dissabte, 27 d’abril del 2024

Sota el temple romànic de Santa Maria d'Agramunt...

A les dues últimes entrades dedicades a la vila d'Agramunt hem donat un cop d'ull a l'Espai Guinovart. Us comentava al sortir-ne que en una propera entrada passejaríem dos minuts per tornar a l'església de Santa Maria, iniciada l'any 1.163.


A la fotografia anterior en podeu veure el frontispici, amb el campanar gòtic a l'esquerra ( construït al segle XIV ) i la portalada romànica, amb vuit arquivoltes en degradació, al centre. És un dels millors exemples de l'anomenada Escola de Lleida i una de les portalades romàniques més espectaculars de Catalunya.


Avui tornem a entrar a l'església de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, de la que podeu observar la nau central a la fotografia anterior. Si voleu tornar a visitar detalladament l'església cliqueu sobre el proper enllaç "L'església de Santa Maria d'Agramunt".


Al costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), a tocar de la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel, d'autor desconegut anterior al 1.515 i que fou venut l'any 1.920, hi ha una gran trapa metàl·lica al terra...
 
 
La guia de l'Ajuntament obre la trapa i podem baixar al refugi antiaeri museïtzat per la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.


Després de baixar el petit tram d'escala, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure una petita part de l'església des del refugi antiaeri.
L'any 2.005, aprofitant les obres de restauració de l'església, es van fer unes prospeccions per trobar les entrades al refugi. Malgrat que estava ocupat parcialment per la instal·lació de la calefacció de l'església i hi havia moltes humitats, l'estat de conservació era bo.


La fotografia anterior de detall és d'un dels plafons informatius que trobareu al refugi. En ella podeu observar l'entrada per la que hi hem accedit. La runa que hi havia al refugi flanqueja l'entrada.
A la fotografia següent, també de detall i del mateix plafó informatiu, podeu veure com el refugi estava ple de runa.
 

 Per fer el refugi van aprofitar les tombes i una petita cripta central. La runa que feien la dipositaven sobre el paviment de l'església per protegir encara més el refugi. Després de la guerra la runa va tornar a l'interior del refugi.

A la fotografia anterior podeu veure dos plafons informatius. Al de la dreta hi ha nou fotografies que ens mostres com era la vida quotidiana a Agramunt l'any 1.936. El municipi, que incloïa els nuclis de Mafet i Almenara, tenia 2.758 habitants. Actualment n'hi ha 5.479.
 

Una de les fotografies del plafó anterior és de la façana principal de l'església en la que, com podeu constatar a la fotografia de detall, hi havia un afegit amb un rellotge. La podeu comparar amb la primera fotografia de l'entrada d'avui. 


Al plafó de l'esquerra hi ha dues fotografies aèries dels bombardeigs que patí Agramunt entre el 5 d'abril de 1.938 fins al 12 de gener de 1.939. L'aviació franquista, alemanya i italiana castigaren durament la vila urgellenca. El primer bombardeig fou el més mortífer perquè les bombes van caure quan la gent no estava previnguda i feia la seva vida quotidiana. Després d'aquest bombardeig les autoritats van ordenar la construcció de refugis antiaeris per protegir a la població civil.
 
 
La portalada romànica es va protegir amb una paret de sacs de terra sobre una base de pedra com podeu constatar a la fotografia següent del fulletó editat per Espais de Memòria. Refugi Antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt.


Dels refugis que es van fer a Agramunt, el que hi ha sota l'església de Santa Maria és el més gran. Es construí entre el juny i el desembre de 1.938.


En un dels plafons informatius es pot llegir com van viure aquests terribles moments Guillem Viladot, Josep Guinovart i Lluís Pons i Serra, principal gestor de la revista Sió els primers anys. Escriu Josep Guinovart ... "A partir d'aquest moment ens vàrem plantejar d'anar a viure al bosc del Siscar, a una cabana. Aquí comença una vida diferent, més dura, salvatge, integrada dins de la natura (...)".


Del mateix fulletó d'Espais de la Memòria és el plànol de planta de l'església de Santa Maria, amb el refugi antiaeri en color groc. He escrit els números a les tres entrades que tenia el refugi. Nosaltres hi hem accedit per l'entrada número 1 ubicada al costat de l'Epístola. Les altres entrades, tapiades, són la de la Capella dels Socors ( número 2 ) i la del centre de la plaça de l'Església ( número 3 ).
 
 
Com podeu constatar al plànol, el refugi segueix la nau central i el creuer. La galeria més llarga fa 34 metres de l'entrada principal tapiada ( que està al centre de la plaça de l'Església ) fins al peu de l'altar major. La galeria transversal mesura 28,4 metres. Hi ha diferents amplades ( 1 metre, 1,4 metres i 2 metres ) i l'alçada mitjana és de dos metres.


Després del petit resum escrit i gràfic dels plafons que fan referència a la vida quotidiana del 1.936 i als bombardeigs que patí Agramunt els propers ens mostren les conseqüències.


A les fotografies anterior i següent el protagonisme és pels plafons que ens mostren la destrucció patida al centre de la vila. Al primer només hi ha una gran fotografia de la Plaça Mercadal encara plena de runa. Als bombardeigs hi van morir dinou persones i els danys als edificis foren diversos. El 23,4 % van ser destruïts totalment, en un altre 23,4%  la destrucció fou parcial, i el 53,2% tingueren danys lleus.

 
Al  fer el refugi es van trobar que hi brollava aigua. Per solucionar el greu problema l'aigua es canalitzà fins a un petit pou on s'anava acumulant i recollint.


Les altres dues entrades del refugi antiaeri, ubicades al centre de la plaça de l'Església i a la Capella dels Socors, conserven el tram d'escala però estan tapiades. A la propera fotografia de detall en podeu veure una.


Abans de sortir del refugi donem un cop d'ull al plafó que ens explica la reconstrucció de la vila. Les tropes franquistes van entrar a Agramunt el 12 de gener de 1.939. Del 1.940 al 1.957 Regiones Devastadas reconstruí les grans infraestructures de serveis i edificis públics ( també algun de privat ).


Quan sortiu del refugi aprofiteu per donar un cop d'ull a la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel que inexplicablement fou venut l'any 1.920.


Sant Miquel Arcàngel, flanquejat per Sant Gregori i Santa Magdalena, ens observen atentament. Encara que al retaule hi podeu veure dracs i un lleó, els realment perillosos som els humans amb les nostres absurdes guerres.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 23 d’abril del 2024

Sant Jordi a Palma ( i 3 ).

Al blog les dues diades de Sant Jordi anteriors les hem celebrat a Palma. La del 2.022 "Sant Jordi a Palma" la vàrem començar des de les terrasses de la Catedral de Mallorca on vam veure a vista d'ocell l'Església Basílica de Sant Francesc. Després d'apropar-nos a la plaça de Sant Francesc observàrem detalladament el frontispici de l'església on, entre el portal barroc i l'espectacular rosassa amb vitralls de Pere Comas hi ha una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll del drac.


Un any després a l'entrada "Sant Jordi a Palma ( 2 )" a la mateixa plaça de Sant Francesc vàrem visitar el claustre gòtic i l'interior de l'Església Basílica de Sant Francesc amb el retaule major d'estil barroc està coronat per Sant Jordi matant al drac.


La diada de Sant Jordi d'avui també la comencem a les terrasses de la Catedral de Mallorca. A l'entrada del setembre del 2.022 "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )" en una de les fotografies a vista d'ocell podíem observar parcialment el Palau Episcopal ( 1 ).
 
 
A pocs metres del Palau Episcopal faig la fotografia següent en la que podeu veure el lloc des d'on vaig fer la fotografia anterior a tocar dels arcbotants marcat amb una circumferència groga.
 
 
Al Palau Episcopal, que té el seu origen al segle XIII, s'hi han fet moltes ampliacions promogudes per diferents bisbes. Aquest edifici de planta rectangular dissenyat al voltant del pati, actualment acull les Dependències del Bisbe, l'Arxiu Diocesà i el Museu d'Art Sacre de Mallorca.
 
 
Al centre del pati hi ha una escultura de Miquel Arcas Pons dedicada al Sagrat Cor de Jesús feta l'any 1.932 en homenatge a l'arquebisbe-bisbe Josep Miralles Sbert.
 
 
Les nombroses intervencions fetes des del segle XIII impliquen que al Palau Episcopal no hi ha arquitectònicament una unitat estilística, però el gòtic és el més important. 
 

Com podeu constatar a les fotografies anteriors i properes a les façanes del patri podem veure escuts d'armes d'alguns dels bisbes que han ocupat la seu episcopal.


Entrant al pati, a la dreta hi ha la porta d'accés al Museu d'Art Sacre de Mallorca la institució museística més antiga de l'illa. Mateu Jaume Garau ( 1.813-1.886 ), que fou bisbe de Menorca i Mallorca, es preocupà per recollir i conservar els retaules i les imatges retirades del culte dipositant-les al Col·legi Eclesiàstic de la Sapiència. Aquest va ser l'origen del museu.


Només entrar al museu trobem la taula central i tres compartiments de la predel·la del retaule de Sant Jordi que, evidentment són els protagonistes de l'entrada d'avui.


A la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en un cavallet, hi ha el plafó en relleu amb el que les persones cegues poden gaudir de la taula central del retaule.


La taula central del retaule, amb Sant Jordi i la princesa amb la ciutat de Mallorca al fons i els compartiments central i dret de la predel·la són del pintor gòtic francès Pere Niçard, documentat a Mallorca entre 1.468 i 1.470. El compartiment de l'esquerra de la predel·la que representa la decapitació de Sant Jordi es obra del pintor mallorquí Rafel Mòger.

 
El retaule, fet amb pintura a l'oli i pintura al tremp sobre fusta, fou encarregat el dia 21 de juny del 1.468 per la junta de la Confraria de Sant Jordi o dels Cavallers de Sant Jordi als pintors Pere Niçard i Rafael Mòger.
A la fotografia anterior podeu veure els tres compartiments conservats de la predel·la i a la propera de detall, el compartiment de l'esquerra que representa la decapitació de Sant Jordi.


Es trià l'església de Sant Antoni de Pàdua, coneguda popularment com Sant Antoniet de sa Porta, construïda al segle XIII i derruïda a la segona meitat del XVII. En aquella església hi havia una capella dedicada a Sant Jordi que acollí el retaule. Van construir una església nova que fou enderrocada l'any 1.909.


A la fotografia anterior de detall podeu observar el compartiment que representa el Sant Guerrer, el Baró dels Dolors, entre la Mare de Déu i Sant Joan envoltat dels Arma Chisti ( els instruments emprats en la Passió de Jesús ).
La fotografia següent, també de detall, és del compartiment de la predel·la en el que es representa a Sant Jordi com a Conqueridor assistint les tropes de Jaume I a l'assalt de Medina Mayurca el 31 de desembre de l'any 1.229.


La predel·la tenia cinc compartiments dels que, malauradament, només es conserven els tres centrals. El carrer central del retaule estava flanquejat per dos carrers laterals dels que desconeixem les mides i les escenes representades.


Al contracte de la junta de la Confraria de Sant Jordi del 1.468 s'especificava que faria cada pintor. La taula central i tres compartiments de la predel·la els pintaria Pere Niçard i les dues taules laterals, el coronament i dos compartiments de la predel·la els pintaria Rafel Mòger.
Com podeu constatar a les fotografies el fons de la taula central no és un daurat sinó que Pere Niçard hi pintà el paisatge amb molts detalls de Palma. Els daurats més es veuen al nimbe radiant de Sant Jordi, als guarniments del cavall, l'esperó, l'estrep i algun detall de l'armadura.


Al port hi podeu observar una torre que el protegeix. A tocar de la torre, a la seva dreta, hi ha un molí. Si cliqueu sobre el proper enllaç podreu recordar la visita virtual al barri des Jonquet on encara queden molins.
A la taula central el protagonisme és per Sant Jordi sobre el cavall clavant la llança al drac, la princesa agenollada darrere seu a la dreta i el port de Palma.


Ja us he explicat abans que lla segona església de Sant Antoni de Pàdua fou enderrocada l'any 1.909. L'estat d'aquella església l'últim quart del segle XIX era molt dolent i per aquest motiu l'any 1.880 van traslladar a la Societat Arqueològica Lul·liana la taula central i tres compartiments de la predel·la.


L'any 1.914 el Museu Arqueològic Lul·lià s'integrà al nou Museu Diocesà de Mallorca. A la propera fotografia de detall podeu constatar com la punta de la llança clavada a la boca del drac li surt pel coll...


A l'esquerra de Sant Jordi, a prop del seu colze dret, com podeu observar a la fotografia següent de detall a la porta d'una de les torres de la muralla hi ha molta gent amb diferents tipus d'arma i alguns amb armadura.


El detallisme de Pere Niçard al pintar el port és espectacular. Observant molt detalladament la taula central del retaule hi ha representades quaranta-nou embarcacions entre naus, galeres, llenys i barques.


Us recomano clicar sobre el proper enllaç "El retaule de Sant Jordi ( 1.468 - 1.471 ) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval". L'article de Marcel Pujol Hamelink us deixarà bocabadats.


Per acabar una curiositat, al número quinze de la revista Cultura i Paisatge la portada està dedicada a la taula central del retaule de Sant Jordi pintada per Pere Niçard.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 20 d’abril del 2024

Cerería Zalo.

Sense marxar del curiós Pasaje de Chinitas ubicat al centre històric de Málaga, i només caminant unes passes des de la petita plaça circular que hi ha en el punt que es creuen els dos carrers molt estrets - gairebé perpendiculars - que formen el passatge, ens apropem avui a la Cerería Zalo.
Recordeu que en aquesta petita plaça hi hagué el Chinitas, l'icònic cafè cantant més famós d'Espanya. Com vàrem veure a l'entrada anterior dedicada a Málaga l'edifici on estava ubicat el Café  Chinitas s'està rehabilitant seguint el projecte de l'arquitecte Rafael Salas Pulido.


A la cantonada del Pasaje de Chinitas amb el carrer Santa Maria ens espera aquesta botiga en la que la lectura dels plafons us deixarà bocabadats..."Desde 1.724 Cerería Zalo  Artículos Cofrades y Religiosos. Santa María 10 Málaga".
 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica encara puc mostrar-vos amb més detall la part superior en la que podeu veure dos confrares i constatar que la cereria té tres-cents anys. 


Quan obre la botiga als seus aparadors hi podem veure tor tipus d'articles religiosos i fins i tot al costat de la porta un vestit de confrare.


Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda economista de formació, que treballava en una multinacional americana, regenta actualment el negoci ( quarta generació de cerers ) amb la seva mare Carmen Ojeda ( tercera generació ).

Al 1.989 la nova botiga obrí al número deu del carrer Santa Maria cantonada amb el Pasaje de Chinitas, però Miguel Ojeda Torrecillas, besavi de Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda fundà l'any 1.724 la Antigua Cerería La Custodia, ubicada al carrer Mártires, molt propera a la botiga actual.
 
 
D'aquesta nissaga de cerers malaguenys la Carmen Ojeda és la tercera generació i el Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda la quarta.


A la fotografia anterior podeu veure l'aparador que hi ha a l'esquerra de la porta del Pasaje de Chinitas, i a la propera l'aparador de la dreta.


El besavi, fundador de la cereria, era proveïdor de la Sinagoga Major de Jerusalem. A la fotografia següent podeu observar la porta del Pasaje de Chinitas, que durant la Setmana Santa només té la funció de sortida de la petita botiga. Imagineu-vos la feinada que tenen en alguns moments en aquella època de l'any.


A la propera fotografia de detall podeu veure la miniatura d'un trono, la plataforma amb una imatge o un grup d'imatges que representen un succés de la Passió de Crist que es treu en processó a la Setmana Santa. A més a més hi ha el retallable del trono de la Esperanza Coronada, figuretes de natzarens de diferents confraries.


A la fotografia següent de detall d'un dels aparadors, encara que hi ha altres imatges religioses, el protagonisme és per les figures del Nen Jesús Despullat dret i en actitud de beneir per a ser vestit segons la tradició devocional.


Fernando Luis Ojeda Torrecillas ( net de Miguel Ojeda Torrecillas, que com us he explicat abans fundà l'antiga cereria  "La Custodia"- la fàbrica de cera més antiga d'Espanya-  l'any 1.724 ), és el propietari de la Cerería Ojeda ubicada al número vuit del carrer San Juan, també al centre històric, a només cinc minuts passejant de la Cerería Zalo. Les cereries Zalo i Ojeda són els comerços més antics de la ciutat de Málaga.


Ja a l'interior de la cereria, a la fotografia anterior podeu veure diferents espelmes a les poselles, cucurulles, figuretes de natzarens i a la fotografia següent més espelmes ( recordeu que estem en una cereria, l'únic taller que hi ha a la ciutat dedicat a la fabricació d'espelmes), figuretes de sants, escapularis...

 
Durant la Quaresma i la Setmana Santa els productes més venuts són curculles, guants, encens, carbó, polseres de confraries, retallables de tronos i  llibres per pintar il·lustracions la Setmana Santa malaguenya.

 
Dels diferents tipus de curculles ( "capirotes" ), el més venuts són els de reixeta ( 85 % ), seguits pels de cartró ( 10 % ) i els de plàstic ( 5 %).
La cereria Zalo és un negoci familiar en el que a més a més del Miguel Ignacio i la seva mare Carmen, hi treballen o hi han treballat el seu pare i la seva tieta. 


L'antiga cereria "La Custodia" fou saquejada l'any 1.810 quan les tropes de Napoleó van entrar a Málaga. " La Custodia", que subministrava a la Casa Reial Espanyola, fou visitada per la reina Isabel II.

 
Abans de marxar de la cereria, baixant la mirada podem donar un cop d'ull l'antic paviment hidràulic que encara hi ha a la botiga.
Sortim de la Cerería Zalo per anar al Mercado Central de Atarazanas que visitarem virtualment en una propera entrada dedicada a la ciutat andalusa.
Atentament.
Senyor i