificar amb el mateix rigor i qualitat estètica que el pis principal.


L'any 1.967 Loewe en una reforma de l'interior de la botiga eliminà tots els elements decoratius originals que hi havia. Si no vols caldo, dues tasses...


Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
A la fotografia anterior i a la propera podeu observar dues postals antigues de la Casa Lleó Morera. A la primera, de Sansot y Missé Hermanos, en la que hi ha el text 46. BARCELONA - PASEO DE GRACIA es veu molt bé una de les escultures d'Eusebi Arnau. L'altra escultura la tapa parcialment un fanal. A la segona, una postal d'Àngel Toldrà Viazo (ATV) en la que hi podem llegir: "ATV - 2009. BARCELONA. Construcciones modernas  Paseo de Gracia, num 35  Arquitecto: L. Domenech Montaner" podeu veure tot l'edifici.


Font fotografia: web Associació Passeig de Gracia. Barcelona / Història.
 
 Núñez i Navarro, el grup propietari de l'edifici, un cop acabades les reformes en l'interior de la Casa Lleó Morera, ofereix la possibilitat de fer-ne una visita guiada d'aproximadament una hora de durada.
Atentament.
Senyor i